Un criteri diferent però amb el fons compartit. L'exconseller de Salut Josep Maria Argimon (Junts) ha declarat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que el jutja, que el març de 2021, quan era secretari de Salut Pública, va demanar a la llavors consellera de Salut, Alba Vergés (ERC) i al secretari general de Salut, Marc Ramentol, "continuar" la vacunació de la covid-19 als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per "qüestions de logística i perquè tot estava preparat", però ho van descartar. Ha recordat que els cossos estatals policials van demanar ser vacunats en centres especials, a Igualada i a l'aeroport del Prat, i calia mobilitzar infermeres i els vials. Això no obstant, Argimon, a preguntes de la seva advocada Olga Tubau, ha aclarit que quan el 24 de març el Departament de Salut "prioritza" que es vacuni amb AstraZeneca a la població a partir de 60 anys, inclosos els grups essencials amb els policies, no ho va rebatre perquè "era un criteri clínic i ètic ben pres i no els provocava cap problema". Aquesta priorització era perquè aquesta franja d'edat era la que registrava més mortalitat i per la falta de vacunes. És a dir, l'exconseller de Salut ha defensat el criteri dels seus superiors polítics, tot i deixar clar que la decisió va ser seva, no dels tècnics.
Per aquest suposat endarreriment de la vacunació als agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya, la fiscal acusa l'exconsellera de Salut Alba Vergés (ERC), juntament amb Argimon i Ramentol, Xavier Rodríguez i Adrià Comella del delicte de prevaricació i demana per a cada un 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic.
Els sindicats que van promoure la querella a l'excúpula de Salut, JUPOL, de la policia espanyola, i JUCIL, de la Guàrdia Civil, a més de la Unió Oficial de la Guàrdia Civil Profesional i el Sindicat Profesional de Policia (SPP), inicialment demanaven tres anys de presó per a cada un dels cinc excàrrecs de Salut pel delicte contra els drets dels treballadors. Això no obstant, la secció sisena de l'Audiència de Barcelona va retirar aquest delicte en la primera sessió perquè només el reclamava l'acusació popular, els sindicats policials, aplicant la doctrina Botín, com van demanar les defenses.
Els policies no eren el grup de més risc
L'exconseller Argimon ha contestat a les preguntes de la fiscal i de les defenses. El metge ha explicat, amb molta pedagogia i malgrat l'horrorosa traducció al català, que els col·lectius essencials, on s'inclouen els policies, "no eren els de més risc", sinó que ho eren els sanitaris i les persones grans que eren en les residències. També ha afegit que l'Agència Europea de Medicaments no va posar límit d'edats per posar la vacuna AstraZeneca, però que en l'àmbit estatal, en les diferents actualitzacions, l'edat era un factor clau en les prioritats de vacunació. Així mateix, ha recordat que a mitjan març es va canviar el criteri de vacunar amb AstraZeneca pels casos de trombosi cerebral, però que aviat es va tornar a reactivar.
Argimon ha explicat que la doctora Carmen Cabezas, llavors subdirectora general de Promoció de Salut, i la seva mà dreta, va ser qui va rebre els WhatsApp en els quals una cap de la consellera Vergés els comunicava que es deixava de vacunar als policies espanyols destinats a Catalunya, i que ell va contestar que els ho donessin "per escrit i una persona amb capacitat jeràrquica". Cabezas, en la seva declaració en el judici, també va defensar aquesta versió i va exculpar Argimon.
L'exconsellera Vergés i els altres tres acusats declaren en la sessió programada per aquest divendres a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona.
Un mosso també exclòs
En aquesta quarta sessió del judici, també ha declarat un agent dels Mossos d'Esquadra qu,e per encàrrec del jutge instructor del cas, va recopilar tota la informació i va fer-ne un informe, en el qual conclou que va haver-hi "una disfunció" en la vacunació dels agents espanyols destinats al país. Ha detallat que es van començar a vacunar un mes més tard als agents espanyols enfront del cos dels Mossos, i un dels motius al·legats pel Departament de Salut va ser que havien demanat ser vacunats en centres especials, no en els sanitaris com tothom. També ha explicat que la seva vacunació es va paralitzar a finals de març. En aquest sentit, l'agent dels Mossos també ha admès al tribunal que ell va ser un dels afectats en canviar-se el criteri sanitari de només vacunar als majors de 60 anys, tal com va passar als agents espanyols. Al final, van ser tots vacunats a finals d'abril per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i com estava previst per Salut.