El Ministeri de Sanitat està treballant en un pla d''Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de Covid-19' que estableix quatre nivells d'alerta amb unes mesures mínimes, proporcionals al nivell de risc de transmissió en cada comunitat autònoma, adaptables segons la situació i el context de cada regió.

El document proposa indicadors bàsics comuns al Sistema Nacional de Salut (SNS) que "permetin realitzar una avaluació a cada territori, dirigida a detectar nivells de risc per a la població."

En aquesta avaluació, es tindrien en compte els indicadors relatius a la situació epidemiològica, la capacitat assistencial i la capacitat de salut pública, les característiques i vulnerabilitat de la població susceptible exposada i la possibilitat d'adoptar mesures de prevenció i control, com són les mesures no farmacològiques amb intervencions parcials o completes que afectin a part o tot el territori avaluat.

Els indicadors de risc es divideixen en dos blocs i en cinc nivells de gravetat: el primer inclou la incidència acumulada en 14 dies, la incidència acumulada en 7 dies, la incidència acumulada de majors de 65 anys en 14 dies, la positivitat global de les proves diagnòstiques per setmana i el percentatge de casos amb traçabilitat; el segon, l'ocupació de llits d'hospitalització per COVID-19 i l'ocupació de llits UCI per casos de coronavirus.

En tot cas, Sanitat puntualitza que "sempre es farà una valoració individualitzada de la situació de la comunitat autònoma i es tindran en compte altres possibles indicadors, inclosos els qualitatius." "Per determinar el nivell de risc d'un territori, els indicadors han d'interpretar-se sempre de forma dinàmica i tant la tendència com la velocitat de canvi han de tenir un pes en aquesta valoració", postil·la el text.

En el cas de territoris petits, per sota de 5.000 habitants, a més d'aquests indicadors generals, es tindran en compte el nombre, la tendència i la velocitat de canvi dels casos diagnosticats en els últims 7 i 14 dies; la proporció de casos nous associats a brots; la taxa d'atac secundària; l'existència de punts calents (nombre de brots, les seves característiques i la seva situació de control; afectació de residències sociosanitàries, poblacions, etc).

Una vegada analitzats els indicadors, es fixen els valors que haurà de tenir cadascun d'ells per considerar la situació d'alerta com a extrema, alta, mitjana , baixa o de nova normalitat. Així, per exemple, la Comunitat de Madrid estaria en risc extrem en l'apartat d'incidència acumulada de casos diagnosticats en 14 dies, en superar els 250 casos per cada 100.000 habitants.

Tenint en compte aquests valors, el document fixa quatre nivells d'alerta: nivell 1, quan almenys dos indicadors del bloc de situació epidemiològica i un del bloc de capacitat assistencial estan en nivell baix i la resta d'indicadors en nivell de nova normalitat; nivell dos, quan almenys dos indicadors del bloc epidemiològic i un del bloc assistencial estan en nivell mitjà i la resta d'indicadors en un nivell inferior; tres, quan almenys dos indicadors del bloc epidemiològic i un del bloc assistencial estan en nivell alt i el de la resta d'indicadors en un nivell inferior; i quatre, quan almenys dos indicadors del bloc epidemiològic i un del bloc assistencial estan en nivell molt alt i la resta d'indicadors en un nivell inferior.

No obstant això, novament Sanitat aclareix que "la decisió final de quin nivell d'alerta s'assignarà al territori avaluat no només es fonamentarà en el nivell de risc resultant dels indicadors, sinó que haurà de modular-se amb la tendència ascendent de l'indicador i la seva velocitat de canvi, així com amb una avaluació qualitativa que inclogui la capacitat de resposta, les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i de mobilitat del territori avaluat".

Mesures per a cada nivell d'alerta

Cada nivell d'alerta porta associat una sèrie de mesures a implantar. La decisió sobre quines mesures i quan aplicar-les serà presa per les comunitats autònomes i es posarà en coneixement del Ministeri de Sanitat. Les comunitats autònomes, en coordinació amb el Ministeri, revisaran de manera periòdica la situació epidemiològica per valorar, mantenir o modificar el nivell d'alerta i les mesures aplicades.

El document assenyala que cada comunitat haurà de vigilar els indicadors dels seus territoris i enfortir les capacitats de resposta a la zona afectada, "amb especial atenció en entorns sociosanitaris, incloent protocols de vigilància en aquests àmbits i d'atenció a població vulnerable des d'Atenció Primària. "Tot això sense perjudici que el Ministeri de Sanitat pugui proposar recomanacions en cadascuna de les comunitats autònomes, en col·laboració, i en territoris concrets. Aquestes mesures podran ser revisades i modificada a mesura que hi hagi disponible més evidència científica sobre la seva efectivitat, així com més coneixement de COVID-19", afirma Sanitat.

El nivell d'alerta 4 suposarà la presa de "mesures excepcionals" després d'una avaluació específica de la situació, que "podran incloure la limitació de la mobilitat de les persones, tancaments perimetrals o altres restriccions del moviment". A més, s'incorporaran totes aquelles restriccions que es contemplen en el nivell 3.

En aquest tercer nivell, es troben, entre d'altres, mesures com limitar reunions a un màxim de 6 persones en cas de no pertànyer al mateix grup de convivència; limitar aforament al 30 per cent en autobusos, metro, trens i avions; reducció al 30 per cent de l'aforament en els centres de culte amb prohibició de cantar; màxim de deu persones en espais tancats i 15 en oberts en vetlles i casaments; els comerços hauran de reduir el seu aforament a un 25 per cent i els mercats a l'aire lliure podran obrir amb un 25 per cent de les parades habituals; terrasses a l'aire lliure amb el 50 per cent de taules amb distància d'almenys 2 metres entre les cadires de diferents taules, amb ocupació màxima de 6 persones per taula o agrupació de taules.

A més, els locals de restauració no podran obrir en interiors; els locals d'oci nocturn hauran de romandre tancats; les residències de gent gran hauran de suspendre les sortides de residents, així com limitar visites; suspensió de l'activitat de centres de dia; els centres educatius hauran de valorar l'educació semipresencial; Museus, biblioteques i exposicions a 25 per cent de l'aforament, igual com visites a monuments; suspensió d'esdeveniments esportius no professionals; i instal·lacions i centres esportius en interior amb 25 per cent d'aforament garantint distància de seguretat i ventilació, errats si no es pot garantir. Així mateix, Sanitat indica que "es valorarà la limitació d'entrades i sortides de l'àrea territorial avaluada excepte per a activitats essencials com anar a treballar, acudir a centre educatiu o centre sanitari".

En els altres dos nivells d'alerta, els més baixos, les restriccions són similars, encara que amb augments d'aforament. Per exemple, en el nivell dos les reunions serien limitades a un màxim de 10 persones en cas de no pertànyer al mateix grup de convivència, i no a sis com en el nivell 3; i l'aforament dels comerços estaria fixat en un 75 per cent com a màxim. En qualsevol cas, Sanitat recorda que "els serveis essencials, com supermercats, centres sanitaris o transport col·lectiu i de mercaderies continuaran oberts en totes les fases".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat