La malaltia del fetge gras té lloc quan s'acumula greix en la cèl·lules hepàtiques. Hi ha dos tipus de fetges grassos, l'alcohòlic i el no alcohòlic, que és el més comú i que es dona cada vegada més als països occidentals. Habitualment, el fetge gras no alcohòlic no presenta signes clars ni símptomes en qui el pateix, encara que si apareixen, els més normals són tant la fatiga com les molèsties en la part superior dreta de l'abdomen.
Les causes que solen provocar el fetge gras no alcohòlic són el sobrepès o l'obesitat, la resistència a la insulina, la hiperglucèmia i els nivells alts de greixos a la sang, sobretot els triglicèrids.
Per això fa temps que els científics dediquen moltes hores d'investigació a un problema com aquest. Ara, un grup d'investigadors de la nord-americana Universitat de Penn State ha revelat els resultats d'un estudi que han dut a terme en rosegadors i que ha estat publicat a la revista Journal of Nutritional Biochemistry.
Del treball se'n desprèn que la combinació d'extracte de te verd i exercici va reduir la gravetat de la malaltia del fetge gras relacionada amb l'obesitat en un 75% en ratolins alimentats amb una dieta alta en greixos. Una troballa que els seus autors confien que pugui tenir la seva translació als éssers humans.
Actualment, la malaltia del fetge gras no alcohòlic és un problema de salut global significatiu que s'espera que empitjori. A causa de l'alta prevalença de factors de risc com l'obesitat i la diabetis tipus 2, es pronostica que la malaltia del fetge gras afectarà més de 100 milions de persones per al 2030. I actualment no existeixen teràpies validades per a la malaltia.
L'estudi
Durant la investigació es va trobar que els ratolins alimentats amb una dieta alta en greixos durant 16 setmanes que van consumir extracte de te verd i es van exercitar regularment a córrer sobre una roda tenien només una quarta part dels dipòsits de lípids al fetge en comparació amb els que es veuen als fetges d'un grup control de ratolins. Els ratolins que van ser tractats només amb extracte de te verd o exercici només tenien aproximadament la meitat de greix al fetge que el grup de control.
A més d'analitzar els teixits hepàtics de ratolins en l'estudi, els investigadors també van mesurar el contingut de proteïnes i greixos als seus excrements. Van descobrir que els ratolins que van consumir extracte de te verd i van exercitar tenien nivells més alts de lípids i proteïnes fecals.
En paraules dels autors de l'estudi, "creiem que els polifenols en el te verd interactuen amb els enzims digestius secretats a l'intestí prim i inhibeixen parcialment la descomposició dels carbohidrats, greixos i proteïnes als aliments. Llavors, si un ratolí no digereix el greix en la seva dieta, aquest greix i les calories que hi estan associades passen a través del sistema digestiu del ratolí, i una certa quantitat acaba sortint als seus excrements".
Es necessita més investigació per veure si hi ha una sinergia creada per l'extracte de te verd i l'exercici treballant junts per reduir el greix dipositat al fetge, o si els efectes són simplement additius.
En investigacions relacionades anteriors, aquest equip de científic va demostrar que l'extracte de te verd i l'exercici junts van reduir dràsticament la massa corporal i van millorar la salut cardiovascular dels ratolins alimentats amb alt contingut de greix.
Però a causa que no s'han dut a terme encara assajos en humans que avaluïn els beneficis i riscos per a la salut del te verd combinat amb exercici, recomanen precaució a les persones que decideixen experimentar amb l'estratègia de salut pel seu compte fins que es provi en persones. De tota manera, creuen que els resultats –quan es facin les proves en humans– seran positius.