Els fumadors tenen una bona raó per deixar aquest hàbit tan nociu per a la salut. El Ministeri de Sanitat va anunciar fa uns dies que finançarà un fàrmac anomenat Champix i el principi actiu del qual és la vareniclina, una molècula agonista de certs receptors nicotínics presents al cervell, que provoca el bloqueig dels efectes de la nicotina present en l'organisme. Funciona com un ansiolític que redueix els efectes gratificants que produeix el tabac i alleuja els símptomes de l'abstinència.
El tractament s'administra durant tres mesos per via oral en forma de comprimits i fins ara només estava finançat per la Sanitat de Navarra. Des de l'1 de gener de 2020 serà accessible a totes les comunitats, segons ha acordat la Comissió Interministerial de Preus. L'objectiu, tal com s'ha anunciat, és que actuï com una eina de suport en els programes de deshabituació tabàquica, els quals formen part d'una estratègia integral per disminuir el consum de tabac a Espanya.
El possible ús de la vareniclina per deixar de fumar va ser descobert l'any 2005 per la farmacèutica Pfizer i el 2006 va ser aprovada la seva venda a la Unió Europea. A Espanya va començar a comercialitzar-se el 2007. Les proves realitzades fins ara apunten que després de 4 setmanes de tractament les probabilitats de deixar de fumar es multipliquen per dos, i en vuit setmanes aquesta xifra es multiplica per cinc. Si el tractament segueix fins al període recomanat, 12 setmanes, les taxes d'èxit es multipliquen per 11. La dosi òptima per promoure l'abandonament de l'hàbit tabàquic és d'1 mg dues vegades per dia.
Des de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), s'ha recomanat que aquest fàrmac sigui acompanyat de suport psicològic perquè sigui efectiu. El pacient hi hauria d'anar al començament del tractament, en complir-se una setmana, quinze dies i una vegada al mes durant sis mesos. L'objectiu és comprovar està actuant el medicament i si estan produint els efectes desitjats.
Entre els efectes secundaris destaquen les nàusees, mals de cap, vòmits, insomni i trastorns mentals. De fet, el que més preocupa és que en alguns pacients provoca canvis d'humor, irritabilitat, somnolència, mala coordinació física, al·lucinacions o idees suïcides.
Per això, no sol prescriure's a persones que presenten quadres de depressió, bipolaritat o esquizofrènia. Els experts encara no tenen clar si aquest tipus de conductes es deuen només a l'ús del fàrmac o també té a veure com viu cada pacient el procés d'abstinència en funció de la seva personalitat, però tot i així cal prendre precaucions en aquest sentit. Per això incideixen en la necessitat de fer un seguiment continu d'aquells fumadors que inicien el tractament. Tampoc no està recomanat per a embarassades o en les persones que pateixen de malaltia renal.
Des d'algunes sectors mèdics s'ha criticat el fet que només es financïi aquest tractament quan nhi ha d'altres que també han demostrat ser eficaços per a la deshabituació tabàquica. D'aquesta forma, els facultatius haurien tingut possibilitat d'elegir entre un fàrmac o un altre.