Cada vegada consumim més peix, peix cru i poke bowls però aquest no és el problema. Els experts aconsellen que mengem com a mínim dos o tres vegades per setmana peix pels seus nutrients. Tot i això, estudis recents demostren que gairebé tots tenen mercuri. I és precisament aquí on rau el quid de la qüestió. És perjudicial per a la salut? Se'n pot reduir el consum? Com afecta el cos?
"El mercuri és un metall present al planeta sota diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques –principalment, clorur i sulfur– i mercuri orgànic, cadascuna de les quals presenta una determinada toxicocinètica i uns determinats efectes sobre la salut", detalla la vicesecretària del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Roser Martí.
"El mercuri, procedent de les diferents emissions, es diposita en sòls i aigües", afegeix. Abans, el mercuri arribava al mar per processos naturals. Ara, l'explotació d'aquest com a matèria prima industrial ha provocat que s'aboquin residus al mar i aquests acaben arribant als peixos. "Els peixos grans i depredadors i que viuen més temps, com la tonyina, el peix espasa, els taurons... poden acumular majors quantitats de metilmercuri". Però aquests no són els únics peixos que en contenen. Segons explica, també se'n pot trobar a espècies filtradores com els mol·luscs.
El mercuri que ingerim no s'elimina del nostre cos. Malgrat tot l'experta comenta –fent referència a l'estudi de Contaminants Químics: Estudi de Dieta Total a Catalunya, 2012– que només s'ha detectat mercuri i metilmercuri en el grup del peix i marisc. "Els valors més alts de Hg total s’han observat a l’emperador i la tonyina –1.51 i 0.68 μg/g de pes fresc, respectivament–,que són també les dues espècies amb concentracions més elevades de metilmercuri (1.09 i 0.52 μg/g de pes fresc, respectivament)", assenyala. "Per contra, musclos, cloïsses i salmó han presentat els nivells mínims, d’entre 16 espècies de peix i marisc estudiades".
La quantitat de mercuri que podem menjar
Això pot fer sorgir alguns dubtes, com, per exemple, quina és la quantitat de mercuri que podem menjar. En aquest sentit, Martí detalla que "s’ha estimat que la ingesta dietètica en un home adult és d’1,14 μg/kg/setmana, derivada majoritàriament del consum de peix (1,02 μg/kg/setmana) i d’1,95 μg/kg/setmana segons l’Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española (ENIDE)". I especifica que "el grup d’infants ha presentat la ingesta setmanal de mercuri més elevada, amb 2,61 μg/kg/setmana". Tot i això, subratlla que cal tenir en compte que "aquest valor està clarament per sota del nivell de seguretat toxicològica establert per l’EFSA de 4 μg/kg/setmana per al mercuri inorgànic".
Que ingerim mercuri no és un fet nou. Segons Martí, ara mirem molt més el que mengem. "Hi ha certa tendència a menjar més sa i cuidar-se més", exposa. "Sobretot, entre la gent més jove". Aquesta tendència, assegura, ha fet que els consumidors quan mengen fora, triïn un plat més petit o més saludable.
"Així, se n'han fet ressò els professionals de diferents sectors oferint els poke bowl o budda bowls, fins i tot en cafeteries d'hospitals". Martí exposa que aquests es venen com una opció equilibrada i nutritiva perquè "hi trobem hidrats de carboni, proteïna i greixos saludables. Estan formats d'arròs, quinoa, llegums, verdures i hortalisses, amb proteïna vegetal o animal i greixos saludables com l'alvocat o l'oli d'oliva verge extra".
La dietista-nutricionista assegura, però, que la ingesta de tonyina, salmó, gambes, pop o cranc, no hauria de suposar una preocupació "sempre i quan es canviï d'espècie de peix que consumim, ja que no totes les espècies presenten les mateixes concentracions de mercuri". D'aquesta manera, Martí recorda, a més a més, que el consum de peix aporta coses bones com la ingesta d'Omega 3 i els seus beneficis per a la salut.