El final del toc de queda derivat de l'acabament de l'estat d'alarma ha provocat que el punt horari de la passada matinada se celebrés com si fos la festa més desitjada a Catalunya dels darrers temps. A Barcelona, els punts de trobada de molts joves com la plaça del MACBA, les places de Gràcia, el barri del Raval i el Born i les platges s'han omplert de centenars de joves. Molts d'ells, sense respectar les distàncies de seguretat o sense portar la mascareta posada directament. Les imatges s'han difós per diferents canals televisius i sobretot, a les xarxes.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, no ha amagat el seu malestar pel que s'ha vist: "Me'n vaig a dormir molt preocupat. Massa gent celebrant la fi del toc de queda com si fos la Nit de Cap d'Any i tinc dubtes si alguns mitjans no hi han contribuït també a aquesta vivència tan temerària. Temo les conseqüències". I per tot plegat, fa una crida: "Responsabilitat, encara som en pandèmia! Veient les imatges, vull recordar que s'acaba el toc de queda, no la pandèmia. No ens confonguem! Cal continuar preservant les mesures bàsiques individuals!". Sobre la diferència entre el final de l'estat d'alarma però no de la pandèmia ja posava l'accent el propi conseller d'Interior, Miquel Sàmper, en la darrera roda de premsa del Govern en funcions.
Cadena de tuits del doctor Jaume Padrós
Quines conseqüències sanitàries tindrà l'obertura de mesures pel coronavirus? És una incògnita però les dades demostren que no s'ha guanyat aquesta malaltia i, per tant, els escenaris amb què ens podem trobar ara als hospitals i, sobretot a les UCI, han d'analitzar-se: menys o més ingressos, perfil del pacient, temps d'estança, entre d'altres. A tall d'exemple, a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Vall d'Hebron, els llits es buiden però cada vegada més, es veuen cares més joves que van dels 50 als 30 anys, franges no vacunades. A tot l'Estat espanyol es repeteix la tendència. Amb més de 2.200 malalts crítics per coronavirus, un de cada cinc llits d'UCI està ocupat per un pacient amb covid.
I, en paral·lel, l'etern esgotament dels sanitaris i els reptes que demanen afrontar. En aquesta línia, Padrós exigia ahir que es tanqués un Govern fort a Catalunya. L'amenaça de noves retallades des de la Moncloa en una època on calen més reforços, pot ser una realitat ben aviat. En l'informe anomenat 'Actualización del Programa de Estabilidad' que el govern de Pedro Sánchez va enviar a Brussel·les divendres passat avisa que la despesa sanitària pública que l’any 2020 va ser del 7,6% del PIB, baixarà al 6,4% l’any 2023, i al 6,2% el 2024, és a dir un 18% menys.
Lluís Bohigas, membre del Consell Assessor del Cercle de Salut, ha explicat a través d'una carta publicada en aquesta associació formada per un ampli col·lectiu de persones de professions diferents que desenvolupen la seva activitat en el sector salut i estan interessades en la millora del sistema sanitari. Padrós el cita: "Hi ha veus de prestigi com del Cercle de Salut que albiren amenaces reals que podrien allunyar d'aconseguir més recursos i agenda per a la transformació del sistema sanitari".
Fotografia de portada: imatge de recurs del doctor Padrós.