Per tercera vegada en molt poques setmanes, Oriol Junqueras ha hagut de sortir en contra de la proposta d'esquerres en unes eleccions espanyoles, i fins i tot catalanes, que han formulat des de Gabriel Rufián fins a Joan Tardà, amb clara preeminència del primer, ja que l'exdiputat a Madrid del Baix Llobregat està políticament jubilat. I si en les dues ocasions anteriors ja va deixar clara la seva posició, en aquesta ha pujat un esglaó, perquè, quan es parla de noms, sempre s'és més contundent: "No vaig anar a la presó perquè Ada Colau sigui diputada d'Esquerra Republicana". La unitat de l'esquerra que Rufián va voler rescatar de l'UCI ha acabat directament al cementiri.
Per si la seva resposta no s'havia entès i en un auditori on havia quedat perfectament clara la pulla al seu home a Madrid, va insistir: "S'ha entès, oi?". El que per a Junqueras va començar com una cosa de Rufián ha acabat sent un gra enormement molest, ja que el president d'Esquerra no vol que hi hagi foc encreuat en les propostes polítiques que lidera. La fonamental: ser una alternativa al PSC, no liderar la suma de partits a l'esquerra dels socialistes. Aquest dimarts, amb Ana Rosa Quintana, a Telecinco, ha reblat la distància de la vigília. Davant la pregunta de la presentadora sobre si assistiria a l'acte a Barcelona del pròxim dia 9, a la UPF, organitzat per Rufián i amb l'assistència d'Irene Montero, de Podemos, i Xavier Domènech, dels Comuns, ha contestat que té molts compromisos a l'agenda i que probablement no hi podrà anar.
La unitat de l'esquerra que Rufián va voler rescatar de l'UCI ha acabat directament al cementiri
Mai no ha estat tan clar que poder és voler, i si no hi assisteix és per palesar el perquè de la seva absència, com ja va fer a l'acte que es va celebrar a Madrid i que, casualment, malgrat trobar-se a la capital espanyola, va optar per mantenir la seva agenda i no acudir-hi. Ara, al de Barcelona, es reserva la seva negativa amb un "probablement no", una fórmula més delicada però idèntica a la pràctica. Els dards de Junqueras a Colau també tenen la seva explicació: el 2019, l'exalcaldessa dels Comuns va pispar la batllia al candidat d'Esquerra Republicana, Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions en nombre de vots, però que havien empatat en nombre de regidors.
Amb aquesta decisió de Colau, Esquerra va perdre l'oportunitat de tenir per primera vegada la batllia de la capital catalana d'ençà de la República. No només això, la frívola alcaldessa va haver de sumar els vots de Manuel Valls, que s'havia presentat en aliança amb Ciutadans, per assolir els 21 vots necessaris. Tot i que la política acaba sent, per necessitat, l'art d'oblidar, molts dirigents d'ERC d'aquella etapa encara recorden la jugada de Colau, que va tenir una altra derivada, la retirada progressiva de Maragall de la vida política, ja que el 2023, tot i que va tornar a ser candidat, les seves expectatives van desaparèixer davant l'empenta de Xavier Trias.