Dos mil cinc-cents anys després que les cèlebres àgores esdevinguessin els punts neuràlgics de l’activitat política, comercial i social de les ciutats estat de l’antiga Grècia, l’evolució de la cultura del coneixement ha seguit el seu curs a un ritme frenètic fins a culminar en el més gran centre de saviesa mai conegut per la humanitat: Twitter. La destrucció de la biblioteca d’Alexandria quedaria en un mal menor, una petita foguera de Sant Joan on cremen workbooks inacabats, si per algun motiu aquesta xarxa social desaparegués sense deixar cap rastre.
Representació 3D del lòbul frontal del cervell d’un ésser humà adult (Homo sapiens sapiens) amb Twitter / Pexels - Pixabay
Si fa uns dies definíem Instagram com un idíl·lic paradís on has de ser per ser una persona feliç i una ànima creativa, Twitter és un must si el que persegueixes a la vida és l’excel·lència intel·lectual. Lloc de trobada de polítics, periodistes, influencers i de qualsevol col·lectiu que pretén ser el centre del món en general, aquesta xarxa social és el terreny perfecte si el que vols és escopir la teva opinió sobre qualsevol tema del que sàpigues poc o res i, per si encara no saps moure-t’hi del tot bé, en aquest article et donarem algunes indicacions perquè ho facis de manera que puguis assolir l’objectiu que persegueix qualsevol tuitaire: aconseguir el màxim nombre de likes i poder-te consagrar com a persona més intel·ligent del planeta.
1. Comenta la polèmica del dia. A Twitter es comenta tot: el que passa i el que no. Si hi ha algun esdeveniment copant l’actualitat, es parlarà d’això. I si no, la gent es posarà a opinar sobre qualsevol cosa menor, (que si Correus pinta unes furgonetes amb els colors de la bandera LGTBI+, que si a TV3 es parla castellà, que si hi ha una pel·lícula de Netflix que no he vist en què ballen menors...) sense saber gaire de què va, basant-se en tuits basats en altres tuits, tergiversant el debat fins arribar a acusacions de malversació, traïció a la pàtria o pedofília, per seguir l'exemple dels casos citats. Fa uns anys als parcs hi havia infants jugant al Telèfon i s’ho passaven bé i reien entenent que era un joc. Ara aquestes mateixes criatures han crescut i fan exactament el mateix, però creient que és un debat enriquidor que fa avançar la societat. En definitiva, tu fica’t en aquests debats, encara que no sàpigues gaire de què es parla, i aconseguiràs abans la teva dosi de reconeixement.
2. Rodeja’t de gent que pensi com tu. L’endogàmia és molt important per triomfar a Twitter, ja que, encara que et diguin el contrari, no hi vas a debatre amb gent de pensament oposat al teu per tenir una conversa tranquil·la, tot intercanviant opinions de forma ordenada amb l’objectiu d’apropar posicions amb gent ideològicament diferent per tal de fer del nostre entorn un lloc amable, fraternal i pacífic. No. No, no. L’ambient no és de debat, és de partit de futbol. A Twitter s’hi va a treure tota la bilis que puguis i per tant necessitaràs el teu exèrcit personal de hooligans que et donin suport en forma de likes o de comentaris quan vulguis humiliar a qui no pensa com tu.
3. Si discuteixes amb algú: retuit amb comentari. Aquesta tècnica és més habitual del que ens agradaria i consisteix en, quan discuteixes amb algú, no respondre al fil on està tenint lloc la batalla dialèctica en qüestió, si no fer un retuit al teu perfil i posar-hi allà la teva resposta. Que per cert, queda per sobre del missatge al que estas responent. Una jerarquia que no segueix cap mena d’ordre literari que faciliti la lectura en aquests casos, però resumeix molt bé el que és Twitter: intentar quedar per sobre de la resta. D’aquesta manera, la resposta la veu la gent que et segueix i pots exhibir d’una forma ben testosterònica que estàs molt en forma intel·lectualment i rebràs l’aprovació del teu exèrcit de hooligans que t’aplaudiran, et faran un massatge i et masturbaran per haver disparat contra algú de l’equip contrari. Però no t’enganyis, que no hauràs guanyat cap batalla: a l’altra banda de la discussió estarà passant el mateix, així que el món seguirà exactament igual però tu aniràs a dormir amb la teva injecció d'autoestima de plàstic que t'ha proporcionat una gent que, probablement, ni coneixes en persona.
Els teus followers esperant que facis un retuit amb comentari d'alguna discussió aliena a ells. / Mark Thompson - Pixabay
I és que si una cosa comparteixen Twitter i Instagram és un fet cada vegada més intergeneracional i que no entén d’ideologies: una vigorosa recerca de l’aprovació externa. I si una cosa fa de Twitter un lloc pitjor és que, a sobre, es pretén disfressar de debat, d’intel·lectualitat, d’intercanvi de coneixement, i que a més a més es veu magnificat per l'aura d'institucionalitat que ja fa anys que l'envolta. Però no et deixis enganyar. Qui fa un tuit espera rebre exactament el mateix que qui fa un post a qualsevol altra xarxa social: una gran quantitat de likes i maximitzar l’abast del seu compte. Amb aquests consells espero que et sigui més fàcil d'aconseguir. Que puguis construïr la teva frase lapidària. Una frase de dues línies que et permetrà anar a dormir en pau, sabent que tens la raó perquè gent que ni coneixes ha apretat un botó en forma de cor, motiu més que de sobres per sentir que encaixes en un món dissenyat per alienar-nos. Però també has de saber que això no és més que Fast food pel teu ego, un menú mitjà amb patates Deluxe i Coca-cola que de seguida es dissoldrà en una digestió que acabarà en cagarrines i en la necessitat de fer un altre tuit per, de nou, rebre els mateixos likes de les mateixes persones i recordar que tens el teu espai de reconeixement que no trobes en altres entorns.