El Consell de l’Advocacia Catalana ha lliurat als cinc batlles de la Catalunya del Nord que han defensat l’ús del català en els plens dels seus ajuntaments el XVIIè Premi Agustí Juandó i Royo, en un acte aquest divendres a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà), que ha comptat amb la participació d’autoritats catalanes. El guardó va ser creat l’any 2004 amb l'objectiu de reconèixer aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s'hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l'àmbit jurídic i juridicoadministratiu.
Els cinc alcaldes, de diverses ideologies polítiques, estan actualment immersos en un procés judicial per haver introduït, a partir de l’any 2021, l'ús de la llengua catalana en els plens municipals dels seus ajuntaments. En concret, l’Advocacia Catalana ha reconegut la iniciativa de Nicolas Garcia (Elna), Marie Costa (Els Banys i Palaldà), Gregory Marty (Portvendres), Samuel Moli (Sant Andreu de Surera) i Jean-Louis Salies (Tarerac) “per haver modificat els respectius reglaments interns i permetre també l'ús del català als plens dels consistoris i mantenir-se ferms en aquesta decisió tot i les decisions judicials adverses”.
Resposta judicial
Això no obstant, el Tribunal Administratiu de Montpeller va dictar sentència el maig passat, en la qual prohibeix parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord. D'aquesta manera, els consistoris d'Elna, Tarerac, Portvendres i els Banys es van veure obligats a modificar els seus reglaments. Per la seva banda, els ajuntaments van defensar que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries avala la seva actuació. Tanmateix, el tribunal va limitar a assegurar que el compliment d'aquesta Carta Europea "no és obligatori", i els ordenava fer els plens en francès.
Instrument d’unió i concòrdia
La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de Reus, Encarna Orduna, ha declarat: “El fet d’atorgar aquest premi ja demostra que encara estem molt lluny d’assolir la normalitat en el dret a l’ús del català en el món jurídic” i ha recordat que la llengua “és un instrument d’unió que contribueix al sentiment d’identitat i de pertinença a una comunitat”, segons un comunicat de l'entitat. Orduna ha destacat “l’empenta i voluntat de normalització de la llengua catalana als ajuntaments de la Catalunya del Nord” dels cinc alcaldes guardonats i ha assegurat que això “no va en contra de cap altra llengua ni de ningú, sinó que va a favor de la llengua catalana, que és la seva i la dels seus conciutadans”.
"Derives centralistes"
En l’acte, han participat la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i l’alcalde de Vilabertran, Eudald Brugat, entre d'altres.
En la seva intervenció, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha agraït el compromís dels alcaldes de la Catalunya Nord perquè “no és només pels ajuntaments nord-catalans, sinó pel conjunt de territoris de parla catalana que avui veuen amenaçats els seus drets culturals i lingüístics per part de derives centralistes, incapaces de reconèixer la seva diversitat i d’entendre-la com a una riquesa. A més, Ubasart ha afegit: “Soc conscient que estem en un moment en què l’ús del català es troba en retrocés a l’àmbit jurídic i que cal posar-hi remei estrenyent la col·laboració del departament, operadors jurídics i judicials, i entitats.”