El País Basc, Madrid i Catalunya continuen sent els principals referents sanitaris del país, tal com es recull en un estudi elaborat per Ipsos. La sanitat pública obté una valoració mitjana de 6,3 sobre 10 i el 53% dels ciutadans la puntua amb un notable o excel·lent.
L'habitatge i la sanitat es mantenen com els assumptes que més preocupen a la societat espanyola, però la immigració irromp amb força entre les principals inquietuds ciutadanes. El 58,4% dels espanyols inclou l'habitatge entre els tres problemes més rellevants de la seva comunitat i el 49,7% assenyala la sanitat. A continuació, apareix la immigració, citada pel 29,4%, per davant dels impostos i la inflació (25,3%), a més de la desocupació (23,8%).
Aquest informe mostra importants diferències territorials: l'habitatge assoleix els seus majors nivells de preocupació a les Balears (74%), Galícia i Cantàbria (65%) i Madrid, Comunitat Valenciana i Canàries (63%); la sanitat destaca especialment a Galícia (59%), el País Basc (58%) i La Rioja, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia (57%), i la immigració adquireix més pes a les Balears (48%), Aragó i Múrcia (42%) i Canàries (40%).
Així es recull en la segona onada d'un estudi elaborat per Ipsos el 2026 sobre la percepció ciutadana del sistema sanitari públic a Espanya. La valoració mitjana se situa en 6,3 punts sobre 10 i el 53% dels usuaris espanyols valora la sanitat pública de la seva comunitat amb una nota de 7 a 10. En analitzar les valoracions excel·lents, les Balears lideren amb un 19,3% de puntuacions de 9 o 10, seguida de Cantàbria (18,0%) i Madrid (17,9%). Astúries se situa molt a prop, amb un 17,3%.
PRESTIGI
"Quan preguntem als espanyols quines comunitats consideren que tenen millor sanitat pública, el País Basc encapçala el rànquing amb un 29%, seguit molt de prop per la Comunitat de Madrid, amb un 26, i una mica més allunyada Catalunya, amb un 22. Aquests són els tres principals referents", va indicar la directora d'Opinió d'Ipsos, Silvia Bravo.
En aquest informe, Navarra ocupa la quarta posició, amb un 19,3%, i en l'extrem contrari, Andalusia obté la valoració mitjana més baixa de la seva sanitat pública, amb 5,8 punts sobre 10; seguida d'Extremadura (6,0) i de Galícia, La Rioja i Canàries (6,1 en els tres casos).
Per la seva banda, les Balears és la comunitat amb una major proporció de ciutadans que qualifiquen amb excel·lent (9 o 10) la sanitat pública de la seva pròpia comunitat, amb un 19,3%, seguida de Cantàbria (18,0%), Madrid (17,9%) i Astúries (17,3%), enfront del 13,1% de mitjana nacional.
LA FORTALESA DEL SISTEMA
La capacitació de metges i del personal d'infermeria continua sent l'aspecte més ben valorat de la sanitat pública, amb un 34,2% de puntuacions excel·lents en ambdós casos. En capacitació mèdica destaquen Navarra (39,2%), Cantàbria i Madrid (39,1% en ambdues) i Andalusia (38,9%). En infermeria, Navarra lidera amb un 48,7%, seguida de les Balears (40,5%) i Galícia (38,8%).
El tracte personal rebut assoleix un 32% de valoracions excel·lents a escala nacional. El País Basc (43,5%) i Navarra (43,3%) obtenen els millors resultats, seguits d'Astúries (37,6%). Quant a la informació facilitada sobre el problema de salut, Navarra (29,5%), Madrid (26,3%) i Castella i Lleó (26,1%) se situen en les primeres posicions.
Entre els aspectes relacionats amb els serveis, Navarra (33,4%), el País Basc (28,9%) i La Rioja (28,8%) encapçalen la valoració de l'estat de les instal·lacions, mentre que les Balears (25,0%), Navarra (24,8%) i Madrid (24,5%) lideren la de la tecnologia i els mitjans disponibles. En digitalització de la prestació sanitària destaquen Madrid (18,1%), el País Basc (18,0%) i Astúries (17,8%), per damunt de la mitjana nacional (15%).
LLISTES D'ESPERA
"Les llistes d'espera continuen sent el principal problema percebut. Gairebé sis de cada deu espanyols assenyalen llargues esperes per a intervencions, consultes o proves diagnòstiques i, a més, un altre percentatge similar considera que les llistes d'espera fins i tot han empitjorat en els últims anys", va destacar Bravo.
Canàries (70%), Galícia (69%) i Astúries i Castella i Lleó (67%) són les comunitats on les llargues esperes es mencionen amb més freqüència, mentre que La Rioja (71%) encapçala les dificultats per a aconseguir cita.
La valoració dels temps d'espera continua sent l'aspecte més feble del sistema: només el 5% dels espanyols el puntua amb un 9 o un 10. No obstant això, Madrid (8,2%), Navarra (8,0%) i Comunitat Valenciana (6,2%) registren els resultats més favorables en aquest indicador.
La percepció d'empitjorament també és majoritària: el 64% considera que les llistes d'espera han empitjorat durant els últims dos anys. Navarra (78,2%), Extremadura (73,5%), País Basc (73,3%) i La Rioja (72,6%) presenten els percentatges més elevats, mentre que Catalunya (56,3%), Múrcia (57,3%) i Astúries i Cantàbria (61,1%) mostren nivells comparativament inferiors.
En relació amb les mesures adoptades per a reduir-les, el 21,8% dels espanyols considera que la seva comunitat autònoma està actuant de forma adequada. Madrid (25,5%), País Basc (25,4%) i Astúries (25,0%) lideren aquest indicador, seguides de Castella-la Manxa (23,8%), Comunitat Valenciana (22,7%) i Catalunya (22,6%).
La ciutadania identifica amb claredat les principals àrees de millora. El 62,5% considera prioritari reduir les llistes d'espera i el 57,8% reclama augmentar el nombre de professionals sanitaris. A continuació, se situen facilitar l'accés a especialistes (28,0%) i millorar la coordinació entre atenció primària i especialitzada (23,5%).
Aquest estudi es basa en 6.001 entrevistes en línia a ciutadans majors de 18 anys usuaris de la sanitat pública, realitzades entre el 18 de juny i el 9 de juliol de 2026 en totes les comunitats i ciutats autònomes.
La mostra inclou 1.000 entrevistes a la Comunitat de Madrid, amb ponderació demogràfica i territorial. Amb la ponderació aplicada, la base analítica de Madrid ascendeix a 1.693 entrevistes. El marge d'error és de ±1,39% per al total de la mostra i de ±2,38% per a la mostra específica de Madrid, sota el supòsit de màxima incertesa (p=q=0,5) i un nivell de confiança del 95,5%.
© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que es mencioni a Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del medi o format utilitzat.