L’aventura d’aquest Sant Jordi com a florista, en el meu cas particular comença ahir a les deu de la nit, quan truco a la Maria Ponsà (1953, Barcelona) que despenja el telèfon des de la botiga mentre feia els últims preparatius. “Demà a les 7h davant la floristeria”, em diu. Maria Ponsà Flors és la botiga que van obrir els seus avis el 1.920, fa més de 100 anys, a Rambla Catalunya amb carrer Còrsega, i que a dia d’avui porta ella.
“Jo vaig néixer literalment a la botiga”, explica, que recorda com des de sempre ha celebrat el Sant Jordi muntant la parada al carrer. Abans de penjar el telèfon, li pregunto; I com afronteu les ventes enguany, després d’un any marcat per la pandèmia del coronavirus? Amb un to de veu pausat, tranquil i cansat, em va dir; “estem esgotats i gairebé sense roses, avui ha vingut molta gent i n’hem venut unes dues o tres mil. Només ens en queden mil per demà”.
Foto: Sergi Alcazar
23 d’abril, dia de Sant Jordi
6:00h Sona el despertador. Us mentiria si us digués que m’ha costat despertar-me. Tinc la il·lusió de passar aquesta jornada de Sant Jordi al rovell de l’ou, al costat dels floristes i dels llibreters que fa dos anys que no poden treure les seves parades als carrers. Em vesteixo ràpid i surto de casa sense esmorzar. Amb la moto, amb cinc minuts em planto a la Rambla, on hi passaré el dia venent tot tipus de roses i de flors.
7:00h Ens trobem davant la floristeria alguns treballadors mentre esperem a la Maria, que arriba al cap de pocs minuts. Entrem dins la botiga i la Maria convoca una reunió amb tot l’equip per organitzar les tasques. Mentrestant, en Joan, un amic de tota la vida, anota amb un paper els cafès que demanarà al bar del costat per poder esmorzar i començar el dia ben desperts.
Foto: Guillem Maneja
7:20h Amb prou feines s’ha muntat la parada que en Joaquim ja compra i s’emporta la primera rosa vermella del dia. El miro mentre marxa tot content, amb la flor que regalarà sota el braç. Minuts més tard, a les 8 del matí i amb la parada encara a mig muntar, es formen les primeres cues. En aquest sector de la Rambla, la parada de la Maria no té competència. Només metres més amunt, la Diputació de Barcelona ha muntat un parada de llibres. La resta de la Rambla, buida, cap parada, com un dia qualsevol.
S’afegeixen nous membres a l’equip per ajudar amb una jornada que per a la majoria de floristes es converteix amb el rècord de ventes. De la parada a la botiga i de la botiga a la parada -i entremig, moments per agafar el portàtil i escriure l’article, es clar-. Cada cop que entro a dins, és un plaer per tots els sentits. Maria Ponsà Flors és una botiga petita i estreta, i com no podia ser d’altra forma, desprèn una barreja d’olors que et transporten a un camp florit en plena primavera.
Per WhatsApp ens intercanviem un ‘Bon dia i un feliç Sant Jordi’ amb la Marta, l’altre companya del diari que li ha tocat matinar i que avui, comparteix 12 hores en la vida d’una llibretera. Ella és a Girona i més tard vindrà a Barcelona a acabar la jornada.
Foto: Sergi Alcazar
8:45h La Maria surt de la botiga i dona una ullada per veure com va la parada. Fins ara, havia estat dins preparant encàrrecs, comandes, i fent els rams que molts clients els van demanant. En les cinc passes que separen la parada de la botiga, li pregunto; com vas Maria? [Sospira i segueix contenta, somrient].
10h Ja fa estona que tot l’equip treballa sense pausa. En Pere és un dels clients que fa cua. M’explica que ve a comprar roses per les sis treballadores de l’empresa. Com ell, la Gemma, també ve a buscar roses per les companyes de feina. “Viurem un Sant Jordi millor que l’any passat”, diu somrient per sota la mascareta. Malgrat l’excepcionalitat del moment, als carrers es respira la il·lusió i les ganes de viure una diada que els catalans celebrem escapant-nos de la feina, passejant, i regalant llibres i roses a les persones més estimem.
“Em quedaré la clàssica i en vull dotze, nou per l’oficina i tres per la família”, diu en Marc, que afegeix que li molesta profundament quan s’aprofita per fer un ús partidista amb els colors de les roses. I segueix; “viuré aquest Sant Jordi amb total normalitat, intentant oblidar el de l’any passat”. Al seu darrera seu, en Carles també espera per comprar tres roses per a les companyes de feina. Diu però que en arribar a Sabadell -d’on és el jove que treballa a Barcelona-, en comprarà tres més per a la família. Les ventes no paren i la cua, és fa cada vegada més llarga.
Foto. Sergi Alcazar
La vermella, la reina de Sant Jordi
Són molts, els que s’aturen a fotografiar la parada i la floristeria de la Maria. La seva, és una botiga històrica de la ciutat que de per sí, ja convida a aturar-s’hi per observar la magnífica buguenvíl·lia que té a la porta i que, com una parra, forma un pas entre la façana de la botiga i l’arbre que té plantat al davant. “Teníem un petit grup de buguenvíl·lies i una va quedar sense vendre, va quedar tota sola, petita, pansida, amb dues fulles... No la vaig voler llençar i la vaig plantar a la soca de l’arbre, ara fa 21 anys!”. Una fantàstica planta, decorada aquests dies amb roses vermelles, la reina de Sant Jordi.
Parlant de la buguenvíl·lia, passa pel davant de la floristeria l’ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias; “prepara’m 4 roses Maria, les passaré a buscar més tard”. Les ventes segueixen i aturo a un noi que s’emporta una rosa groga. Ep! Es diu Joel. I això, a qui li regalaràs la rosa groga, Joel? “És per la meva dona. Sempre li he comprat vermella, però aquest any li he agafat groga perquè és la que li agrada més”. En Joel ens explica que al migdia celebraran la diada dinant plegats, perquè la dona treballa, i al vespre a casa “amb un pla més tranquil”.
Foto: Sergi Alcazar
“La rosa vermella és l’estrella, però en temps de pandèmia han aparegut les ganes de plantar, cultivar i cuidar plantes, per això també venem molt els rosers de pitimini. Ah, i una altre estrella! El cor vegetal, una planta en forma de cor que li creixen cors més petits”, explica la florista.
11h La Maria té cops amagats i manté una gran amistat amb la cantautora Lídia Pujol, que ve a cantar algunes de les cançons del seu darrer àlbum ‘Conversando con Cecilia’, davant de la botiga. “Jo passava per aquí sovint i sempre pensava que volia cantar un Sant Jordi sota la buguenvíl·lia, així que un dia vaig entrar i vaig conèixer a la Maria. De fet, el pròxim videoclip que estreno la setmana que ve és gravat aquí!”, explica la cantant.
Vídeo: Guillem Maneja
Torna l’ex-alcalde Trias i mentre li preparen les roses, aprofito per xerrar amb ell dins la floristeria. “És bonica aquesta botiga, té una filosofia especial”, diu. I com passarà el Sant Jordi, senyor Trias? “Aquest Sant Jordi és diferent però a la tarda venen tots els nets a casa, com cada any”.
12:20h Ja m’he descomptat dels cops que he entrat i he sortit de la floristeria. Tot l’equip va de bòlit, donant-ho tot per intentar fer esperar al mínim als clients que fan cua i, a la vegada, atenent amb un tracte excel·lent a tothom qui els fa les seves demandes; “Vull un ram de 20 roses soles!”, “Jo en vull una de groga i tres de vermelles”, “Jo només en vull una per regalar-li a la meva mare!”...
14:35h Pausa per dinar i temps per escriure. Parlant de temps, avui fa un dia immillorable, tal com ens van pronosticar Puig i Usart ahir, en aquesta entrevista publicada a El Nacional. Em creuo amb la Maria i em comenta que han demanat més roses, “unes 500 més”.
Foto: Sergi Alcazar
16:10h Les ventes no paren i sembla que la cua no avanci, sempre hi ha gent. La florista diu que ja s’ho esperava, de fet, per això ha preparat uns regalets pels seus clients, unes fantàstiques il·lustracions d’Àlex Raventós de la seva floristeria. “Aquesta és una de les targetes que tenim, un quadre molt bonic que quan el va pintar no podia, deia que no sabia quin tros de la botiga pintar perquè tots li agradaven. Finalment els va acabar ajuntant tots amb un fantàstic resultat”.
La buguenvíl·lia de la Maria, una icona de Barcelona
17h Ja portem unes quantes hores a la parada, venent roses. Un temps suficient per adonar-me com la buguenvíl·lia de la Maria, és tot un atractiu per a la clientela i per a tots aquells que creuen el xamfrà on es troba la botiga. “Molts venen expressament a passar-hi per sota, i quan floreix, és espectacular!”, apunta la Maria, que recorda disgustada la multa de 1.800 euros que va rebre de l’Ajuntament per tenir la planta al carrer. “Vam recollir més de 600.000 firmes en dos mesos i sense fer res. Només vaig informar als clients i ells mateixos, se’n van encarregar”. La buguenvíl·lia de la Maria és tota una icona de Barcelona. La gent s’hi para, la fotografia i com diu la florista, “se la sent seva”.
19h Gairebé portem 12 hores treballant. El cansament entre l’equip es comença a fer visible, però la il·lusió de la jornada, els fa mantenir un comportament i unes formes excel·lents entre ells i amb el tracte amb la seva clientela. És admirable!
Foto: Sergi Alcazar
Però les sorpreses no s’aturen, la darrera és de les grans i us prometo que fa el seu riure. Entro per mil·lèsim cop dins la botiga -que també us dic, no me’n cansaria mai- i em trobo a la seva propietària mirant el sostre. A qui es dirigeix? “Mira, aquest colom viu aquí, va néixer a un niu de la buguenvíl·lia de davant la floristeria i la seva mare se la va menjar una gavina”. Una gavina? “Sí. Nosaltres l’hem anat cuidant i de fet, vam anar fins al Pirineu per deixar-lo en llibertat. En tornar al cotxe però, ell ja era dins!”.
Un petit colom que cuida, alimenta i a qui sembla que -a diferencia dels catalans, que sortim i ens agrada celebrar un dia tan especial passejant per places i carrers-, l’animal prefereix quedar-se dins, sobre un dels miralls que té la Maria on s’ha fet el seu niu. Des d’allà, observa a tot el panorama, corredisses amunt, corredisses avall, però amb l’alegria de celebrar una de les festes que més agraden a tots els catalans; felicitats a tots els Jordis i Jordines!