28 d’abril de 2025. 12.32 hores. Un dia aparentment normal, assolellat i amb una demanda elèctrica baixa, va quedar marcat per una apagada històrica. En pocs segons, milions de persones a Espanya i Portugal —i també en petites zones del sud de França— es van quedar sense llum. En moltes cases, la primera reacció va ser anar al quadre elèctric per comprovar si havia saltat l’automàtic. Però no era una avaria domèstica: era un zero elèctric. El col·lapse va afectar uns 36 milions de punts de subministrament, 30 milions a Espanya i 6 milions a Portugal. El transport es va aturar, molts passatgers van quedar atrapats en trens sense alimentació elèctrica, els semàfors van deixar de funcionar, les indústries van paralitzar la producció i molts comerços van haver d’abaixar la persiana. També van fallar telèfons mòbils, datàfons i equips informàtics, cosa que va convertir el pagament en efectiu en una eina imprescindible per a qui en tenia.

Un any després, l'Estat espanyol encara no té una resposta tancada sobre qui va ser el responsable del col·lapse. Sí que hi ha informes, compareixences, acusacions creuades i desenes d’expedients sancionadors, però cap responsabilitat declarada de manera definitiva. El govern espanyol va prometre “arribar fins al final”, però el final encara sembla lluny. Les investigacions apunten a una combinació de factors. Entre els elements assenyalats hi ha episodis de sobretensió, problemes en el control de la tensió, desconnexions de plantes de generació i una programació insuficient de centrals capaces d’estabilitzar el sistema. Red Eléctrica, com a operador del sistema, ha quedat al centre de totes les mirades. Les elèctriques, per la seva banda, també han estat qüestionades pel comportament d’algunes de les seves instal·lacions.

Red Elèctrica, el culpable

La CNMC ha estat l’organisme que ha fet el pas administratiu més rellevant. Ha obert expedients sancionadors contra Red Eléctrica per un presumpte incompliment molt greu de les seves funcions com a operador, amb possible perjudici per al sistema. També ha actuat contra instal·lacions hidràuliques, nuclears i de gas d’empreses com Endesa, Iberdrola i Naturgy, en aquest cas per presumptes infraccions greus. El procés, però, encara pot allargar-se mesos.

La gran apagada també ha tingut una conseqüència directa a la butxaca dels consumidors. Des d’aquell 28 d’abril, Red Eléctrica opera el sistema amb més reforços per evitar un nou col·lapse. Això implica programar més centrals de cicle combinat de gas, més cares, que entren sovint a través dels serveis d’ajust i de restriccions tècniques. El resultat és un encariment dels costos del sistema que acaba repercutint en la factura de la llum.

Abans de l’apagada, el sistema funcionava amb menys presència d’aquestes centrals de gas. Després, la seva participació ha crescut de manera notable amb l’argument de donar més robustesa a la xarxa. Diverses estimacions situen el sobrecost en centenars de milions d’euros, tot i que no hi ha una xifra única acceptada. Red Eléctrica defensa unes dades més baixes que les d’algunes consultores independents, que eleven molt més l’impacte.

El debat energètic també ha canviat de to. Les renovables van ser assenyalades des del primer moment per alguns sectors polítics i econòmics, tot i que els informes coneguts no les situen com a causa única de l’apagada. El problema, segons diversos experts, no va ser que hi hagués energia solar o eòlica, sinó que el sistema no estava prou preparat perquè aquestes tecnologies participessin plenament en el control de tensió. El president d’Entso-E, Damián Cortinas, ho va resumir així: “El problema aquí no és que hi hagués renovables, sinó que necessitem generació que tingui control de voltatge”. Fins ara, aquesta funció havia recaigut sobretot en tecnologies síncrones, com centrals hidràuliques, nuclears o cicles combinats. La normativa espanyola no permetia a les renovables actuar de manera efectiva en aquest control, una situació que ara es comença a corregir.

També s’ha reobert amb força el debat nuclear. L’apagada va arribar en ple calendari de tancament progressiu dels reactors i amb la central d’Almaraz al centre de la discussió. Les empreses propietàries han demanat allargar-ne la vida útil, amb l’argument que pot aportar estabilitat al sistema. Però els experts no coincideixen que més energia nuclear hauria evitat necessàriament el zero elèctric.

Els diners en efectiu del que ja ens havíem oblidat

La gestió posterior de l’apagada també ha deixat lliçons fora del sector elèctric. El Banc d’Espanya i les entitats financeres van haver de coordinar la recàrrega de caixers i garantir la disponibilitat d’efectiu. Els dies 29 i 30 d’abril, un cop superada la incidència, els bancs i les empreses de transport de fons van reforçar la reposició de diners, especialment en punts crítics. La crisi va recordar que, en un escenari sense llum, sense dades i sense datàfons, el diner físic continua sent essencial.

Un any després, el sistema elèctric espanyol és més prudent, però també més car. Hi ha nous procediments tècnics, més atenció al control de tensió i una operativa reforçada. El que no hi ha encara és una conclusió clara sobre les responsabilitats. L’apagada va durar hores; les conseqüències, en canvi, continuen obertes dotze mesos després.