Aquest 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama, el tumor més comú a escala mundial, amb més de dos milions de casos nous cada any. A Espanya, per exemple, es van diagnosticar més de 36.000 casos nous el 2024, i la xifra va arribar als 5.439 casos de càncer de mama a Catalunya, un centenar més que el 2023, segons dades del departament de Salut difoses coincidint amb l’efemèride. Aquests casos representen el 29% de tots els tumors diagnosticats en dones, i prop del 80% afecten dones majors de 50 anys. La supervivència de les pacients es manté també en els mateixos nivells, i frega el 90% dels casos després de cinc anys del diagnòstic, i el 84% després de deu anys. L’any passat van morir per càncer de mama a Catalunya 1.080 dones. Tot i que la supervivència sigui d’aquest 90%, la detecció precoç segueix sent clau per lluitar contra aquesta malaltia, per això preocupen i indignen els escàndols pels errors en el cribratge com els que s’han produït a Andalusia o a València, que marquen aquesta jornada assenyalada en el calendari per sensibilitzar sobre la malaltia i situar-ne els principals reptes. La crisi ha causat molta alarma i indignació entre les dones que van confiar en un sistema que les ha fallat. I la pregunta que es fan moltes dones és si això pot passar també a Catalunya.
"La crisi a Andalusia serveix per millorar"
A Andalusia, un greu error en el sistema de cribratge del càncer de mama gestionat pel Servei Andalús de Salut (SAS) va afectar unes 2.000 dones que es van sotmetre a mamografies en els darrers anys i que no van ser informades sobre resultats dubtosos que requerien seguiment o proves addicionals, cosa que va provocar retards importants en els seus diagnòstics i tractaments, en alguns casos fins i tot amb anys de demora. Al País Valencià, l’any 2024, la Conselleria de Sanitat valenciana no va convidar unes 90.000 dones a participar en el programa de cribratge, cosa que suposa només un 79,1% de les 431.663 dones que havien de ser cridades. Això va derivar en una disminució de més de 12.000 mamografies realitzades respecte a l’any anterior, sent la xifra més baixa des de la pandèmia. Aquests casos han fet extremar la cura en els departaments de salut de les comunitats autònomes. “És important que una crisi com aquesta, hagi passat a Andalusia o a qualsevol altre lloc, serveixi per millorar i detectar punts febles perquè això no pugui passar en qualsevol altre circuit”, afirma Sònia Pernas, cap de la Unitat de Càncer de Mama a l’ICO l’Hospitalet, en una entrevista a l'ACN. De fet, el Departament de Salut ha indicat que els resultats de les mamografies que es facin en el marc dels cribratges es publicaran també a l’aplicació La Meva Salut en els mesos vinents, una mesura que, s’entén, és per reforçar la comunicació.
Una malaltia d'alta prevalença
La preocupació pel càncer de mama és cada cop més alta en la nostra societat, perquè les estadístiques demostren l'alta prevalença d'aquesta malaltia, que s'ha convertit en una loteria a la qual juga qualsevol dona. S'estima que aproximadament una de cada vuit dones patirà un càncer de pit al llarg de la seva vida. La mortalitat a Espanya el 2024 va ser d’aproximadament 6.600 dones, i es preveu que es produiran més de 37.000 casos a tota Espanya en el 2025, amb un augment del 10% respecte als darrers anys. La incidència del càncer de mama continua augmentant, i s’espera que l’any 2050 la xifra superi els 350.000 casos a l'estat espanyol, reflectint una tendència global. Afortunadament, les taxes de supervivència en 2025 estan entorn del 90% i van en descens gràcies als programes de cribratge i a les millores terapèutiques.
Les mamografies són la millor eina de detecció
La doctora Pernas confirma que avui en dia les mamografies són “la millor tècnica fins ara per detectar el màxim de casos possibles sense ser una prova invasiva” i reconeix, però, que cap sistema està exempt d’errors o de millores. La cap de la Unitat de Càncer de Mama a l’ICO l’Hospitalet considera que el cribratge a Catalunya és un dels que funciona millor, però que cal “vigilar qualsevol error”. Pel que fa a la facilitat per accedir al sistema sanitari, Pernas afirma que el circuit de diagnòstic ràpid, quan una dona consulta en notar-se una anomalia al pit, funciona, així com la comunicació amb els metges de família o ginecòlegs que fan el seguiment d’una pacient que ja ha rebut l’alta per controlar que no hi hagi una eventual recaiguda.
Com funciona el programa de detecció precoç a Catalunya?
El cribratge del càncer de mama és una de les principals estratègies per detectar de forma precoç la malaltia, quan sol tenir un millor pronòstic i més possibilitats de curació, i és una política sanitària que contribueix a incrementar la supervivència de les dones que la pateixen. En el cas de Catalunya, totes les dones d'entre 50 i 69 anys reben una invitació per carta cada dos anys per fer-se una mamografia en el marc d’aquest cribratge. Si el resultat de la mamografia és normal, s’informa la dona per carta en la qual s’inclou el resultat i la recomanació d’una nova citació 2 anys després si no ha superat l’edat dels 70 anys.
La majoria de les proves mostren que no hi ha cap anomalia al pit o bé la lesió és benigna, ja que es tracta d’un cribratge poblacional, és a dir, a dones sanes, sense símptomes. Si una dona nota qualsevol anomalia a la mama, se li recomana que consulti amb el metge de referència. Si cal fer estudis complementaris per estudiar amb més detall una alteració detectada a la mamografia, s’informa la dona des del Programa i se cita per fer les proves. En un petit percentatge de casos, la recomanació és de fer un control avançat als 6/12 o 18 mesos per a major seguretat. En aquest cas, també s’informa la dona per carta i es tornarà a citar a fer-se el control de manera automàtica.
Què diuen les dades?
Segons les últimes dades consolidades del Programa de detecció precoç de càncer de mama de Catalunya, l’any 2023 es va convidar 443.608 dones de 50 a 69 anys a fer-se mamografia. D’aquestes, 292.881 (un 66%) van fer-se la mamografia. Això va permetre detectar 1.465 càncers de mama. En el 2024 es van diagnosticar un total de 5.439 casos, i d’aquests gairebé un 79% (4.283), en dones majors de 50 anys. Més en concret, la meitat dels casos diagnosticats l’any passat van ser en dones d’entre 50 i 69 anys.
L’ampliació del programa, en estudi
Ara, està sobre la taula l’ampliació del cribratge a més edats. La Unió Europea proposa ampliar-lo als 45 i a 74 anys i el Departament de Salut ho està estudiant, però fins ara no hi ha hagut cap concreció. Els oncòlegs puntualitzen que fer aquesta ampliació no és una decisió menor perquè caldran més radiòlegs, administratius i altres recursos i que s’ha de trobar la millor manera per desplegar-la, com fer-ho de forma progressiva. Aquesta recomanació europea respon a la realitat actual del càncer de mama: els casos han augmentat en dones joves, tot i que els grups d’edat amb més incidència continuen sent a partir dels 50, i, d'altra banda, la població cada vegada viu més anys.