L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet públic l’informe complet en què defensa que el nom de la ciutat ha de ser “València”, amb accent obert, i configurat com una forma única en valencià. El document, de 33 pàgines, analitza criteris etimològics, fonètics, documentals i normatius i conclou que no hi ha base sòlida per modificar la grafia oficial.

L’estudi dona resposta a l’encàrrec de l’Ajuntament, que havia impulsat una proposta per canviar el topònim a “Valéncia”. La institució normativa rebutja aquest plantejament i ratifica la seva posició mantinguda des de 2016, tot assenyalant que no s’han aportat arguments nous que justifiquen el canvi.

Fonaments lingüístics i tradició normativa

L’AVL subratlla que la fixació d’un topònim ha de basar-se en diversos criteris combinats. En aquest sentit, recorda que cal integrar "sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l’onomàstica, que són etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració en el corpus normatiu".

Pel que fa a l’origen del nom, l’informe afirma que és clar: deriva de “valentia” (‘fortalesa’), amb e breu llatina. Aquesta evolució lingüística, segons l’AVL, obliga a mantenir la terminació “-ència”, en coherència amb altres paraules com “paciència”, “consciència” o “Florència”. "Aquest principi de coherència interna exigeix “-ència” en el topònim i, per tant, València", assenyala. També defensa que l’accent greu respon a la pronunciació majoritària oberta de la vocal tònica, tot i que en algunes varietats es realitzi com a tancada. A més, recorda que aquesta grafia està consolidada en la tradició escrita "des de les Normes de Castelló (1932)" i ha sigut la forma emprada de manera generalitzada en textos literaris, administratius i periodístics.

L’informe també descarta que el canvi es pugui justificar per criteris dialectals. Segons indica, la distribució actual de la vocal tònica en “València” "no es correlaciona amb la distribució dialectal occidental/oriental", de manera que no es pot fonamentar una modificació en aquesta base.

Rebuig social i manca de consens polític

Més enllà dels arguments lingüístics, l’AVL posa el focus en la resposta ciutadana i institucional a la proposta de canvi. En aquest sentit, qüestiona la "suposada harmonia social" que, segons el promotor de l’estudi municipal, derivaria de l’adopció de “Valéncia”. L’organisme recorda que, durant el període d’exposició pública, es van presentar 922 al·legacions en contra i només 61 a favor de la nova grafia. Aquesta xifra, segons el document, "manifesta un rebuig social intens i explícit cap a la proposta de canvi".

A més, compara aquesta situació amb el precedent de 2016, quan la forma “València” va ser aprovada amb només quatre al·legacions i el suport unànime de tots els grups municipals. "La comparació entre ambdós moments és significativa", destaca l’informe. En la mateixa línia, assenyala que la proposta actual "només ha obtingut el suport de dos grups polítics", fet que evidencia "una pèrdua substancial de transversalitat" i desmenteix qualsevol interpretació de cohesió social.

Un únic nom oficial en valencià

L’AVL també apel·la a criteris de normalització internacional i de protecció lingüística. Recorda que l’ONU recomana "assignar un únic nom normalitzat per a cada lloc geogràfic" i defensa el principi d’univocitat com a base de la toponímia.

En aquest context, subratlla que el valencià, com a llengua pròpia i minoritzada, "necessita una protecció específica", i que la ciutat de València es troba en zona de predomini lingüístic valencià. Per això, considera que "el nom de la ciutat hauria d’estar constituït per una forma única en valencià".