Amnistia Internacional (AI) ha denunciat en un informe els obstacles que posen les autoritats espanyoles per investigar la desaparició de milers de nadons robats des de la Guerra Civil fins als anys 90. AI critica que no hi hagi una legislació que faciliti la identificació d’aquestes persones, que els governs no acompanyin ni ajudin les víctimes i els seus familiars, i que l’administració de justícia arxivi la majoria de casos per prescripció, quan el delicte encara s’està cometent actualment.
La investigació s'ha dut a terme a Catalunya, País Valencià, Andalusia, Madrid i País Basc, perquè concentren més del 80% de les diligències d'investigació empreses per la Fiscalia des del 2011.
"No és una violació de drets del passat"
Per Amnistia Internacional, no es tracta d'una violació de drets humans del passat, ja que els seus efectes no han cessat i persisteixen avui. Si alguna cosa ha pogut constatar Amnistia Internacional al llarg d'aquesta investigació és el profund dolor que suporten les famílies i persones immerses en aquests processos de recerca, incrementat per la manca de respostes i la impunitat.
Aquest sofriment moral i psicològic pot arribar a assolir el llindar de la tortura i altres maltractaments, tal com han assenyalat organismes internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, o el Grup de Treball sobre desaparicions forçades de Nacions Unides.
Un nen acabat de néixer a la incubadora d'un hospital / Unsplash - Sharon McCutcheon
"Violacions de drets humans"
Segons AI, l'estat espanyol ha d'adoptar mesures amb un enfocament global per donar resposta a aquests processos de recerca en la seva totalitat, i proporcionar de forma proactiva acompanyament a les víctimes. Això requereix que totes les autoritats implicades garanteixin mecanismes adequats d'accés a la informació i rendició de comptes, així com suport jurídic i psicològic.
"En aquests moments estem davant d'una oportunitat històrica per impulsar l'aclariment efectiu d'aquestes violacions de drets humans. Esperem que el Congrés aprovi una llei sobre nadons robats destinada a la recerca i identificació de nens i nenes; que l'executiu garanteixi una assistència integral, tant jurídica com psicosocial, per a les víctimes i es reconegui públicament l'impacte que aquest tipus de violència ha tingut específicament contra les dones, i que des de tribunals i Fiscalia s'impulsin investigacions exhaustives i independents per aclarir els fets", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia internacional Espanya.
Durant més de 50 anys, des de finals de la Guerra Civil fins als anys 90, milers de persones van poder ser objecte de desaparició forçada, o de sostracció i substitució de les seves identitats. Es va vulnerar, també, el dret a la protecció de la vida familiar, el dret a la identitat, a la nacionalitat, al nom, i a les relacions familiars sense ingerències il·lícites.
Són els coneguts com nadons robats. La resposta per part de l'Estat ha anat des de l'autoria o complicitat en els primers anys fins a l'actual atenció desinteressada, inadequada i insuficient als milers de processos de recerca iniciats per persones que no coneixen la seva identitat ni la de la seva família biològica; o per mares i pares, germans o germanes, que desconeixen la sort i parador dels seus fills o filles, o familiars.
On es robaven els nens?
Les sostraccions il·legals denunciades s'haurien produït primer en presons, i després en hospitals, maternitats, cases bressol, centres de beneficència, en alguns casos directament gestionats per congregacions religioses, que no tenien una adequada supervisió per part de l'Estat.
Amnistia Internacional ha constatat com nadons van arribar a ser lliurats a famílies de Mèxic o Xile, registrats com a fills i filles biològics. La ideologia de gènere franquista que va posar el focus en el control de les dones, la seva sexualitat i la seva maternitat, va imposar la creació de lleis, algunes vigents fins a finals dels 90, que van permetre emparar la sostracció il·legal de nadons.
Aquestes són algunes de les principals conclusions de l'informe, Temps de veritat i de justícia. Vulneracions de drets humans en els casos de nadons robats, presentat per Amnistia Internacional. "Durant la investigació, hem documentat casos en què hi ha indicis que es donen els tres elements que estableix el dret internacional per considerar que podem parlar de desaparició forçada: primer, la sostracció del nadó; segon, amb la participació, o amb la tolerància o aquiescència de l'Estat, i, tercer, la negativa per part de les autoritats per revelar la sort o el parador de la persona desapareguda", explica Daniel Canals, investigador de l'informe.
Xifres aproximades
Tot i la dificultat per establir xifres, l’informe diu que, segons l’Audiència Nacional, entre el 1944 i el 1954 l’Estat tenia tutelats prop de 31.000 menors fills de preses, que no està clar que tots retornessin amb les seves famílies. El 1949 van ser repatriats, segons el Servei Exterior de la Falange, 20.266 menors. El 2011 una entitat va presentar un llistat de 261 sostraccions il·legals de menors per entregar a terceres famílies entre el 1950 i el 1990.
En total s’han obert 2.138 diligències d’investigació per part de la Fiscalia entre el 2011 i el 2021, de les quals 526 van arribar als jutjats, però cap d’elles des del 2019. Només una, de Barcelona, segueix oberta. El desembre passat es va presentar una denúncia col·lectiva de 56 casos que van tenir lloc entre el 1952 i el 1987 a Catalunya, Madrid, Euskadi, La Rioja i Andalusia.
Foto principal: Un nen contempla un nadó en una sala de nounats d'un hospital / Unsplash - Gabriel Tovar