L’habitatge constitueix un dels principals reptes socials, econòmics i urbanístics a Catalunya, on suposa la principal preocupació dels catalans. A l’àrea metropolitana de Barcelona, el repte s’aguditza, ja que és el territori amb la major tensió en el mercat residencial i amb els preus més disparats del país. En els darrers anys, l’increment dels preus de l’habitatge ha superat àmpliament el creixement del poder adquisitiu de la població, el que ha generat una situació de greu dificultat per a moltes persones a l’hora d’accedir a un habitatge nou o per mantenir-lo. Des de les seves competències en la matèria, com la planificació urbanística, l’impuls financer a les promocions o la construcció, l’AMB ha desenvolupat un model propi d’habitatge públic assequible, innovador i de qualitat, basat en tres línies: la construcció, la rehabilitació i el lloguer social, per potenciar la cohesió social i territorial. En aquest sentit, entre els anys 2019 i 2025 ha impulsat la promoció de 5.000 habitatges socials i, de cara al futur, preveu incorporar al parc públic d’habitatge 6.000 nous habitatges en els pròxims anys.
Entre 500 i 600 habitatges anuals
L’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) és l’executor de gran part del full de ruta de l’AMB en matèria d’habitatge, i entre els anys 2019 i 2025 ha impulsat la promoció de 3.000 dels 5.000 habitatges posats en marxa per l’ens metropolità en aquests sis anys. Habitatges que es troben en diferents etapes del procés, des de la fase de projecte fins a la construcció o l’entrega. De cara als pròxims anys, l’IMPSOL té previst promoure entre 500 i 600 habitatges anuals, el doble de la seva producció habitual. En les seves promocions, l’IMPSOL intervé amb la construcció, però també amb l’estructuració del teixit urbà, proposant noves formes d’habitar i promovent més consciència ambiental, tot incorporant estratègies passives d’estalvi i eficiència energètica.
Reducció d’emissions i innovació tipològica
Des de l’any 2017, l’IMPSOL propicia un canvi de paradigma en la construcció d’habitatge públic que parteix d’una reflexió profunda un cop travessat el període de la crisi financera del 2008: quin tipus d’habitatge ha de produir l’administració pública. Al llarg dels últims anys, s’ha donat resposta a la pregunta mitjançant l’adopció de diferents estratègies innovadores. Per una banda, la innovació tipològica: habitatges flexibles, inclusius, amb perspectiva de gènere i no jeràrquics, cuines integrades i espais intermedis socials i climàtics que es materialitzen en projectes com el de 85 habitatges a Cornellà, de Peris+Toral. D’altra banda, s’han anat incorporant estratègies bioclimàtiques per reduir les necessitats energètiques dels edificis i la construcció amb materials industrialitzats per reduir les emissions, així com innovacions socials per crear espais en els quals es combati la soledat no desitjada i es fomenti la convivència intergeneracional i la participació ciutadana.
Col·laboració publicoprivada
Mitjançant Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), una forma pionera de col·laboració publicoprivada a Espanya, l’AMB construeix i gestiona habitatges de lloguer assequible a Barcelona i l’àrea metropolitana de la capital catalana. L’operador d’habitatge està operat en un 50% pel sector públic (25% AMB i 25% Ajuntament de Barcelona) i un altre 50% pel sector privat (Nicrent Residencial SL, 50% Neinor Homes i 50% Cevasa). La part privada és l’encarregada de promocionar la construcció i gestionar el parc d’habitatges, mentre que la part pública és la que posa a disposició dels promotors el sòl públic i té el dret de superfície dels terrenys. HMB està construint un parc de 4.500 habitatges de lloguer assequible, distribuïts en 2.250 habitatges a Barcelona i 2.250 més als municipis metropolitans, amb una inversió prevista de 600 milions d’euros.
HMB, així com l'IMPSOL, també ha sol·licitat la inscripció a la reserva pública de solars del pla per a construir 50.000 habitatges de la Generalitat de Catalunya, que permetrà oferir els habitatges a un preu més assequible per a la ciutadania. De fet, entre la reducció de preus i la repercussió menor de despeses, l’estalvi pot ser d'aproximadament el 18% pel ciutadà. Les noves promocions fomentaran la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat i la flexibilitat per adaptar els habitatges a nous i futurs usos i formes de viure. D’igual manera, es posarà l’accent en l’estalvi energètic i la sostenibilitat ambiental. Des de la seva creació, HMB està treballant en la promoció de 1.964 habitatges socials. Aquesta xifra recull tots els habitatges en diferents etapes del procés: des dels que encara estan en fase de projecte fins als que ja estan en construcció.
Impuls de la rehabilitació
La tercera pota de l’impuls de l’AMB en l’habitatge la conforma el Consorci Metropolità de l’Habitatge, una entitat constituïda per la Generalitat i l’AMB què desenvolupa, conjuntament amb els municipis, un model integrat de suport a la rehabilitació. En aquest sentit, el CMH va rebre el 2022 98,89 milions d’euros del Fons Next Generation per impulsar les actuacions públiques de rehabilitació a l’àrea metropolitana de Barcelona. Amb una inversió total de 162 milions, dels quals 98 van ser subvencionats per fons europeus, s’han rehabilitat 6.809 habitatges, una part important dels quals en barris vulnerables. El 75,68% de les subvencions —que han beneficiat a 5.388 habitatges— s’han destinat a actuacions del Programa de barris, que té en compte els edificis en àmbits vulnerables. Els ajuts preveien subvencions de fins al 80% del cost de les obres, que podia arribar al 100% en el cas dels propietaris en situació de vulnerabilitat.
Aquest impuls a la rehabilitació permet millorar la qualitat de vida dels habitants dels edificis més antics del parc d’habitatge de la regió metropolitana, tot proporcionant un important estalvi energètic amb la renovació de façanes, tancaments i aïllaments tèrmics. D’altra banda, la rehabilitació del parc de l’habitatge contribueix a la reducció de residus i emissions contaminants, ja que posa a punt edificis més antics, evitant-ne la destrucció i posterior reconstrucció. Davant la demanda d’aquests ajuts per part dels edificis, l’abril d’aquest any 2025 el CMH va haver de tancar l’admissió de sol·licituds d’ajut, ja que havia exhaurit tots els fons disponibles de Next Generation.