La Unitat de Trasplantament Renal de l'hospital Vall d'Hebron és el primer centre sanitari europeu que ha provat un nou tractament que permetria dur a terme el trasplantament de ronyó a persones que presenten un sistema immunitari hiperactiu i, per tant, que són inoperables perquè el seu organisme rebutjaria l'òrgan. Aquest tractament es basa en un nou fàrmac, anomenat imlifidasa, que desfà l'excés d'anticossos en sang enfront de la part més àmplia d'antígens del sistema HLA de la població, que són els que expressen les cèl·lules dels diversos teixits de l'organisme i determinen si un òrgan és compatible o no en el cas de cada pacient.

Així doncs, aquest nou medicament evita el rebuig de l'òrgan de forma ràpida i gairebé irreversible. D'aquesta manera, Francesc Moreso, cap de la Unitat de Trasplantament Renal del centre hospitalari barceloní, ha sintetitzat quin és el principal avantatge del nou tractament: "És una nova eina que permet donar accés al trasplantament en els casos d'aquells malalts que fa molts anys que són en llista d'espera". De fet, l'hospital Vall d'Hebron ja ha fet l'estudi clínic en un pacient que sumava 38 anys de diàlisi perquè cap ronyó era compatible amb el seu organisme. Fins al moment, els resultats han estat "molt positius", expliquen des de la Unitat de Trasplantament Renal.

El primer pacient que participa en aquest estudi a la Vall d'Hebron té 54 anys i, des del 1984, ha de fer diàlisi per una malformació a les vies urinàries que li va causar una insuficiència renal crònica terminal. En aquests casos, el trasplantament del ronyó és el tractament que s'escull, però no sempre és possible. A aquest pacient li van intentar practicar dos trasplantaments l'any 1991 i 1996, però no es va poder, precisament, perquè els seus nivells d'anticossos eren molt elevats. Durant tot aquest temps, mai s'ha trobat un donant compatible amb el seu cos i va ser al maig d'aquest any quan va començar el tractament amb imlifidasa. Des d'aleshores, se li ha pogut fer el trasplantament i ara continua en seguiment ambulatori i sense requerir diàlisi.

 

Estudi clínic en fase III

Fa anys que es treballa en nous tractaments, donat que calia explorar una solució per a aquelles persones inoperables. A més, l'òrgan que es trasplanta té una supervivència mitjana d'uns 15 anys, de manera que, en el cas dels pacients més joves, és possible que al llarg de la seva vida sigui necessari fer més d'un trasplantament. En aquells casos que ja s'ha fet un trasplantament o de dones amb embarassos previs que han permès el contacte amb material biològic d'altres individus, els seus sistemes immunitaris estan hiperactius i, conseqüentment, són més propensos a tenir un excés d'anticossos en sang que impedeix al seu cos acceptar el ronyó que s'intenta trasplantar.

En l'estudi que està efectuant l'hospital Vall d'Hebron, s'està comprovant l'eficiència del fàrmac. Anteriorment, la imlifidasa ja s'havia estudiat en pacients dels Estats Units i Suècia, i els resultats van ser esperançadors perquè possibilitaven el trasplantament de ronyó. A més, els resultats segueixen sent positius 3 anys després de la intervenció quirúrgica. El fàrmac s'administra per via endovenosa i, de fet, ja funciona una hora després que el pacient l'hagi rebut, moment a partir del qual el pacient ja podria entrar a quiròfan. Segons els càlculs de la Vall d'Hebron, el medicament proporciona una "finestra d'oportunitat d'entre 5 i 6 dies". L'estudi del fàrmac ja es troba en fase III, pas previ a la seva autorització per part de l'Agència Europea de Medicaments.