L'Hospital de Vall d'Hebron ha instal·lat el primer ciclotró de Catalunya, una mena d'accelerador de partícules que permetrà produir radiofàrmacs fets servir en el diagnòstic i tractament de diverses patologies —especialment les cancerígenes, cardíaques i neurològiques. És l'únic aparell d'aquesta mena al país i es posarà en funcionament "d'aquí a uns mesos", segons el director de Radiologia i Medicina Nuclear del centre, Manel Escobar. Ara bé, què és un ciclotró i com millorarà el tractament del càncer?
"El ciclotró accelera partícules carregades i les fa xocar amb un blanc, per generar una reacció nuclear que produeix un radioisòtop, el qual, després s'uneix a un fàrmac per produir radiofàrmacs", explica David Sánchez, especialista en Radiofísica Hospitalària del Servei de Física i Protecció Radiològica del Vall d'Hebron. És a dir, que els radioisòtops són una part essencial dels radiofàrmacs, que es fan servir sobretot en el diagnòstic i tractament de malalties com el càncer, patologies neurològiques o del cor. Escobar aclareix que aquests radioisòtops "són especialment útils per fer proves d'imatge com el PET (tomografia per emissió de positrons), perquè ajuden a veure com funcionen els teixits i els òrgans en temps real, clau en el diagnòstic precoç del càncer i de diverses malalties neurològiques, inflamatòries o del cor". Actualment, el principal radiofàrmac que se sintetitza en aquesta mena d'equipaments és el [18F] FDG, un anàleg de la glucosa que ajuda a detectar tumors, la seva localització i extensió, un cop s'ha injectat.
Radioisòtops, radiofàrmacs i medicina nuclear
La cap del Servei de Medicina Nuclear de l'hospital, Cristina Gámez, assenyala que el ciclotró ajudarà a millorar l'accessibilitat a més procediments de medicina nuclear i a "desenvolupar programes de medicina personalitzada per millorar tant el diagnòstic com el tractament de diverses patologies per mitjà de la medicina nuclear, en especial el càncer, l'alzheimer i les malalties cardíaques". "Volem garantir l'accessibilitat de tots els ciutadans a tots aquells radiofàrmacs que no sempre és possible comprar o perquè la seva vida ultracurta no permet el transport", afegeix.
En resum, el nou equipament del Vall d'Hebron permetrà millorar el diagnòstic i tractament de malalties com el càncer, cardiopaties o malalties mentals, a més de malalties metabòliques minoritàries. La seva posada en marxa també afavoreix la capacitat de resposta de l'hospital als pacients, ja que és impossible transportar radiofàrmacs des de centres externs, a causa de la seva ràpida desintegració. Així mateix, reduirà el cost global d'aquesta mena de fàrmacs i assegurarà el subministrament d'una gran varietat tant de radioisòtops com de radiofàrmacs no comercials. És per això que Gámez considera el ciclotró "obre una porta" a la recerca biomèdica, a assajos clínics i a la creació de radiofàrmacs de nova generació. És a dir, que és "la primera pedra d'un gran projecte, que permetrà garantir la resposta del sistema públic a qualsevol necessitat dins de l'àrea de la medicina nuclear".
Un aparell a gairebé cinc metres sota terra
El seu muntatge ha requerit tres dies de treball per part d'un equip tècnic multidisciplinari de quinze persones, i l'ús de grues especials construïdes per a l'ocasió. L'aparell pesa 18 tones i s'ha instal·lat en un búnquer de 23 metres quadrats a 4,5 metres sota terra, amb parets de més de dos metres de gruix de formigó a l'edifici del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Sánchez assegura que es treballa perquè "les radiacions que es produeixin es facin servir de manera segura i eficaç". L'aparell es basa en la teoria del físic dels Estats Units Ernest Lawrence, que va idear el ciclotró el 1928 i va veure que es podia transformar un element químic en un altre si es feien impactar àtoms entre ells.
El model de ciclotró que s'ha instal·lat és un model Cyclon Kiube 300 d'IBA, que permet la producció d'isòtops amb blancs sòlids que ara no s'aconsegueixen ni a Catalunya ni a la resta de l'estat espanyol, com el Zirconi-89, que actualment s'importa d'Amsterdam. Així, donarà servei a tot el sistema públic català de medicina nuclear mitjançant el projecte Ciclocat, que estarà liderat per l'Institut Català de la Salut (ICS) i que convertirà el Vall d'Hebron en una "peça central" en la producció de radiofàrmacs per a la sanitat catalana.