Fins a 40 persones han desenvolupat a Andalusia símptomes compatibles amb el virus de la febre del Nil Occidental, provocat per la picada d'un mosquit i de la família de la febre groga. 23 d'aquestes persones continuen hospitalitzades —vuit en la Unitat de Cures Intensives (UCI)— i dues han mort, una dona de 85 anys que estava ingressada a l'Hospital Universitari Virgen del Rocío i un home de 77 anys, de La Puebla.
És la primera vegada que es detecta un brot tan elevat a Espanya, i els experts ja han avisat que es pot estendre a la resta de l'Estat, entre altres coses perquè pot passar desapercebut, ja que és asimptomàtic en alguns casos o s'assembla molt a un quadre gripal en d'altres. De fet, es calcula que només entre el 2% i el 5% dels infectats desenvolupen símptomes de la malaltia.
Només entre el 2% i el 5% dels infectats desenvolupen símptomes
El virus es va identificar per primera vegada el 1937 a Uganda i des d'aleshores s'han produït diferents brots en molts països. La disseminació del virus es produeix a través d'un mosquit que pica a una au infectada i després a les persones. Una vegada s'ha produït la infecció es pot desenvolupar una malaltia, que arriba a ser greu sobretot en persones majors de 60 anys o amb sistemes immunitaris debilitats. Si es diagnostica i es tracta immediatament, les perspectives de recuperació són bones, per això és important actuar ràpidament.
Els primers símptomes poden variar. Els més comuns –alguns de més greus que d'altres– són febre, confusió, convulsions, debilitat muscular, pèrdua de la visió, entumiment, paràlisi i, en els casos més greus, coma. Però el més normal és que, en aquelles persones que desenvolupen els símptomes, presentin característiques similars a una grip, com febre, mal de cap, dolor muscular, nàusees, inflamació d'algun nòdul limfàtic o granissades al pit, l'estómac o l'esquena.
L'edat és un dels factors de risc més importants per desenvolupar símptomes greus. Altres condicions que poden determinar un pitjor desenvolupament de la malaltia són les patologies renals, diabetis, hipertensió, càncer o tenir un sistema immunològic deteriorat.
Normalment, la presència del virus es diagnostica amb una anàlisi de sang. En els casos més greus o quan existeix una afectació cerebral, es pot dur a terme una punció lumbar, que consisteix a inserir una agulla a la columna per extreure líquid. El virus del Nil Occidental pot elevar el recompte de glòbuls blancs al líquid, la qual cosa indica una infecció.
Si es diagnostica ràpidament, el pronòstic és positiu
Com que és una malaltia viral, el virus del Nil Occidental no té cura. En els casos més lleus se solen receptar fàrmacs analgèsics per tractar els dolors musculars i de cap. Si s'experimenten símptomes greus, és necessari hospitalitzar el pacient i controlar el desenvolupament de la malaltia. La prevenció es duu a terme evitant la possibilitat de la picada, per la qual cosa es recomana l'ús de repel·lents, així com mantenir la pell coberta.