Es pot tenir espina bífida sense saber-ho. És la forma més lleu d'aquesta malformació comuna de la columna vertebral. Es produeix durant el desenvolupament del fetus a l'úter, generalment durant el primer mes d'embaràs, quan els ossos de la columna vertebral, les vèrtebres, no es tanquen correctament. Això provoca petits espais que poden exposar la columna vertebral i tornar-la més sensible a lesions.
Algunes persones amb l'espina bífida oculta experimenten símptomes, però la gran majoria no i porten una vida pràcticament normal. De fet, un alt percentatge no sap ni tan sols que ho té. No és el mateix que tenir l'espina bífida oberta, que és un defecte congènit més greu. En aquests casos, el canal espinal està obert en diversos graus al llarg de l'esquena i un petit sac amb part de la medul·la espinal s'estén a través de la pell, la qual cosa pot afectar greument la mobilitat d'una persona.
En cas de tenir espina bífida oculta, a vegades hi ha signes visibles com una petita mata de pèl a la zona, una zona descolorida o una taca de naixement. També pot produir-se un clotet amb un petit cúmul de greix. La complicació més freqüent és la síndrome de la medul·la lligada, una condició segons la qual la medul·la espinal s'uneix a la columna vertebral i en limita el moviment. En els nens, el normal és que s'estiri a mesura que creixen, la qual cosa pot causar danys nerviosos i problemes neurològics, que inclouen dolor d'esquena, debilitat en cames i braços i problemes per controlar la bufeta i el trànsit intestinal.
Les causes de la seva formació no estan clares. Un dels factors de risc més importants per donar a llum un nadó amb defectes de la medul·la espinal és la ingesta insuficient d'àcid fòlic durant l'embaràs. Per això, l'administració adequada de suplements d'aquesta vitamina pot reduir el risc de defectes com l'espina bífida fins i tot en gairebé un 100% dels casos.
Per diagnosticar-la, és necessari una ressonància magnètica. Encara que no existeix cura, es poden seguir alguns tractaments. Per exemple, el dolor es pot controlar amb medicaments o fisioteràpia. Si es diagnostica la síndrome de la medul·la lligada, es pot necessitar cirurgia. Com que generalment no es diagnostica fins a l'adolescència, quan el creixement ràpid fa que la medul·la s'estiri molt, la cirurgia es fa més tard, quan ha finalitzat el creixement. És un procediment simple que se sol dur a terme amb èxit.
Imatge: Injurymap
Les persones amb espina bífida oculta generalment no tenen antecedents familiars de la malaltia i també és poc probable que la transmetin als seus fills. Això sí, és necessari anar al metge i realitzar el tractament prescrit per evitar futures complicacions a mesura que passen els anys.