Catalunya ha fet un pas important i fa temps esperat: la digitalització dels processos judicials en l'àmbit penal. És un pas a la tramitació àgil i segura d'aquest servei públic, i amb la qual es vol assolir el paper zero en els jutjats i fer desaparèixer sistemes més lents, com ara el correu ordinari i en mà. Fa poc més d’una dècada que els jutjats dels àmbits Civil, Social i Contenciós Administratiu catalans van canviar el sistema de treball i van assumir el programa de gestió e-justicia.cat (ejcat), que els ha permès avançament important. El programa de l'àmbit penal ha estat el més laboriós, amb circuits complexos, perquè s'hi tracten drets fonamentals, s'afirma des del Departament de Justícia, que encapçala Ramon Espadaler. Justícia -en coordinació amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- ha posat a prova aquesta eina més avançada tecnològicament: l’e-justicia.cat+ destinada a l’àmbit penal. La secció 10a de l’Audiència de Barcelona i el jutjat Penal 7 de Barcelona han finalitzat una prova pilot amb aquest nou sistema durant els darrers tres mesos. És un canvi sense retorn.
La directora general de Modernització de l’Administració de Justícia, Montserrat Reverter, ha avançat a ElNacional.cat que “s’accelerarà la implementació del sistema e-justicia.cat+ durant tot el 2026”, als jutjats catalans amb l’objectiu de “donar una millor atenció a la ciutadania, com fa incís la llei orgànica 1/2025”. En concret, el programa s'implantarà ara als nous Tribunals d’Instància de Valls, i a Tarragona -la Fiscalia, els jutjats de Violència de Gènere, d’instrucció, els penals- per completar-hi tot el circuit de l'àmbit penal.
El calendari de treball de Justícia és que l’expedient digital en l’àmbit penal estigui implantat a Catalunya el 2027. Aquesta transformació coincideix ara amb el canvi organitzatiu dels jutjats unipersonals i la creació de més serveis comuns -segons la llei impulsada pel Ministeri de Justícia-, que ha rebut la queixa recent de bona part de jutges degans d’arreu de l’Estat espanyol, i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), perquè asseguren que falten recursos, com ja es va avançar en el cas dels jutjats de violència de gènere, que ara assumeixen totes les agressions sexuals, siguin o no fetes per parelles o exparelles.
Més de 5 milions d’inversió
L’eina e-justicia.cat+ substitueix l’aplicació Temis 2. Però què implica? “Es passa d’una màquina moderna d'escriure, que no té signatura digital i poques connectivitats, a una eina de dades, més fàcil de connectar, incorporant la nova tecnologia, que permet la signatura electrònica”, explica Maldo Roch, cap del Servei d’Implantació i Seguiment de Programes Informàtics (SISPI). Santos García, tècnic del SISPI, hi afegeix que amb el programa Temis, “cada funcionari podia crear documents” i ara tot és més endreçat: “S’ha passat de 400.000 plantilles de documents a unes 10.000”, precisa.
L’e-justicia.cat+ s’ha construït de zero en uns tres anys. Per defecte surt el model en català, tot i que també està en castellà, i s'espera que es respecti la llengua del litigant. El projecte Ejcat penal, que compren la construcció de l'ejcat+ per als jutjats penals i les seccions penals de les audiències provincials es va adjudicar per 5,2 milions d’euros i és finançat amb fons Next Generation, segons informa Justícia.
La prova pilot ha implicat -com es fa habitualment- que un equip de formadors i tècnics de suport de Justícia estigui al costat dels magistrats i de tots els funcionaris, gestors i tramitadors, del tribunal. Primer se’ls fa una formació tècnica, fins que un dia es canvia el programa del jutjat, a banda de tenir sempre una bústia de consultes. “Mai deixen de treballar; és la gestió del canvi”, afirma Marta Montoliu, responsable de Formació i Gestió del Canvi de la Unitat Administrativa de Suport Tècnic de Transformació Digital de la DGMAJ.
Una mostra evident són les dades estadístiques de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona en el tercer trimestre de 2025, durant la implantació de la nova eina digital: mostren un augment del 17% en l’ingrés d’assumptes respecte al mateix període de l’any anterior, passant de 406 a 475 assumptes registrats. Paral·lelament, la resolució ha millorat un 28%, amb un increment de 320 a 410 assumptes resolts. S'hi afegeix que aquesta millora situa la secció 10a, en termes de resolució d’assumptes, “per sobre de la mitjana del conjunt de seccions penals de l’Audiència de Barcelona (400)”.
Acabada la prova pilot, la secció 10a de l’Audiència continuarà treballant amb l’expedient digital, i amb la dificultat de treballar amb dos programes perquè els jutjats d’instrucció -que els envia les causes per jutjar- encara treballen amb Temis 2. “És una convivència interactiva dels dos sistemes, que tècnicament costa més”, admeten els professionals.
Les notificacions, la gran millora
I quina és la millora més destacada? Els magistrats de la secció 10 -amb la magistrada Montserrat Comas, un referent a la judicatura que s’acaba de jubilar- així com els funcionaris, han tingut “una gran alegria amb les notificacions telemàtiques; només prement un botó”, confessa Montoliu, entre somriures. No és un tema fútil. Els jutjats encara treballen amb fax, correu ordinari i en mà, a més del correu electrònic, per comunicar resolucions o citar ciutadans, amb la feina i la tardança de temps que això implica. L’assignatura pendent -que cal recollir en una llei, indiquen els juristes- són les comunicacions telemàtiques als ciutadans, malgrat que a Catalunya hi ha la seu judicial electrònica, on el ciutadà pot fer consultes sobre si ha d’anar al jutjat o necessita un advocat, declara Andreu Villanueva, responsable de Comunicació en l’Àmbit de l’Administració de Justícia a Catalunya.
En l’àmbit penal, les notificacions no es limiten a procuradors i advocats, sinó també a altres organismes, com ara requeriments als Mossos d’Esquadra, a l’Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya. S’indica que s’han fet 752 notificacions telemàtiques a advocats i procuradors des del dia 9 d'octubre, amb la nova eina. També es recorda que el nou Ejcat inclou circuits més complexos, com ara permetre els secrets de sumari o preservar dades confidencials.
“Adaptar-se al canvi és difícil. I, ara, amb les lliçons apreses, posem en valor el territori, en aquest cas les Terres de l’Ebre, per desplegar l’ejustica.cat+”, conclou la directora Reverter.
“Tenim un Ferrari a les costes de Garraf”
I què n’opinen els magistrats del programa Ejcat? “Tenim un Ferrarri a les costes de Garraf”, respon amb una metàfora ben visual, Xavier González de Rivera, veterà magistrat, que ha estat degà dels jutjats socials de Barcelona i que ha participat en el grup de treball paper 0, fent propostes a l’administració per assolir aquesta fita als jutjats catalans. “L’Ejcat és un programa de gestió molt intuïtiu, molt potent, però després no té prou cobertura o capacitat per guardar documents, o els has de dividir, o es col·lapsa quan hem de signar”, assegura González de Rivera.
El magistrat explica l'anècdota d’una veteraníssima funcionària del jutjat Social, que -tal com exigia la llei- “feia forats als expedients i els lligava amb cordes". I hi afegeix: "Pensava que ella no s'adaptaria al nou programa, però em va dir: Això és una meravella! Com no ho han fet abans.”
L’evolució tecnològica acaba arribant als jutjats, i recentment també se'ls ha informat que es podrà usar l’eina que converteix en text els enregistraments orals dels judicis, que facilitarà trobar la declaració d’un testimoni o pèrit.
Amb tot, González de Rivera afirma que l’Ejcat “té molt bona funcionalitat, però no té un bon resultat per guardar i trobar fàcilment documents”. Per això, confessa que ell i la majoria de magistrats del Social quan ha de fer un judici s’imprimeix a paper els documents principals. Per evitar-ho, els jutges del Social han demanat a Justícia que s'instal·lin pantalles o tauletes en la sala de vistes per tal de veure els documents juntament amb totes les parts, per així poder assolir l’objectiu de paper 0 als jutjats. També sol·liciten que els ordinadors tinguin més capacitat o cobertura per poder usar amb eficiència l'ejcat.
En els darrers anys, davant la manca de recursos, el Departament de Justícia ha anat invertint en la modernització dels jutjats demanant fons europeus, com els Next Generation.