Entrevistem el doctor Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, per saber com afronta el sistema sanitari, pel que fa a recursos i psicològicament, aquesta segona onada de la Covid-19. Padrós representa un dels col·lectius que, òbviament, el Govern també escolta quan ha de prendre decisions dràstiques. El president del Col·legi assegura que el Govern no li ha demanat ni temptejat que hi entri, però tampoc ho faria, ja que es deu al seu càrrec en actiu i responsabilitat. Treballa com a metge de família i representa més de 34.000 col·legiats, segons dades del 2018.
D'entrada, com estan els hospitals?
Jo no parlaria primer dels hospitals, sinó del sistema sanitari, perquè els hospitals representen un esglaó, però també hi ha els centres d'atenció primària que estan pràcticament desbordats des de fa setmanes. No hem tingut ni un moment de descans. I sort que l'atenció primària ha fet d'escut protector de tot el país. A diferència del que ha passat a Madrid, la feina d'aquests ha estat cabdal perquè no estiguem pitjor.
Hi ha un cert desànim entre els sanitaris
D'acord, però un indicador que mai ens falla és l'ocupació de les UCI...
Sí, i és cert que la corba ascendent dels darrers dies ja no tensa els CAP sinó tot el sistema. Als hospitals hem augmentat les xifres d'ingressos i pacients i ja es poden considerar perilloses o alarmants. Per Covid, estem a punt d'ampliar les àrees de crítics. Hi ha un cert desànim entre nosaltres, que l'hem de corregir i el corregirem.
La primera onada ens va agafar amb el peu canviat, ara amb l'ànim tocat
Estan pitjor els sanitaris que el sistema en aquesta segona onada?
No patim per la seva efectivitat sinó per la falta de personal, per exemple d'infermeres. A més, la pressió a la qual estem sotmesos pesa. Un estudi sobre el nivell d'afectació psicològica emocional detalla les repercussions en els metges durant la primera onada, però si tornem a mirar a finals d'agost, les xifres eren similars, prop d'un 65% d'afectats, i ara estem vora la meitat. Conclusió? No ens hem recuperat i hi ha zones com l'Hospitalet o Lleida que no han tingut ni un parèntesi per fer-ho. Tenim la sensació que la desescalada s'ha fet molt ràpida. En la primera onada, als sanitaris ens va agafar amb el peu canviat, en aquesta segona amb l'ànim tocat.
Què no hem fet bé?
La socialització, no som capaços d'assumir el que és la resiliència. Ens cal agafar aquest concepte que tan integrat tenien els nostres avis.
Tanta culpa tenen els joves?
No els ataco només a ells, són un grup important, però no l'únic. Et puc posar exemples de les primeres comunions que s'han fet a Lleida on hi ha, majoritàriament, adults. Et poso més exemples: avui m'he assabentat d'activitats extraescolars on s'han fet PCR i se'ls deixa seguir actius sense saber-ne els resultats. No hi ha prou corresponsabilitat. N'hi ha que ho han fet bé i altres que no.
Calen sancions exemplars, no imatges impactants d'intubats a l'UCI
Per millorar la consciència social, en aquesta segona onada cal ensenyar més les conseqüències del coronavirus? Com per exemple s'ha fet en altres campanyes com la de tabac o trànsit?
No hi estic d'acord, a les persones se les ha de fer còmplices. No crec que ensenyant imatges impactants de persones intubades a l'UCI puguem aprendre, de fet, no crec que s'hagin de donar. El que cal és informar més, traslladar la responsabilitat a la ciutadania i seduir, convèncer els ciutadans. Soc més del parer que si això comporta un perjudici a tercers, s'han d'imposar sancions exemplificants. A l'estiu, m'he cansat de veure locals on es permetia fer el que es volgués. Ens hem dedicat a no entendre el sentit de la tolerància. S'han obert expedients, però no sancions de pes. A la societat es generen contradiccions constantment. Recordo que un restaurant va ser multat dues vegades per haver organitzat una macrofesta i, sorprenentment, TV3 el va premiar en un concurs com el restaurant amb el millor trinxat de la Cerdanya. Èticament és impresentable, perquè en aquest exemple hi havia un afany recaptatori. Hi pot haver cagades, però no amb finalitats econòmiques.
Hem infantilitzat la societat
Està sent molt contundent...
S'ha donat massa permissivitat, hiperprotecció i hem infantilitzat aquesta societat. Més d'una vegada he reclamat explicar la veritat als ciutadans de com estem, no som un país pobre, però tampoc ric i sé el que comporta un segon tancament. És evident que si haguéssim tingut un comportament més solidari, no s'haurien d'haver pres mesures tan dràstiques. Ara estem pagant les conseqüències de no haver fet bé les coses, tot i que el final d'aquesta pel·lícula ningú el sap. Potser el nostre país acaba tirant endavant i tot el mal que podia fer aquesta pandèmia ja l'ha fet, però no ho sabem.
Jaume Padrós des del Col·legi de Metges de Barcelona
Què ens depara aquest octubre, novembre?
La gent s'ha de preparar per a, com a mínim, les pròximes quatre setmanes. Seran molt dures, tornarem a tenir el sistema sanitari molt tensat. Ens hem de preparar també psicològicament, com et deia abans. I l'única manera de preservar el sistema sanitari és evitant la xifra de morts i malalts de la primera onada. Hem de dependre dels recursos però també de l'actitud. Vull recordar que a la grip espanyola del 18, la segona onada va ser més devastadora que la primera. D'entrada, sé que des del punt de vista econòmic ho serà.
Alguns malalts fràgils, si emmalalteixen de Covid, no aniran a l'hospital
Tornen a venir fantasmes del passat recent. Per exemple, obrir hospitals de campanya o haver de prioritzar pacients?
A veure, alguns malalts fràgils si emmalalteixen de Covid, no aniran a l'hospital i si és d'una altra cosa, tampoc. Enviar una persona a l'hospital perquè tindrà un respirador i pensar que així té més possibilitats és un error. I qui ho diu mostra una gran ignorància del que és la realitat. Molts pacients que el seu estat basal és molt fràgil, el fet que aparegui una malaltia com la Covid, no significa que el recurs més adequat sigui l'hospitalari que ja sabem que no li salvarà ni li millorarà la vida. El protocol, en el seu moment, va ser desafortunat la manera com es va explicar. Pensem si tenir un final de vida a urgències, sense ningú, és el millor.
Costa fer-ho entendre quan lluites per la teva vida...
Per això tenim l'equip assistencial que ho haurà d'analitzar i proporcionar el millor tractament per a cadascú.
I amb la mirada cap al 2021?
Salut ha creat cinc nous equipaments que preveu obrir el febrer de l'any que ve. Ens hem de preparar per a tots els escenaris que puguin arribar.
Una causa de la frustració és pensar que s'ha pencat i preguntar-se de què ha servit
Al final, la conclusió és clara: Catalunya ha fet les coses millor o amb resultats més correctes que Madrid... Però de què ha servit?
Aquesta és una de les causes de la frustració, pensar que s'ha estat pencant de valent i per què ha servit. Et contestaria, per exemple: per retardar el moment i atendre molts més pacients. També estic d'acord amb el fet que ara això ja no és suficient i si els ciutadans no tenen un comportament adient és perquè els polítics i sanitaris no ho hem fet entendre a la població.
No confinar Madrid ha perjudicat tot l'Estat
Fem autocrítica, què no pot tornar a passar?
D'entrada, tingues en compte que hi ha una variable de comportament del virus que encara no coneixem prou, mira Holanda on estava tan bé i ara s'ha disparat de cop. En el cas de l'estat espanyol, et diria que la desescalada ha estat molt precipitada i que la societat, col·lectivament, està infantilitzada i pensen que les restriccions no els afecten a ells directament. També hi ha menys confiança en els polítics i per la gestió que s'ha fet en alguns llocs determinats. No confinar Madrid ha perjudicat Catalunya i tot l'Estat. A la primera onada es va veure claríssim com les dues Castelles van quedar afectades per la mateixa actitud. També et diria que falten tests, això també ha marcat la diferència entre comunitats. I els conflictes polítics, a Madrid ha influenciat especialment perquè no hi ha un acord de com s'ha d'actuar dins el govern i això es nota. A banda, variables com el clima, les estacions... Són moltes coses.
La implicació del president Torra ha estat molt gran i positiva
Quina administració té més responsabilitat?
Totes. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha fet una gestió responsable, ha tingut molt bones formes, però l'estat espanyol ha tingut tendència a menysprear les comunitats autònomes i encara ho fa. No soc qui, ni vull entrar en la valoració política, però el president Torra ho ha fet bé. Jo mateix he escoltat davant meu polítics de tots colors que han coincidit que la seva implicació ha estat molt gran i positiva. Errades n'ha comès, com tothom, també és evident. I hi ha ajuntaments que realment ho han fet molt bé, com per exemple l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira. I d'altres que s'han inhibit i no volien donar les males notícies. A grans trets, la tendència de l'Estat és la recentralització i és veritat que per tancar bars i restaurants els recursos han de venir d'aquest. El Govern ha destinat 40 milions d'euros que no serveixen ni per posar un pegat. A França, al revés: es decreta el toc de queda i l'estat posa milers de milions.
Ja no li pregunto si ens confinem, sinó quan?
Confio en les persones que han de prendre les decisions i segur que ho faran bé. S'han de tenir molt en compte totes les dades i buscar un punt d'equilibri. Si s'han de prendre decisions, com d'altres vegades, les compartirem. Ara hi ha una acceptació genèrica que les coses no van bé i s'haurà d'endurir la restricció social.
Poca cosa més podem afegir...
Sí, hem d'aprofitar la crisi per generar coses positives amb un consens sense precedents. Una demanda necessària és que el Govern posi en marxa un procés de modernització del sistema sanitari. En una comissió d'experts ja hem lliurat a l'administració les trenta mesures que hauran d'orientar la pròxima dècada a reformar el sistema públic. M'agradaria subratllar-ho perquè quedi clar: la Covid ha despullat moltes coses i toca fer-ho ara aprofitant els fons europeus. El futur del país passa per invertir en sanitat.