La prediabetis és una afecció que es desenvolupa abans que una persona desenvolupi diabetis tipus 2. Se sol reflectir en una alteració de la glucosa en dejú i, bàsicament significa, que els nivells de sucre en sang són més alts del normal, però no prou alts com per ser considerats un signe de diabetis.

Durant la fase de prediabetis, el pàncrees encara produeix prou insulina en resposta als carbohidrats ingerits. Tanmateix, la insulina és menys eficaç per eliminar el sucre del corrent sanguini, per la qual cosa el nivell de sucre a la sang roman alt. Aquesta condició es diu resistència a la insulina i en les societats occidentals es calcula que afecta un de cada tres adults.

És important tenir en compte que patir prediabetis no significa que definitivament desenvoluparà la diabetis. Tanmateix, és una advertència que podria succeir. Les persones amb prediabetis tenen un risc de 5 a 15 vegades major de patir diabetis tipus 2 que algú amb nivells normals de sucre en sang i aquestes possibilitats augmenten si no realitza cap canvi saludable en la seva dieta o hàbits d'activitat.

Existeixen factors de risc que pot augmentar les probabilitats de desenvolupar prediabetis i són els següents: tenir sobrepès o obesitat, estar inactiu, tenir pressió arterial alta, tenir el colesterol alt, tenir un familiar proper amb diabetis tipus 2 i donar a llum un nadó de més de 4 quilos.

La prediabetis és una condició silenciosa, per la qual cosa és important la detecció primerenca mitjançant anàlisis de sang periòdiques i un seguiment per part del metge si existeixen aquests factors de risc. Normalment, si existeix la sospita que es pot patir, el més probable és realitzar una prova d'hemoglobina A1c (HbA1c) o una prova de tolerància a la glucosa oral (OGTT).

La HbA1c és un indicador dels patrons de sucre en sang durant els últims dos o tres mesos, per la qual cosa sovint és un panorama general millor que un sol control de sucre en sang en dejú. Un nivell de HbA1c entre 5,7 i 6,4 indica prediabetis.

Els nivells alts de glucosa en sang, especialment si no es tracten, poden afectar altres sistemes del seu cos i augmentar el risc de patir diferents patologies. Si finalment es desenvolupa diabetis poden produir-se danys al ronyó, malalties cardiovasculars o pèrdua de visió.

Un gran estudi d'investigació multicèntric anomenat "Programa de Prevenció de la Diabetis" dut a terme als Estats Units va analitzar com els canvis en l'estil de vida podrien ajudar a prevenir la diabetis. Amb una modesta pèrdua de pes i exercici, els participants de l'estudi van reduir el seu risc de desenvolupar diabetis en un 58 per cent durant tres anys.

No es pot exagerar el poder de l'alimentació saludable i els hàbits d'exercici, però convé fer-se càrrec de la salut centrant-se en canvis senzills en la dieta i l'estil de vida.