Tot i que encara queda molt camí per recórrer, el món està ple de destinacions tolerants que celebren la diversitat.

Són cada cop més els viatgers que, formin part del col·lectiu LGTB+ o no, volen conèixer la història dels seus destins pel que fa als drets de les persones homosexuals, bisexuals i transgènere, així com visitar els llocs més emblemàtics relacionats amb aquesta temàtica.

Tant a Europa com en l’àmbit mundial, els Països Baixos són un exemple de tolerància i d’acceptació del col·lectiu LGTB+. L’any 2001 es van convertir en el primer país a legalitzar el matrimoni entre dues persones del mateix gènere, i la seva capital, Amsterdam, és un clar reflex de la tolerància dels seus ciutadans.

Però més enllà del popular Canal Pride, i sobretot si busquem una visita més cultural per conèixer la història LGBT+ de la ciutat, hi ha moltes ubicacions i emblemes d’Amsterdam que no ens podem perdre.

Pink Film Days, el festival de cinema LGBTQ

El nom original és “Roze Filmdagen”, que significa “dies de pel·lícules roses”, i es tracta del festival de pel·lícules de temàtica LGBT+ més popular dels Països Baixos.

1920x920 rozefilmdagen19 3

Edició del festival Roze Filmdagen de 2019 / Roze Filmdagen

Normalment se celebra entre la segona i la tercera setmana del mes de març, i la d’enguany ha estat la 23ª edició del festival. La seva àmplia i variada selecció de films inclou comèdies romàntiques, documentals provocadors i un llarg etcètera. La varietat de les pel·lícules és un clar reflex de la diversitat de la comunitat. Al llarg d’aquestes setmanes, el festival també projecta un gran nombre de curtmetratges que, tal com passa amb les pel·lícules, són brillants, provocatives i atractives.

Tota una experiència cultural que, durant onze dies, agrupa creadors i visitants per celebrar tots els aspectes de la diversitat sexual i de gènere. I per poder viure l’experiència al cent per cent, pràcticament totes les pel·lícules es projecten amb anglès o subtitulades.

Homomonument, el monument LGTB+ més important del món

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va començar a debatre’s la idea de crear un memorial que commemorés els homes i dones homosexuals que van perdre la seva vida durant la guerra. Aquesta necessitat va guanyar força l’any 1980, quan es va dur a terme una investigació exhaustiva sobre la persecució dels homosexuals durant el conflicte.

 D’aquesta manera, l’anomenat “Homomonument” és una forta declaració que la història no s’ha de repetir: “mai més”. Més enllà de fer un homenatge a les víctimes de la Segona Guerra Mundial, també recorda totes les persones LGBT+ que han estat o són perseguides per règims governamentals.

foto 4 highres

L'Homomonument commemora les víctimes LGBT+ de la Segona Guerra Mundial / J. Koopmanschap 

Aquesta icona mundial té forma d’un triangle i se situa a la riba del canal. Els seus tres punts són simbòlics: un costat apunta en direcció al Monument Nacional de Guerra, a la Plaça Dam; un altre assenyala cap a una altra direcció, a la Casa d’Ana Frank, mentre que la tercera punta apunta en direcció a l’associació LGBT+ COC Amsterdam. 

Avui, segueix sent el monument més gran del món dedicat a aquest col·lectiu.

El carrer Reguliersdwarsstraat

El carrer Reguliersdwarsstraat té una història fascinant. Ha estat influenciat per la riquesa, però també per la pobresa dels barris veïns, i s’ha convertit en un espai amb una gran presència tant de persones heterosexuals com de membres del col·lectiu LGTB+.

Històricament, els punts més importants d’aquesta zona han estat el Cafè MacDonald, la discoteca De Viking, el cafè April, el club Exit, el bar musical Dancing Havana o el bar ARC.

El primer va ser el MacDonald, al número 11 del carrer. Durant aquella època, la dècada dels seixanta, els bars d’ambient tenien cortines davant les finestres i porter per tal de prevenir que gent sospitosa hi entrés, i es va convertir en tot un símbol del barri, especialment entre la gent més jove.

09 (1).jfif

Carrer principal de Reguliersdwarsstraat / Reguliers.net

Una altra de les joies de visita obligada és el Cafè April, fundat el 1981 per Frans Monsma i Guus Silverentad. Des d’un primer moment aquest local es va fer famós per les seves grans festes amb decoracions espectaculars, a les quals acudia gent de tot el món. Quan es va ampliar el 1996, es va convertir en el bar de temàtica LGBT+ més gran d’Europa.

Tot i que aquest carrer és conegut mundialment com el carrer gai principal d’Amsterdam, recentment i per tal de promocionar-la s’ha dut a terme una campanya on es presenta l’avinguda principal i els seus tres carrerons laterals com un “poble secret”, referint-se als jardins amagats del XVIII on diversos locals i bars del barri tenen una gran terrassa que alhora arriba fins al costat més públic del carrer.

Cafè Lellebel

El cafè Lellebel, ubicat al número 4 d’Utrechtsestraat, és l’única cafeteria drag queen de la ciutat. Ofereix espectacles en directe, nits temàtiques i tota mena d’esdeveniments set dies a la setmana durant tot l’any amb un objectiu: promoure la diversitat i ser un espai on tothom pot ser qui vulgui.

Aquesta cafeteria és un local totalment segur que se sent com casa. Amb drag queens servint les begudes i un ambient animat pels espectacles drag, el Cafe Lellebel atrau visitants de tot el món. Cada diumenge, a més, està dedicat a la comunitat transgènere com un espai segur que obre les portes als grups de suport de la comunitat trans.

lellebel interieur

Interior del cafè Lellebel / Homohereca Amsterdam

Llibreria Vrolijk

Localitzada al centre de la ciutat, la llibreria Vrolijk compta amb dues plantes plenes de novel·les, pel·lícules i articles de regal de temàtica LGTB+. No només és el lloc perfecte per gaudir de les meravelloses històries que amaguen els llibres i pel·lícules, sinó que posa èmfasi en el fet que la literatura pren un paper imprescindible a l’hora de visibilitzar la diversitat.

“A tot el món, les persones del col·lectiu segueixen sent víctimes de discriminació i violència. Amb sort, aquesta llibreria pot inspirar i emancipar les persones mitjançant la distribució de literatura i cinema, i animar-les a augmentar l’acceptació i tolerància entre els seus semblants”, expliquen des de la llibreria.

Imatge principal: Amsterdam pride de 2019 / Unsplash