La forta onada de grip que Catalunya viu aquestes setmanes —avançada, intensa i qualificada ja d’“històrica”— ha tornat a posar el sistema sanitari al límit. Les dades confirmen que l’augment d’incidència ha arribat abans d'hora i de manera més marcada que anys anteriors, fet que ha provocat una pressió hospitalària del tot inesperada. Els CAPs han atès prop de 100.000 casos d’infeccions respiratòries agudes, la xifra més alta en gairebé quatre anys, i les hospitalitzacions per aquestes infeccions s’han enfilat fins a 450 en una sola setmana. Als hospitals, les imatges ho corroboren: passadissos plens, lliteres encadenades i urgències exhaustes. "Això no ha fet més que començar i el que temem és que vagi a més si la grip continua pujant exponencialment", ens va alertar Xavi Tarragón, representant del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar. Amb una incidència que ja arriba als 418 casos per cada 100.000 habitants, Salut preveu el pic per Nadal i recomana vacunar-se i fer ús de la mascareta en espais compartits. Tot això, alhora, ha reobert velles preguntes: quantes vegades la grip ha desbordat el país? Quin rastre han deixat les grans epidèmies al llarg dels segles?
La pandèmia de 1580: la primera gran onada moderna
La grip de 1580 és considerada la primera gran pandèmia de l’edat moderna amb descripcions prou detallades per a reconstruir-ne l’impacte. A Catalunya, i especialment a Barcelona, el brot va ser fulminant. Les cròniques coincideixen que la malaltia “l'agafava tothom” i que la transmissió era tan ràpida que en pocs dies s’havia estès per tota la ciutat. Algunes fonts indiquen que més de 20.000 persones es van posar malaltes en el termini d’una setmana, en una Barcelona que aleshores amb prou feines superava els 35.000 habitants.
La grip russa del 1889–1890: la primera pandèmia global del món industrial
Tres segles més tard, Catalunya va rebre un nou virus gripal que va aprofitar un món accelerat, on ja hi havia ferrocarrils, vaixells de vapor i una mobilitat que multiplicava els contagis. A Barcelona, ja plenament industrialitzada, la grip russa va circular amb facilitat, i els estudis mèdics i històrics indiquen que va causar una onada notable de malalties respiratòries, morts i molt absentisme laboral.
La grip espanyola de 1918: el gran trauma sanitari contemporani
La pandèmia de 1918, la coneguda com a “grip espanyola”, és la que va deixar una empremta més profunda en la història de Catalunya. Barcelona va registrar un augment sobtat de defuncions, amb hospitals completament col·lapsats, manca de llits i professionals, tancament d’escoles, cancel·lació d’actes públics i recomanacions d’aïllament domiciliari. Les xifres exactes varien segons la font, però totes coincideixen que a Catalunya van morir milers de persones, especialment durant la segona onada, que va concentrar prop del 75% de les defuncions, al voltant de les 250.000. Molts municipis catalans van quedar pràcticament paralitzats i, fins i tot, buits, amb una mortalitat que afectava a tothom independentment de l’edat.
La grip asiàtica del 1957: l’arribada de l’era de les vacunes
La grip asiàtica, causada pel virus H2N2, va arribar a Catalunya en un context de progrés mèdic i d’un sistema sanitari més estructurat que en pandèmies anteriors. Tot i això, la transmissió va ser ràpida i la càrrega assistencial considerable. Els hospitals catalans van viure setmanes de forta pressió, especialment entre infants i adults joves. A diferència de 1918, però, l’impacte en mortalitat va ser menor, en part gràcies a l’aparició de les primeres vacunes fabricades en temps relativament curts, que van començar a distribuir-se a finals de la pandèmia.
La grip de Hong Kong del 1968: una onada molt contagiosa però menys letal
El virus H3N2 de 1968, originat a Hong Kong, va arribar a Catalunya en un període de creixement demogràfic i urbanització accelerada. La grip va ser àmpliament transmissible i va provocar una onada de casos important. Igual que la de 1957, la seva mortalitat global va ser moderada comparada amb la del 1918, però els serveis sanitaris catalans van viure una pressió elevada durant mesos.
La grip A del 2009: la primera pandèmia del segle XXI documentada en temps real
La pandèmia del 2009 representa un abans i un després en la vigilància epidemiològica a Catalunya. Des del primer moment es van activar protocols d’emergència, circuits hospitalaris especialitzats i campanyes de vacunació per als grups de risc. El seguiment es va fer en temps real, amb notificacions immediates i criteris diagnòstics definits. A Catalunya es van diagnosticar oficialment desenes de casos en les primeres setmanes, tot i que se sap que la majoria d’infeccions no es confirmaven per laboratori, de manera que les xifres oficials només reflecteixen una part del total. També hi va haver defuncions, tot i que la mortalitat global va ser semblant o menor que la d'una grip estacional típica. La pandèmia del 2009 va deixar una herència important amb molts dels mecanismes de vigilància, comunicació i resposta que avui utilitza el sistema sanitari català provenen directament de les lliçons apreses aquell any.