Un amic diu que la pandèmia ha tancat l’interruptor de l’economia, però que la infaestructura està com abans: hi ha electricitat i l’interruptor, els cables, el portalàmpades i la bombeta estan en bon estat. Quan arribi la vacuna només caldrà polsar l’interruptor perquè el llum s’encengui un altre cop. Caldrà que els ulls s’hi adaptin, com és natural —uns trigaran més que els altres—. A la vista de les portades d’avui, però, potser el que diu l'amic no és pas cap disbarat. Totes van revolucionades amb la vacuna “eficaç en un 90%” que ha inventat BioNTech, una start-up alemanya, i que prova, fabrica i distribueix Pfizer, el gegant farmacèutic estatunidenc.

És la història del dia. Fins i tot El Mundo deixa passar l’ocasió de castigar al govern socialbolivariano espanyol amb el rècord de morts per la Covid-19 en un cap de setmana, Obre amb la vacuna —més aviat amb els guanys dels inversors arran de la notícia—. La Vanguardia també s’emociona amb els negociets de les borses. Ves. Sembla una mica mesquí remarcar el bon averany del casinet financer i no les vides que se salvaran i/o milloraran gràcies a la vacuna.

El País i El Periódico parlen “d’optimisme” en portada, fenomen còsmic que és al periodisme com el cometa Halley a l’astronomia. Més típica de periodista és la portada d’El Punt Avui sobre l’allargament de les restriccions, com volent dir que molta vacuna, molta vacuna, però de moment ens tenen tancats a casa 15 dies més, eh? L’ABC agafa unes declaracions dels responsables de BioNTech: volen tenir 55 milions de vacunes abans de final d’any. Sembla molt poc, però és el que diu a la portada. La Razón, en canvi, diu que l’any que ve en tindran 1.300 milions, una xifra que encaixa més.

La història amagada

La història d’aquesta vacuna és una suma de les coses que poden sortir bé d’aquest món nostre globalitzat, al contrari que la pandèmia. Özlem Türeci (ella) i Uğur Şahin (ell), la parella fundadora de BioNTech, l’empresa de la vacuna, són fills de dos gastarbeiter turcs, els “treballadors convidats” pels governs alemanys de postguerra per ajudar a reconstruir el país. La família de Türeci prové d’Istanbul. El pare feia de metge a la Baixa Saxònia. El pare de Şahin va anar a petar del sud de Turquia a Colònia, a la línia de muntatge de la Ford. Ara, el seu fill pot acabar amb una pandèmia mundial.

Uğur Şahin (CEO) i Özlem Türeci (CMO) de BioNTech (Christian Oddendahl)

Uğur Şahin i Özlem Türeci, de BioNTech (Christian Oddendahl)

Şahin i Türeci es van conèixer a la Universitat d'Homburg. El 2008 van fundar la start-up mèdica gràcies a una inversió inicial de 150 milions de d’euros d’Andreas i Thomas Strüngmann, que s’havien embutxacat més de 7.000 milions d’euros amb la venda d’Hexal a Sandoz (Novartis), un altre colós farmacèutic.

Per arrodonir la història per l’altra banda, Pfizer va ser fundada el 1849 a Nova York per dos migrants alemanys, Karl Pfizer i el seu cosí, Karl Erhart, originaris de Ludwigsburg, a Baden-Württemberg. Pfizer és molt famosa per dos medicaments que coneixes: Lipitor, que rebaixa els nivells de colesterol en sang per prevenir accidents cardiovasculars, i Viagra, que no necessita presentació.

Des de l’1 de gener del 2019, el president i conseller delegat de Pfizer és Albert Bourla, un altre migrant, en aquest cas grec nascut a Salònica, a uns 350 quilòmetres de Turquia. Salònica no és només la seu del temible PAOK F.C., també és on van néixer els sants Cirili i Metodi, evangelitzadors dels eslaus i creadors de l’alfabet ciríl·lic, i Mustafà Kemal, Atatürk, el fundador de la Turquia moderna. Ves per on, aquesta vacuna feta i moguda per migrants és la història del dia, sí, perquè salvarà molta gent (perquè la borsa ja tal), però sobretot perquè ens ajudarà a recuperar el món com millor funciona: lliure, obert, mòbil.

EPC

EP

ARA

EM

LV

ABC

LR

EPA