Les dones cada vegada retarden més la seva maternitat. Si l'any 1975 a Europa era aproximadament de 25 anys, en l'actualitat –i segons les últimes dades– s'ha situat en els 30 anys. Espanya és, juntament amb Itàlia, l'estat de la UE on la maternitat és més tardana.
Són moltes les raons que expliquen aquesta diferència d'edat que va augmentant amb els anys. Les primeres en les quals es pensa són les econòmiques, a causa de la situació d'inestabilitat laboral i de baixos salaris que hi ha a Espanya. Però no són les úniques.
Els principals aspectes que es tenen en compte a l'hora de tenir fills segons indiquen la majoria dels experts són el grau d'estabilitat emocional i laboral, juntament amb la flexibilitat horària, és a dir, la disposició de temps. L'estabilitat emocional sol anar generalment acompanyada de la presència d'una parella estable. La recerca de l'estabilitat laboral i econòmica, l'altre factor, és un contratemps important a causa de l'augment de l'ocupació temporal i la incorporació més tardana dels joves a la feina. El desig de no veure truncada una carrera laboral, sobretot en el cas de les dones, pel fet de tenir fills, és també un motiu de retard, així com el difícil accés a l'habitatge.
Tot això explica les raons del retard però.. què diu la ciència? Encara que sempre s'ha dit que la millor edat era la dels vint-i-tants anys, segons un estudi dut a terme a la Universitat de Coimbra, Portugal, l'ideal és esperar fins als 30 en el cas de les dones.
L'estudi
La investigació va analitzar les dades de diferents països de la Unió Europea en el període 2004-2013. Va tenir en compte factors com l'edat mitjana de les dones en néixer el primer fill i l'esperança de vida, dades rellevants ja que es coneix que les dones tendeixen a viure més quan es queden embarassades a partir dels 30 anys. I com més tard el tenen, més augmenta l'esperança de vida, per la qual cosa es conclou que existeix evidència per promoure l'embaràs a partir dels anys 30 anys.
La Societat Espanyola de Fertilitat, per la seva part, assegura que amb el pas del temps disminueixen tant el número com la qualitat dels òvuls i, per tant, la fertilitat. Si als 30 anys la possibilitat mensual d'embaràs d'una dona sana és del 20%, als 40 baixa el 5%. A això cal afegir que amb l'edat els òvuls i els espermatozoides contenen cada vegada més alteracions cromosòmiques que dificulten l'embaràs i augmenten la probabilitat de patir un avortament i malalties genètiques en els fills.
Sembla, per tant, que la dècada dels 30 és la millor per tenir fills. Tanmateix, el cert és que en els últims anys, els embarassos a partir dels 40 anys han multiplicat les seves xifres –concretament 63,1% en una dècada– degut entre altres raons al fet que els mètodes de reproducció assistida s'han estès amb èxit entre la població.
Per tot això, la resposta a la pregunta de quina és la millor edat per tenir fills és complexa i depèn molt de l'estat físic dels pares i de trobar el millor moment per dur-lo a terme.