Encara que cada vegada estem més habituats a termes que fa menys d'un any no formaven parteix del nostre vocabulari de forma tan habitual, com PCR, tests ràpids, anticossos o anàlisis serològiques, encara hi ha molts dubtes en tot el que es refereix al diagnòstic de la Covid-19.
Per aquesta raó, el Consell General d'Infermeria i la seva Organització Col·legial, han posat en marxa una nova campanya per solucionar totes les qüestions dels ciutadans sobre les diferents tècniques diagnòstiques que actualment s'estan fent servir en la Covid-19 i com interpretar els resultats.
La campanya consta entre altres coses d'un vídeo en el qual s'expliquen quins són els diferents tipus de tècniques diagnòstiques, virològiques i serològiques, posant-se èmfasi en la PCR, "per ser aquesta actualment la que ofereix més certesa diagnòstica per saber si una persona té la infecció activa en aquell moment".
Les proves virològiques parteixen de l'anàlisi de mostres del tracte respiratori. Per prendre les mostres del tracte respiratori superior s'utilitza un hisop –una espècie de bastonet– i habitualment es recullen del nas o la boca i el coll, encara que en determinats pacients, per exemple, els més greus, se sol recórrer al tracte respiratori inferior.
A causa que en aquests moments són precises diverses hores i fins i tot dies per conèixer el resultat, s'està treballant en la introducció de nous tests ràpids d'antígens, que parteixen d'aquest mateix tipus de mostres però són capaços de proporcionar un resultat en menys de 30 minuts.
De la mateixa manera, dins de les proves serològiques, s'expliquen els diferents tipus de proves que, en aquest cas, parteixen d'una mostra de sang, ben venosa –obtinguda mitjançant l'extracció de sang de la vena– o bé capil·lar –mitjançant la punció a la gemma d'un dit. Aquestes permeten identificar si la persona ha estat en contacte amb el virus i ha generat anticossos.
El vídeo també conté informació sobre els diferents resultats d'aquestes proves i com s'han d'interpretar. D'aquesta forma, el resultat positiu obtingut mitjançant proves virològiques es considera definitiu. El negatiu, tanmateix, en alguns casos i prèvia valoració del professional sanitari, requereix la repetició de la prova.
En el cas de les proves serològiques, tenint en compte el positiu o negatiu de les IgG i IgM, en persones que no presenten símptomes, s'explica què significa cada un d'ells i com actuar en conseqüència: si la IgG és negativa i la IgM és positiva és necessari confirmar si la infecció és activa, per això, els professionals sanitaris valoraran la realització de proves virològiques.
Quan la IgG és negativa i la IgM és negativa vol dir que no s'han generat anticossos, per tant, de manera general no és necessari realitzar més proves.
Davant d'un resultat IgG positiu i IgM negatiu tampoc no s'han de realitzar més proves, ja que significa que la infecció ha passat. El quart suposat, quan IgG i IgM són positives, el professional sanitari valorarà en cada cas la necessitat o no de realitzar més proves addicionals.
Mentre les proves virològiques es realitzen quan la persona presenta símptomes o ha tingut un contacte estret amb algú infectat, les serològiques es fan servir quan es vol saber si la persona ha estat en contacte amb el virus i ha generat anticossos (o per a estudis de seroprevalença).
Per això, durant el període d'incubació, aproximadament, en la primera setmana des de la possible infecció, es recorre a les proves virològiques. Passat aquell temps, es recomana la realització de proves serològiques.