Has decidit començar a anar al gimnàs amb l’arrencada de l’any? És una decisió valenta, tot s’ha de dir. L’energia del gener ens empeny a tothom, però quan passen unes setmanes és quan comença el repte real: mantenir la punyetera constància. I aquí és on molts s’ensopeguen amb el mateix: bones intencions, poca continuïtat.
Què fer per aconseguir agafar l'hàbit d'anar al gimmàs
Et deixo algunes idees que de veritat acostumen a funcionar. No són trucs màgics, només coses realistes que la gent que s’hi manté sol fer, gairebé sense adonar-se’n.
1. No t’exigeixis la lluna d’entrada. Comença amb objectius que puguis assolir sense convertir la teva vida en un assaig militar. Res de “vull canviar-ho tot en dos mesos”. Pensa en petits passos que et facin sentir que avances, encara que sigui lentament. La motivació s’alimenta del progrés, no de les fantasies.
2. Dona-li un lloc fix a l’entrenament. Hi ha qui prefereix anar-hi abans de treballar, d’altres a l’hora de dinar o a última hora de la tarda. L’hora és igual; el que importa és que sigui la teva hora. Quan l’exercici es converteix en una cita recurrent, deixa de ser una lluita interna i comença a formar part del teu ritme.
3. Busca allò que realment esperes amb ganes. Si odies córrer, no cal que corris. Ningú t’hi obliga. Si t’enganxa una classe de ball o una sessió de ioga que et deixa nou, aprofita-ho. Quan el moviment t’agrada, el compromís ve sol, i el gimnàs deixa de ser una obligació.
4. Canvia la rutina abans que se’t faci pesada. El cos —i el cap— s’avorreixen ràpidament. De tant en tant, prova una màquina nova, apunta’t a una classe diferent o introdueix algun exercici que no havies fet mai. Aquesta mena de sacsejades petites mantenen l’espurna viva.
5. Prioritza hàbits petits, però que s’arrelin. Canvis radicals? Sovint duren el que dura l’entusiasme inicial. En canvi, un hàbit modest però consistent acostuma a créixer amb tu. I quan te n’adones, aquell “només 20 minuts” ja s’ha convertit en una rutina sòlida.
6. Entrena amb algú si pots. Hi ha dies en què sortir per la porta costa una barbaritat. Un company ajuda a trencar aquesta inèrcia: et fa riure, et treu la mandra i, sobretot, et recorda que no cal fer aquest camí sol.
7. Celebra cada pas endavant. No cal que sigui res espectacular. Un “avui he aixecat una mica més”, o “m’he sentit menys cansat que la setmana passada”. Són petites victòries que val la pena reconèixer. Alimenten l’autoestima i et mantenen en marxa.
8. I quan apareguin obstacles (perquè apareixeran) prepara’t. Dies sense temps, dies amb son, dies en què tot pesa… és normal. Identifica què sol fallar-te i pensa en una alternativa pràctica: entrenaments més curts, canviar l’hora, descansar sense culpa. La constància no consisteix a no fallar mai, sinó en saber tornar-hi.