Amnistia Internacional denuncia que membres de les Forces Armades espanyoles han sotmès persones migrants i sol·licitants d’asil a Ceuta a pallisses, humiliacions i altres tractes cruels, inhumans o degradants que, en alguns casos, podrien constituir tortura. L’organització alerta que aquestes pràctiques, atribuïdes especialment a unitats de Regulars i de la Legió, semblen respondre a un patró d’actuació contra una població que continua en situació de desprotecció. Les conclusions arriben després d’una investigació sobre el terreny, en què l’entitat ha entrevistat més de 65 persones i ha constatat les greus mancances d’acollida que pateixen milers de migrants, inclosos centenars de dones i infants que dormen a la intempèrie.
Pallisses, amenaces i humiliacions atribuïdes a militars
Durant una visita a Ceuta del 10 al 15 de setembre, Amnistia Internacional va recollir 22 testimonis directes que atribueixen a militars agressions físiques, assetjament, robatoris de diners i confiscacions o destrosses de telèfons mòbils. L’organització assegura que ha documentat lesions compatibles amb cops de porra, incloses ferides al cap, i ha tingut accés a vídeos que mostren agressions contra persones esteses a terra. Entre els casos investigats hi ha el d’un jove marroquí que va explicar que feia 25 dies que no podia caminar després que un militar l’empenyés des d’una altura elevada. Altres testimonis descriuen cops i agressions mentre les víctimes estaven immobilitzades amb brides.
Les denúncies també inclouen amenaces perquè els migrants abandonin Ceuta, impediments per dormir durant la nit i humiliacions relacionades amb les seves creences religioses. Amnistia Internacional afirma haver documentat identificacions arbitràries basades en el color de la pell o la indumentària, que també afecten residents de Ceuta d’origen marroquí. Durant la investigació, membres de l’organització van presenciar com uns militars obligaven un grup de persones racialitzades a abandonar un banc públic. Quan van preguntar pel motiu de l’actuació, un dels militars va respondre: “Tenim ordres perquè no se sentin còmodes”.
Centenars de menors i dones continuen dormint al carrer
La situació dels infants és una de les principals preocupacions de l’organització. Segons les dades recollides, s’han identificat 2.383 menors migrants no acompanyats a Ceuta, dels quals entre 500 i 700 continuen al carrer sense cap mena de cobertura. Alguns tenen només 12 o 13 anys i estan exposats a agressions, manca d’alimentació adequada i absència de recursos d’emergència. Amnistia Internacional també ha recollit testimonis de menors que asseguren haver acudit reiteradament a dependències policials per demanar protecció sense obtenir resposta. Mentrestant, el Ministeri de Joventut i Infància ha confirmat que 54 menors han estat reagrupats amb familiars a la península.
La desprotecció també afecta unes 800 dones que, segons les estimacions recollides, continuen vivint al carrer, algunes amb els seus fills. Una vintena de famílies encapçalades per dones s'allotgen en una carpa pròxima a la mesquita de Sidi Embarek, on dormen a terra i no disposen de dutxes ni lavabos. L’organització també alerta de denúncies de violència sexual contra dones i nenes migrants i de les dificultats per accedir a una assistència sanitària adequada. A això s’afegeix la insuficiència del repartiment d’aliments, que en alguns punts es limita a una ració diària, i la manca d’aigua potable, higiene i allotjaments dignes.
Amnistia Internacional exigeix actuacions urgents a les autoritats
Davant d’aquesta situació, Amnistia Internacional ha enviat cartes als presidents dels governs espanyol i ceutí per reclamar un pla urgent d’assistència humanitària, allotjament digne i atenció especialitzada a les persones més vulnerables. També demana facilitar el trasllat de menors i sol·licitants d’asil a la península, garantir l’accés als procediments de protecció internacional i investigar de manera independent les denúncies d’agressions, apartant cautelarment els militars implicats. L’entitat reclama igualment que cessin les pràctiques de discriminació racial i els obstacles a la feina de periodistes i organitzacions humanitàries, després d’haver documentat episodis d’assetjament contra activistes que presten ajuda a les persones migrants.