L'esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune i neurodegenerativa que afecta al voltant de 2,5 milions de persones a tot el món, especialment en la població d'entre 20 i 30 anys, franja en la qual és una de les malalties neurològiques més comunes. I sobretot entre les dones.
Es produeix quan el sistema immune ataca a la mielina, una substància que embolica les fibres nervioses o neurones, deteriorant-se i provocant una inflamació que entorpeix els impulsos nerviosos que circulen per les neurones, amb els consegüents efectes en l'organisme.
Els símptomes són molt dispars segons les persones, però generalment sol produir-se fatiga, falta d'equilibri, dolor, alteracions visuals i cognitives, dificultats de la parla o tremolor. És difícil pronosticar el desenvolupament de la malaltia, però se sap que no és contagiosa, ni hereditària, ni mortal. Fins ara no es coneix la seva causa ni la seva cura. Entre molts científics existeix la creença que pot existir algun tipus de predisposició genètica que juga un paper important, amb factors ambientals com el tabaquisme i les infeccions virals que poden desencadenar gens de risc de patir-la.
Ara, una nova investigació apunta que existeix un virus que pot exercir un paper important en el desenvolupament de la malaltia. Se'l coneix amb el nom HHV-6A i forma part de la família del virus de l'herpes. Un nombre significatiu d'estudis epidemiològics han determinat que la infecció per aquest virus, així com una sèrie d'altres factors ambientals, pot ser una de les causes de l'aparició de l'esclerosi múltiple.
La investigació
L'estudi apareix a la revista Frontiers in Immunology i per dur-lo a terme es van examinar els anticossos a la sang de 8.742 persones amb esclerosi múltiple i unes altres 7.215 de característiques similars (el que es coneix com a control aparellat) però sense la malaltia. Així mateix, es va analitzar un altre grup de 478 persones amb predisposició a desenvolupar-la i unes altres 476 de control aparellat.
En el grup de les persones malaltes, els participants van ser agrupats per edat en el moment del diagnòstic, sexe i residència, mentre que en el dels predisposats a desenvolupar-la van ser agrupats per sexe, data de les anàlisis de sang i data de naixement.
Els investigadors van examinar els grups i van descobrir que els participants amb la malaltia tenien un 55% més de probabilitats de tenir anticossos contra la proteïna HHV-6A (és a dir, havien contret el virus) que els grups de control. En el grup amb predisposició a desenvolupar l'esclerosi múltiple, les persones amb els anticossos contra aquesta proteïna en tenien més del doble de probabilitats de desenvolupar-la. També van comprovar que, com més aviat en la vida es descobreixi el virus, menor serà la probabilitat que la persona desenvolupi la malaltia.
Els científics també van trobar que les persones que patien una altra variant del virus, anomenada el virus d'Epstein-Barr (EBV), també de la família de l'herpes, a més del HHV-6ª, tenien un risc encara major de desenvolupar la patologia. Segons els especialistes, es tracta d'un gran avenç en la investigació sobre les causes d'aquesta malaltia.