L'odontofòbia, és a dir, la por al dentista, la pateix aproximadament un 15 % de la població espanyola. Ara, un estudi presenta una descoberta que podria ser clau per la salut bucodental de les persones que eviten anar-hi per pànic. Set de cada deu pacients amb ansietat al dentista es tranquil·litzen amb estímuls sonors com ara sentint pòdcasts amb històries de ficció o passatges sonors abans o durant les intervencions dentals. Així ho revela una recerca elaborada a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) coneguda aquest dimecres. La investigació proposa aquesta mena de teràpies sonores per substituir parcialment o fins i tot evitar l'ús de fàrmacs ansiolítics.
La investigació s'emmarca en la tesi doctoral Paisatges i ficcions sonores en format de pòdcast: Una alternativa per reduir l’ansietat en pacients odontològics de la investigadora Berenice Ponce, i és dirigida per Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació i directora del Media Psychology Lab del Departament de Comunicació de la UPF. L’estudi, que va tenir lloc a la Clínica Dental Hernández de la localitat de Vilanova de Castelló (Ribera Alta, València), va implicar 60 participants, als quals se’ls va fer escoltar històries de ficció i paisatges sonors abans i durant l'execució d'extraccions o implants.
Els resultats van ser clars: el 72% de les persones que van escoltar aquests estímuls sonors van expressar estar més relaxats durant el tractament, mentre que el 65% van percebre que el temps passava més ràpidament. A més, es van fer diverses anàlisis fisiològiques que van corroborar aquesta millora en l’estat emocional dels pacients. En concret, es va mesurar la freqüència cardíaca i la conductància de la pell, que varia amb el grau d'humitat i augmenta la denominada suor psicològica, sobretot als palmells de mans i peus. Els pacients que van escoltar els pòdcasts van mostrar una freqüència cardíaca mitjana de 73,86 batecs per minut, mentre que els del grup de control, que no van escoltar cap estímul sonor, van tenir una mitjana de 84,14.
A banda, es va valorar l’autopercepció dels pacients sobre el nivell d’ansietat dental; les imatges mentals que els suscita l'escoltes dels pòdcasts; el grau d’atenció als estímuls sonors i com incideixen en la relaxació dels pacients i la seva percepció del pas del temps. Per fer-ho, se'ls van proporcionar qüestionaris, on van haver de puntuar de l'1 al 5 el nivell d'acord o desacord amb diferents afirmacions.
Les imatges mentals que genera la ficció sonora tenen efectes relaxants
D'aquesta forma, el treball va constatar que la ficció sonora té més efectes relaxats que el paisatge sonor. El motiu és que, en escoltar una història, els pacients tendeixen a generar més imatges mentals per seguir el relat que les persones que escolten paisatges sonors. Tot i això, ambdós estímuls sonors tenen efectes relaxants.
La investigadora Berenice Ponce assenyala que els pacients dentals estan exposats a una gran quantitat de factors estressants durant el tractament, com ara els sorolls dels aparells, la sensació de vulnerabilitat en tenir la boca oberta i la percepció de no tenir control sobre la situació: “Aconseguir que es relaxin i posin la seva atenció en altres estímuls ja té un efecte positiu important", valora Ponce. L'autora de l'estudi sosté que en desviar part de la seva atenció als pòdcasts, els pacients es fixarien menys en els factors estressants de la clínica dental.