El cas dels nadons intercanviats en un Hospital de Logronyo ha commocionat bona part de l'opinió pública, que no s'explica és possible com que en un any tan proper com el 2003 pogués passar un fet d'aquestes característiques amb el que implica per a les famílies involucrades. Però de seguida, els professionals han sortit al pas per assegurar que es tracta d'un cas molt poc comú i que és pràcticament impossible que succeeixi, tal com està desenvolupat el protocol en aquests moments.
Segons l'Institut d'Investigació del Consell General d'Infermeria sobre la identificació de nadons a Espanya, "volem enviar un missatge de tranquil·litat, ja que aquest cas és totalment excepcional i més amb les mesures que s'han posat en marxa i que tenim en el dia d'avui".
La identificació inequívoca del nounat és una de les prioritats dels sistemes de qualitat que té tot el Sistema Sanitari. Està recomanat per l'Organització Mundial de la Salid, (OMS), està en l'Estratègia de Qualitat i a més cada comunitat autònoma té la seva pròpies normativa per fer que els centres compleixin i donin garanties de seguretat en aquest sentit.
La primera mesura per evitar que aquests casos passin és el foment de la no-separació de la mare i el nadó des del mateix moment del naixement. Per tant, en el moment en què es produeixi el naixement, ja sigui a la sala de parts o en una sala d'operacions, és en aquell moment on els professionals, abans que s'hagi produït cap separació, realitzen aquesta identificació. Es fa amb braçalets, tant per a la mare com per al fill i a més amb uns codis identificatius amb un número que és exclusiu per a cada nounat, per a cada nen. Aquests codis van tant a la pinça del cordó umbilical com al braçalet de la mare i del nen. A més, hi ha algunes institucions que sumen mostres sanguínies per a la identificació de l'ADN.
Com es tenen aquests codis de seguretat, tant codi de números com codi de barres, els professionals sanitaris fan comprovacions freqüents. Cada vegada que faran una intervenció o una activitat sanitària tenen la responsabilitat de confirmar la identitat tant de la mare com del nadó, amb la qual cosa, si hi hagués algun error, això saltaria i s'adonarien d'aquest error.
Les societats científiques recomanen la combinació d'aquests mètodes d'identificació inequívoca i de garantia, ja que s'ha demostrat que només l'ús de l'empremta plantar no és prou segur, "ja que en molts casos té limitacions, perquè és molt difícil realitzar correctament la mostra del nadó i a més l'empremta no està ben formada, en els nens pot canviar, per tant, no és un mètode que es pugui utilitzar aïlladament i que doni garanties de seguretat", asseguren des d'aquesta institució.