Cada any, el Dia Mundial del Càncer de Mama ens recorda la importància de la detecció precoç, l’acompanyament a les pacients i la recerca que fa possible els nous tractaments. Aquest any, parlem d'una de les línies de recerca que està generant més expectativa, la tecnologia que va entrar a les nostres vides durant la pandèmia: l’ARN missatger.
L’ARN missatger és, simplificant molt, el missatge temporal que porta a les cèl·lules les instruccions per fabricar una proteïna. Les vacunes contra la covid-19 el van fer servir perquè el cos reconegués una proteïna del coronavirus. Avui, la mateixa tecnologia permet silenciar gens concrets, substituir proteïnes que el cos no fabrica bé i entrenar el sistema immunitari contra tumors.
Una història diferent per cada tumor
Cada tumor acumula alteracions genètiques pròpies, i algunes generen proteïnes anòmales que les cèl·lules sanes no tenen, els neoantígens. Aquesta és una de les idees en què es basen les vacunes personalitzades. Primer, se seqüencia el tumor de cada pacient, s'identifiquen aquests neoantígens i es fabrica una vacuna d’ARNm que ensenyi al sistema immunitari què ha de buscar. Bàsicament, aquest procés permet escriure unes "instruccions" per eliminar el tumor per cada persona.
El melanoma és el tipus de càncer on aquesta estratègia ha anat més lluny. L’assaig de fase 3 INTerpath-001 que es va publicar aquest estiu ha assolit l’objectiu principal, la supervivència lliure de recaiguda, i un objectiu secundari clau, la supervivència lliure de metàstasi a distància. Hi van participar 1.137 pacients amb melanoma cutani d’alt risc que havien estat operats i no havien rebut cap tractament sistèmic previ. Segons els promotors, és la primera lectura positiva de fase 3 per a una teràpia de neoantígens individualitzada i per a un tractament oncològic basat en ARNm. Tot i que de moment només se n’han publicat els resultats preliminars i les dades detallades d’eficàcia encara no s’han presentat públicament, i l’estudi continuarà avaluant altres objectius, com la supervivència global.
I en el càncer de mama?
El febrer d’aquest any, la revista Nature va publicar un primer assaig amb una vacuna d’ARN personalitzada en càncer de mama triple negatiu, un tipus de tumor bastant agressiu que sovint reapareix. Catorze dones la van rebre després de la cirurgia i del tractament habitual. Quasi totes van generar defenses noves contra el tumor, que en molts casos van continuar actives durant anys, i la vacuna es va tolerar bé.
Tot i que tres de les pacients van tenir una recaiguda, s'estan investigant i això ajuda els investigadors a entendre com els tumors esquiven el sistema immunitari. L’estudi és petit, però demostra que aquestes vacunes a mida es poden fabricar i aplicar en un futur, i obre el camí a estudis més grans.
Una aposta de país: el cas del Regne Unit
La potencialitat d’aquesta tecnologia ha fet que no sigui només una qüestió de laboratoris i empreses farmacèutiques. Alguns països han començat a convertir les vacunes contra el càncer en una prioritat estratègica de recerca i innovació, i el Regne Unit va ser un dels primers a fer-ho.
El 2023, el govern britànic va anunciar una aliança amb BioNTech per impulsar assajos de teràpies personalitzades contra el càncer i va posar en marxa el Cancer Vaccine Launch Pad, una iniciativa del sistema públic de salut britànic per identificar pacients que poguessin participar en aquests assajos. L’objectiu era accelerar el desenvolupament d’immunoteràpies personalitzades basades en ARNm i facilitar que arribessin als pacients.
Encara estem lluny, però els progressos en aquesta tecnologia capaç de fabricar tractaments a partir de les característiques moleculars de cada tumor és especialment interessant per al càncer. Encara, però, el missatge d’avui continua sent el de sempre: participar en els programes de cribratge, conèixer el propi cos i consultar qualsevol canvi amb el professional sanitari. La detecció precoç continua sent el que més vides salva.