Ocorre de vegades en la ciència que un descobriment sobre una àrea en concret pot ajudar a donar llum en la investigació d'altres patologies o trastorns. És el que ha succeït amb l'estudi dels canvis físics que es produeixen en un embrió i el càncer. En les etapes inicials, un embrió adquireix un estat gairebé fluid que permet que les seves cèl·lules es divideixin i expandeixin. A mesura que madura, els seus teixits i òrgans es reafirmen en la seva forma final.

Un equip d'investigadors del MIT ha descobert que la forma en què s'organitzen les cèl·lules d'un teixit pot servir com a empremta digital per determinar la fase en què es troba aquest teixit i han desenvolupat un mètode per descodificar imatges de les cèl·lules que permetin determinar ràpidament si aquest teixit se sembla més a un sòlid, líquid o fins i tot a un gas. Els resultats s'han publicat a les Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències.

Els experts han denominat al seu mètode "empremta digital configuracional", i ajudarà els científics a rastrejar els canvis físics en un embrió a mesura que es desenvolupa. Però, abans d'això, ja s'està aplicant el mètode per a una altra qüestió diferent: estudiar i eventualment diagnosticar un tipus específic de teixit, els tumors.

En el càncer, igual com un embrió, l'estat físic d'un tumor pot indicar la seva etapa de creixement. Els tumors que són més sòlids poden ser relativament estables, mentre que els creixements més fluids podrien ser més propensos a canviar i fer metàstasi.

Els investigadors del MIT estan analitzant imatges de tumors, tan conreats al laboratori com amb biòpsies de pacients, per identificar empremtes dactilars cel·lulars que indiquin si un tumor és més semblant a un sòlid, líquid o gas. L'objectiu és determinar ràpidament la fase d'un tumor i, en última instància, la progressió del càncer.

Tumor cerebral

"El nostre mètode permetria un diagnòstic molt fàcil dels estats del càncer, simplement examinant les posicions de les cèl·lules en una biòpsia", assegura Ming Guo, professor d'enginyeria mecànica en el MIT. "Esperem que, simplement mirant on són les cèl·lules, els metges puguin saber directament si un tumor és molt sòlid, la qual cosa significa que encara no pot fer metàstasi, o si és més semblant a un líquid i un pacient està en perill".

L'equip també va desenvolupar petits tumors a partir de cèl·lules de teixit mamari humà i van observar com els tumors creixien en forma d'apèndix, la qual cosa és un signe de metàstasi primerenca. Quan van mapar la configuració de les cèl·lules als tumors, van trobar que els tumors no invasius presentaven un desenvolupament entre sòlid i un líquid, i els tumors invasius eren més gasosos, mentre que els apèndixs mostraven un estat encara més desordenat.

Ara estan treballant amb mostres de biòpsies de càncer humà, que estan obtenint imatges i analitzant per perfeccionar les seves empremtes dactilars cel·lulars. Finalment, preveuen que el mapatge de les fases d'un teixit pot ser una manera ràpida i menys invasiva de diagnosticar múltiples tipus de càncer.