L'Hospital de Sant Pau de Barcelona iniciarà a finals d'aquest any un assaig clínic únic a Espanya d'immunoteràpia per al càncer limfàtic, dirigit especialment a pacients de limfoma no Hodgkin B (càncer de sang) que no hagin respost als tractaments convencionals.
En aquest primer assaig sobre immunoteràpia s'usarà un tipus especial de cèl·lules CAR-T, ja que l'Hospital de Sant Pau és un dels vuit centres de tot Espanya autoritzats pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social per usar medicaments CAR-T, que estan suposant una revolució en l'especialitat d'oncohematologia.
Dos milions d'euros de La Caixa
L'aportació de dos milions d'euros de la Fundació Bancària La Caixa permetran tirar endavant la fase 1 d'aquest assaig, en la que es preveu incloure deu pacients al llarg de deu mesos, i part de la fase 2, en la que s'ampliarà a una vintena o més de malalts, en funció de l'evolució de l'assaig.
El director de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, i el director gerent de l'Hospital de Sant Pau, Albert Salazar, han presentat aquest divendres en un acte l'aliança per materialitzar aquest assaig. A l'acte també hi ha assistit tot l'equip investigador, així com els doctors Jordi Sierra, director del Servei d'Hematologia de Sant Pau; i Javier Briones, cap clínic del mateix servei i del grup d'Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l'Institut d'Investigació. A més, hi ha participat una pacient de Sant Pau, Helena, que és candidata a participar-hi, després de lluitar des de fa dos anys amb un limfoma.
L'arma contra les cèl·lules tumorals
El responsable clínic del projecte, el doctor Javier Briones, ha explicat que l'assaig es basa en seleccionar un tipus de limfòcits T denominats limfòcits T de memòria, unes cèl·lules de l'organisme poc nombroses però molt eficaces per lluitar contra les cèl·lules tumorals.
Els limfòcits T de memòria es generen després d'una infecció primària i són les encarregades de mediar en la defensa de l'organisme en infeccions successives del mateix patogen, ja que "se'n recorden" i tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.
En definitiva, es tracta de la modificació genètica dels limfòcits T del pacient perquè aquests ataquin les cèl·lules canceroses, ha explicat Briones.
7.500 espanyols diagnosticats a l'any
S'espera que l'Agència Espanyola del Medicament autoritzi aquest any l'execució de la fase 1 d'aquest innovador assaig i que aquesta es pugui iniciar a finals d'aquest 2019, ha indicat el doctor Briones. Cada any es diagnostiquen a Espanya a unes 7.500 persones amb un limfoma no Hodgkin, un tipus de càncer del sistema limfàtic que contribueix especialment a formar i activar les defenses de l'organisme. En la majoria de pacients, la malaltia s'elimina després de sotmetre's a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia, però molts pacients recauen.
Jaume Giró ha indicat en la seva intervenció que la Fundació que dirigeix ha invertit aquest any 90 milions d'euros en beques per a investigadors, suport a centres científics amb projectes com el de Sant Pau i a investigació transnacional, una xifra que era de 30 milions fa només quatre anys.