La imatge d'un robot assistint una intervenció quirúrgica semblava, fins fa pocs anys, patrimoni exclusiu de la ciència-ficció. Avui, però, forma part del dia a dia de molts hospitals i s'ha convertit en una eina que contribueix a millorar la precisió de les intervencions i la recuperació dels pacients. Espanya, que aquest any commemora dues dècades d'implantació de la cirurgia robòtica, s'ha consolidat com un dels països europeus capdavanters en aquesta disciplina.
L'evolució ha estat constant. Els primers sistemes Da Vinci van arribar com una tecnologia reservada a casos molt concrets, però el seu desenvolupament ha fet que avui siguin considerats un estàndard d'excel·lència en nombroses especialitats. Actualment, el país disposa de més de 170 equips instal·lats, després d'un creixement superior al 12% durant el 2025.
Una evolució de la cirurgia mínimament invasiva
Contràriament al que sovint es pensa, la cirurgia robòtica no substitueix el cirurgià, sinó que amplia les seves capacitats. Es tracta d'una evolució natural de la laparoscòpia, basada en intervencions a través de petites incisions que redueixen l'agressivitat quirúrgica respecte de la cirurgia oberta tradicional.
L'assistència robòtica permet superar algunes limitacions dels instruments convencionals gràcies a una major estabilitat de la càmera, una mobilitat molt més precisa i la possibilitat de reproduir —i fins i tot ampliar— els moviments de la mà humana, eliminant al mateix temps qualsevol tremolor involuntari.
El Da Vinci 5 incorpora el sentit del tacte
En aquest context, la irrupció del sistema Da Vinci 5 representa un nou pas endavant. Els primers equips ja estan operatius en diversos hospitals de Quirónsalud a Madrid i introdueixen millores tant en la qualitat de la visió com en la capacitat de maniobra dels professionals.
Una de les novetats més destacades és la incorporació del sistema de "Force Feedback", que permet al cirurgià percebre la resistència dels teixits mentre opera des de la consola. Aquesta retroalimentació tàctil afegeix una capa extra de control especialment útil en procediments complexos, com els relacionats amb patologies oncològiques o teixits inflamats i fibrosats.
Aquesta precisió també amplia les opcions terapèutiques per a pacients d'edat avançada o amb malalties associades, que fins ara podien presentar un risc massa elevat per sotmetre's a una cirurgia convencional.
Urologia i cirurgia digestiva, entre les més beneficiades
Els avenços de la nova plataforma tenen una aplicació especialment rellevant en especialitats com la urologia. La cirurgia de tumors de pròstata, per exemple, es beneficia d'una dissecció molt més precisa que facilita la preservació de nervis i estructures anatòmiques essencials, reduint així les possibles seqüeles postoperatòries.
També la cirurgia digestiva aprofita les capacitats del robot per treballar amb més comoditat en zones anatòmiques profundes i de difícil accés, com la pelvis, mentre que la visió tridimensional d'alta definició contribueix a incrementar la seguretat dels procediments.
En ginecologia, aquesta qualitat d'imatge permet identificar amb més facilitat òrgans i estructures delicades, afavorint-ne la preservació i reduint el risc de complicacions sobre teixits veïns com la bufeta o el recte.
Beneficis directes per al pacient
Per als pacients, la tecnologia robòtica es tradueix en avantatges tangibles. El fet de treballar mitjançant petites incisions disminueix el traumatisme quirúrgic, redueix el dolor postoperatori i facilita una recuperació molt més ràpida.
En moltes intervencions de pròstata o de còlon, per exemple, l'alta hospitalària es pot produir en un termini d'entre 24 i 48 hores, escurçant significativament el temps d'ingrés respecte d'altres tècniques.
A més, els sistemes de seguretat incorporats monitoren de manera permanent el funcionament de l'equip i poden bloquejar-ne l'activitat davant qualsevol incidència inesperada, reforçant la protecció del pacient durant tota la intervenció.
La tecnologia només és tan bona com l'equip humà
Malgrat l'elevat grau d'innovació, els especialistes coincideixen a remarcar que el robot continua sent una eina al servei del coneixement mèdic. El resultat final depèn de l'experiència del cirurgià i del treball coordinat de tot l'equip assistencial, des d'anestesistes fins a infermeria i personal instrumentista.
Aquesta experiència acumulada és precisament un dels punts forts dels centres pioners en cirurgia robòtica. Hospitals com la Fundación Jiménez Díaz han superat les 2.400 intervencions robòtiques des del 2019, mentre que l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos ja acumula més de 3.500 procediments al llarg dels seus tretze anys de trajectòria.
La combinació entre tecnologia d'última generació, equips altament especialitzats i una cultura de seguretat consolidada explica per què la cirurgia robòtica continua avançant i obrint noves oportunitats terapèutiques. Un futur que, lluny de ser una promesa, ja forma part del present dels quiròfans espanyols.