El ple del Tribunal Constitucional ha tombat per inconstitucional l’exigència de l’ús prioritari de l’euskera als ajuntaments del País Basc estimant, d’aquesta manera, el recurs promogut pel Tribunal Superior de Justícia d’aquella comunitat. La sentència, que té el vot particular de dos magistrats, entén que la redacció dels acords municipals preferiblement en basc “menyscaba els drets lingüístics dels membres de les entitats locals”. La norma basca contemplava que per utilitzar el castellà en mocions, actes, acords, vots o dictàmens s’havia de constatar que el regidor no coneixia l’euskera.
“L’exigència de l’euskera perquè siguin redactades en castellà convocatòries, ordres del dia, mocions, vots particulars, propostes d’acord, dictàmens de les comissions, acords i actes, suposa un tracte preferent de l’euskera, que menyscaba els drets lingüístics dels membres de les entitats locals”, afirma l’òrgan de garanties estatutàries per anul·lar la llei. El TC interpreta que la norma d’Institucions Basques Locals prescriu un ús prioritari de l’euskera i que, en aquest sentit, la norma “ocasiona un desequilibri injustificat i desproporcionat de l’ús del castellà”. O sigui que utilitzar el castellà en la redacció d'acords no pot estar supeditat a no conèixer l’euskera ni a qualsevol altre factor, sinó que els regidors l’han de poder utilitzar lliurement. El text enviat aquest dijous pel Constitucional continua així l’argumentació: “Estableix formalitat o condicions perquè els representants de les entitats locals puguin exercir el seu dret a la lliure opció”.
Adeu a l’equilibri lingüístic
En línies generals, el ple recorda que la Constitució Espanyola defensa “la necessitat de protegir i respectar les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya”. Per això assegura que prioritzar una llengua per sobre de l’altra per part dels poders públics “estableix un tracte prioritari en favor d’alguna de les llengües cooficials”. A més, considera que la llei d’entitats locals trenca “l’equilibri lingüístic” que preveu la Constitució en matèria de llengües. “Amb aquesta exigència, es trenca l’equilibri lingüístic entre les dues llengües cooficials en condicionar-se l’ús del castellà al desconeixement de l’euskera, de manera que els drets de lliure opció en matèria lingüística de qui representa els ciutadans a les entitats locals es restringeixen de forma injustificada”.
La discrepància de dos magistrats
La majoria ha tingut el vot particular dels magistrats Laura Díez i Ramón Sáez, que han defensat que s’havia de rebutjar la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel TSJ. Al seu entendre, Díez i Sáez creuen que el poder legislador pot corregir “eventuals desequilibris” en l’ús de les llengües i asseguren que la norma compleix amb la jurisprudència constitucional. “El legislador pot adoptar mesures de política lingüística tendents a corregir eventuals situacions de desequilibri i que els poders públics han de dirigir-se als ciutadans i als membres de les corporacions locals en la llengua escollida per aquests”. Els dos discrepants afirmen que la norma qüestionada “no es dirigeix a promoure la llengua cooficial”, tal com defensa la majoria del ple.