“És només un mal de panxa”, “segur que és per no anar al col·legi”, “ja se li passarà”… Són frases que moltes famílies repeteixen davant les queixes de dolor d'un nen. No obstant això, darrere d'un dolor que sembla banal es pot amagar l'inici d'una patologia que requereix atenció mèdica. Els pediatres insisteixen: escoltar, observar i valorar a temps és clau.
En moltes cases, quan un nen es queixa de dolor, la reacció immediata dels adults és treure-li importància. No obstant això, els especialistes adverteixen que aquest costum de trivialitzar el dolor infantil pot tenir conseqüències. Escoltar, observar i acudir a temps al pediatre pot marcar la diferència entre una dolència passatgera i un problema de salut que s'agreuja per falta d'atenció. Perquè cada queixa del nen, per petita que sembli, mereix una escolta atenta. El dolor no és un enemic, sinó un senyal que ajuda a detectar a temps el que està ocorrent al cos.
Els senyals que no hem de passar per alt
Hi ha senyals que cap pare no hauria d'ignorar quan apareixen en un nen. Un dolor que no cedeix, una febre que torna després de baixar, un decaïment estrany, una coloració estranya o una pal·lidesa sobtada són avisos que alguna cosa no va bé. Els pediatres de Quirónsalud insisteixen que no és només el símptoma en si, sinó el conjunt el que ens ha de fer reaccionar.
Escoltar el nen, observar-lo sense presses i no deixar passar aquells detalls que alteren el seu comportament pot ser la millor manera de detectar a temps un problema seriós, ja que no sempre el dolor és evident ni es manifesta amb plors o queixes. De vegades són petits canvis d'actitud o una forma diferent de comportar-se els que anticipen que alguna cosa no marxa bé. La clau, diuen els experts, rau a observar el comportament global del nen: si no és ell mateix, si està apagat, irritable o sense ganes de jugar, alguna cosa pot estar passant.
Aquesta observació acurada dels detalls és la que subratlla el doctor Rafael Espino Aguilar, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud Infanta Luisa (Sevilla): “Els canvis en la mirada, els gestos, reaccions inhabituals, cefalees i dolors abdominals de difícil explicació també poden ser senyals d'alarma que alguna cosa no va bé”, assenyala l'expert.
Si el petit està irritable, no vol menjar, té vòmits o mostra un cansament fora del normal, és moment de consultar. En altres paraules, quan el dolor no millora o apareix acompanyat de canvis en l'estat general, pal·lidesa, decaïment, irritabilitat, és moment d'acudir al pediatre o a urgències, sense esperar que “passi sol”.
Per la seva banda, el Dr. José Luis Alcaraz, pediatra de l'Hospital Quirónsalud Múrcia, adverteix que la intensitat i la durada del dolor també són determinants. En el cas de la gastroenteritis infantil, un mal comú, però potencialment perillós si es descuida, l'especialista recomana “acudir a urgències pediàtriques en el cas de presència de dolor abdominal molt intens o símptomes que es prolonguen més enllà de les 48 a 72 hores”. És a dir, el "temps és un factor d'alerta": un dolor que no cedeix o es prolonga durant diversos dies mereix una valoració mèdica.
Aquesta mateixa idea de “no esperar massa” la reforça la Dra. María Mínguez, pediatra de l'Hospital Quirónsalud Torrevieja. En un article sobre el retorn a les classes, explica que “aquestes manifestacions solen ser transitòries… No obstant això, si persisteixen, es recomana visitar el pediatre per descartar que la seva causa sigui un problema orgànic”. Mal de cap, malestar o tristesa poden semblar reaccions normals als canvis de rutina, però quan no desapareixen, el consell és clar: no normalitzar-los.
No s'ha de normalitzar el dolor infantil
De totes aquestes declaracions emergeix una mateixa advertència: el dolor persistent, intens o acompanyat d'altres símptomes s'ha de prendre seriosament. No s'ha d'esperar que el nen deixi de queixar-se per si sol ni recórrer únicament a analgèsics casolans sense orientació professional. El llindar del dolor i la manera d'expressar-lo són diferents en cada nen, i només un especialista pot valorar la causa real darrere d'una queixa.
Per això, els pediatres insisteixen que els pares han d'escoltar amb atenció i observar amb calma. Portar a la consulta tots els detalls també ajuda: quan va començar el dolor, quant dura, què l'agreuja o l'alleuja, i si es repeteix amb freqüència. Cada dada aporta una pista valuosa per al diagnòstic.
El dolor, insisteixen els metges, no s'ha d'interpretar com una molèstia menor ni com un caprici infantil. En la majoria dels casos, el cos del nen està intentant comunicar alguna cosa. Escoltar-lo amb empatia, observar els signes i acudir a temps són els pilars per protegir la seva salut. Aquestes poden ser les claus per prevenir complicacions.
Si els símptomes perduren, necessita una segona opinió
A pediatria, demanar una segona opinió mèdica no s'hauria de veure com una desconfiança cap al primer diagnòstic, sinó com una mostra de responsabilitat i compromís amb la salut del nen. Els símptomes en la infància solen ser inespecífics i, en moltes ocasions, un mateix quadre pot tenir múltiples causes possibles. El dolor, el cansament, les cefalees o els problemes digestius poden estar relacionats tant amb processos benignes com amb patologies més complexes que requereixen una mirada experta des d'una altra especialitat. Per això, contrastar diagnòstics pot marcar la diferència entre un tractament encertat i un d'insuficient
Obtenir una segona valoració pot aportar noves proves, descartar errors o simplement oferir tranquil·litat a les famílies, quelcom fonamental quan es tracta de la salut d'un nen. En definitiva, la segona opinió en pediatria no és un gest de dubte, sinó una eina per garantir la millor atenció possible i reforçar la confiança entre pares i professionals sanitaris.