Any rere any augmenten les xifres de persones que desenvolupen la síndrome metabòlica. Així ho demostra aquest estudi publicat a The Journal of the American Medical Association que apunta a l'insuficient paper que duen a terme les institucions per donar a conèixer els factors i els riscos de desenvolupar aquesta patologia.
Però... com pot una persona saber quan té síndrome metabòlica? Es considera que hi ha presència de la patologia quan es produeixen tres o més d'aquestes cinc condicions: hipertensió, sucre elevat en sang, sobrepès o obesitat, nivells alts de triglicèrids i nivells baixos de colesterol HDL, també conegut com a bo.
A vegades, quan és present aquesta patologia en una persona hi ha més risc que sigui l'avantsala de malalties molt més perilloses com la diabetis, la malaltia cardiovascular i les malalties coronàries. L'estrès, l'aïllament, la facilitat d'accés a aliments de pitjor qualitat i el poc temps per poder realitzar exercici físic són algunes de les raons que estan fent augmentar aquestes xifres de malalts de forma considerable. Raons que en aquest confinament han cobrat encara més importància.
També és important tenir en compte l'edat. Les persones que pateixen els trastorns derivats de la síndrome metabòlica solen tenir entre 65 i 75 anys. La presència de malalties com la diabetis, la malaltia cardiovascular i les malalties coronàries poden posar sobre alerta del que està passant en l'organisme.
Una vegada que s'ha identificat la possible presència d'aquest patiment, s'ha d'anar al metge, perquè les conseqüències de patir síndrome metabòlica i no ser tractat poden ser devastadores per a la salut d'una persona. A més, és important dur a terme canvis en l'estil de vida per reduir aquest risc.
Segons un estudi, les dones blanques, tenien una possibilitat més gran de desenvolupar-lo, però el cert és que no existeixen encara nocions clares sobre això. El que sí que cal fer és adoptar el més ràpid possible uns hàbits de vida saludables per evitar el progrés de la malaltia.
Hi ha d'haver un canvi en l'alimentació per perdre pes i disminuir el perímetre abdominal, un dels factors de risc. A continuació es podrà dur a terme una fase d'estabilització, però és important aconseguir un pes equilibrat. L'exercici també és un altre dels pilars fonamentals per al tractament i la prevenció. En situacions com aquesta s'ha de realitzar diàriament, combinant exercici aeròbic que pot ser des de passejar a fer bicicleta o natació amb l'anaeròbic i de força, al qual se li poden dedicar menys de deu minuts al dia i començar a tenir bons resultats.