L’onada de calor d’aquest agost ha estat una de les més prolongades i intenses mai registrades, només superada per les que es van viure el mateix mes els anys 2023 i 2003. Així ho recull un informe elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que analitza detalladament aquest episodi i posa l’accent en la seva durada excepcional. "El que més ha cridat l’atenció no ha estat tant l’extremada intensitat de les temperatures, com la constància amb què s’han mantingut al llarg de molts dies", explica Aleix Serra, responsable de Control de Qualitat de Dades. Segons el Meteocat, l’onada es va iniciar oficialment el 8 d’agost i es va donar per acabada el dilluns 18, després d’onze jornades seguides de calor persistent.
Pel que fa a la distribució territorial, les comarques del litoral i del prelitoral han estat les que més han patit l’impacte de la calorada. En algunes d’aquestes zones, les estacions meteorològiques van arribar a registrar fins a set dies consecutius per sobre del llindar de calor intensa. A més, deu de les 121 estacions automàtiques de la XEMA amb més de dues dècades de dades han batut la seva temperatura màxima històrica, la major part situades a prop de la costa. En canvi, a la Catalunya Central hi ha sectors que no han assolit cap jornada per damunt del llindar establert, tot i que també hi ha fet molta calor.
Ribera d'Ebre, la màxima absoluta de l'episodi de calor extrema
La màxima absoluta d’aquest episodi s’ha registrat a la Ribera d’Ebre: 43,8 °C a Vinebre (l’11 d’agost) i a Benissanet (el dia 16). "Ens hem acostumat a temperatures que abans eren completament excepcionals. Arribar als 43 graus a Catalunya era un fet extraordinari, però en sis dels darrers set estius ja ho hem tornat a veure", alerta Serra. Les nits tampoc no han donat treva: les mínimes han quedat per sobre dels 25 °C en moltes zones del litoral i prelitoral, i fins i tot s’han apropat als 30 °C en punts del cap de Creus durant la nit del 16 al 17 d’agost, coincidint amb l’entrada de vent del nord.
Un altre factor destacat va ser l’efecte del fum dels incendis de la península Ibèrica. El diumenge 17 d’agost, que es preveia com el punt culminant de l’onada sobretot al sud del país (Camp de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre), l’arribada massiva de fum arrossegat pel vent de ponent va reduir fins a un 30% la irradiància solar a bona part de l’oest de Catalunya. Aquesta circumstància va contenir la pujada de les temperatures, que tot i superar els 40 °C en diversos punts, no van assolir els rècords que s’esperaven.