El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat aquest dijous la llei basca que prioritzava l’ús de l’euskera als ajuntaments del País Basc. La llei contemplava que s’utilitzés el castellà si el regidor demostrava que no coneixia l’euskera. La notícia pot generar dubtes al lector català: aquesta decisió del TC pot afectar Catalunya i el català? En principi, ja no hi ha raó perquè aquesta qüestió afecti en res perquè aquesta és una pantalla superada a Catalunya des de fa temps. La qüestió ha quedat resolta a Catalunya com demostra l’exemple del que va passar el 2012 a l’Ajuntament de Barcelona.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va anul·lar aquell any que el català fos la llengua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona tal com establia el reglament del consistori. El tribunal donava la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC d’aquell moment, Alberto Fernández Díaz, contra el reglament. El recurs, que es va resoldre el 2012, es va presentar contra el reglament de l’ús del català aprovat el 2009 (etapa de l'alcalde socialista Jordi Hereu). L'aplicació del reglament garantia, entre altres coses, que els caps de les diferents àrees de l'Ajuntament fossin els responsables que el personal funcionari i laboral es formés en català, així com que tota la formació impartida pel consistori o per empreses subvencionades també fos en català i que totes les actuacions internes de l'Ajuntament (contractes, estudis i informes, llibres, revistes, opuscles, cartells i tota la comunicació en mitjans de comunicació) també es fessin en català.
Un reglament retallat pel TSJC gràcies al TC
El TSJC va anul·lar diferents punts del reglament aferrant-se a la sentència del TC sobre l'Estatut, assenyalant que l'omissió del castellà suposaria una violació del principi de cooficialitat de les dues llengües. A més, l'alt tribunal també va establir que l'administració es dirigeixi al ciutadà en la llengua que considerés oportuna i, en canvi, només estigui obligada a contestar les peticions en la llegua que el ciutadà esculli.
La sentència de l'alt tribunal va establir que les administracions es poden referir a l'ús del català sempre que "no incorporin referències a l'exclusivitat d'aquest ús", per tant, "mentre permetin un ús normalitzat paral·lel del castellà". Amb aquest argument, l'alt tribunal va anul·lar l'article 2 del reglament que havia aprovat el ple del Consell Municipal. La sentència va qualificar d'inadmissible aquest article perquè configurava el català com a llengua d'ús preferent.
La sentència també declarava nuls els articles 5.2, 5.3, 5.6 i 7 d’aquell reglament que feien referència al fet que els documents i comunicacions fossin en català a menys que el ciutadà també ho demanés en castellà. I que el personal de l'Ajuntament de Barcelona es dirigís oralment en català menys quan el ciutadà demanés ser atès en castellà.
En aquests casos, el TSJC va establir que l'administració ha de respectar l'elecció del ciutadà que "es manifesta en la llengua que utilitzi" i va rebutjar que es demani als ciutadans que facin una "opció formal" d'una llengua perquè considera que "no són acceptables les càrregues d'elecció que resultin feixugues o que situïn el ciutadà en una posició violenta". En aquest sentit, la sentència deia que l'opció dels ciutadans ja queda evident en l'ús d'una llengua o l'altra a l'hora de dirigir-se a l'administració.
No es pot obligar als càrrecs de l'administració a expressar-se en català
La sentència també declarava la nul·litat de l'article 13 del reglament que preveia la publicació de les normes municipals en català i també anul·lava l'article 15 que establia que els càrrecs de l'administració municipal s'expressessin normalment en català en els actes públics. Un aspecte que la sentència anul·lava en considerar que "imposa" als càrrecs municipals l'ús del català "vulnerant el dret d'opció lingüística".