Oriol Mitjà, sobre l'hantavirus: "No hem de creure'ns al 100% els protocols anteriors; ara és diferent"

El brot d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius manté en alerta les autoritats sanitàries internacionals. El vaixell, amb passatgers de més d’una vintena de països, ha deixat almenys tres morts i diversos casos vinculats a una variant que pot transmetre’s entre humans en determinades circumstàncies. El creuer, que va quedar retingut davant les costes de Cap Verd, serà evacuat progressivament a Tenerife, mentre els passatgers espanyols i els catalans faran quarantena en un hospital de Madrid. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, l’epidemiòleg Oriol Mitjà analitza els riscos reals del brot, la possible transmissió entre persones, els “escapaments” que preocupen els experts i la capacitat dels sistemes sanitaris per contenir una situació marcada encara per moltes incògnites. Tot i insistir que els models no apunten ara mateix a una nova pandèmia, adverteix que la situació actual és diferent de la registrada fins ara a l’Amèrica Llatina i defensa protocols “més estrictes” davant d’un virus del qual encara es desconeixen aspectes clau.

Què és el que més preocupa els epidemiòlegs sobre el brot d’hantavirus?
El que preocupa és que és una situació nova. Ja es coneixia l’hantavirus, prèviament hi ha hagut una variant a la Xina que no és molt greu, hi ha hagut una variant a l'Argentina que sí que és greu i que causa una letalitat del 40%. Tot i això, aquesta nova forma d'hantavirus ha tingut uns fenòmens de transmissió més elevats que els que es coneixien en els països d'origen. És important acabar d'esbrinar si aquesta transmissibilitat és deguda a un canvi en el virus i, per tant, ens hem de preparar perquè hi hagi més casos en el futur o, per contra, si està simplement relacionada amb la circumstància que hi havia moltes persones que es trobaven dins d'un vaixell amb una alta densitat de contactes.

Quins factors influeixen en la infecció?
Les infeccions bàsicament depenen de quatre factors. S'en diu la D-O-T-S. La D és de la duració; com més dura una infecció, més possibilitats tens de transmetre-la. La O és l'oportunitat, el nombre de contactes que tinguis. Si et quedes sol a casa, mai contagiaràs ningú. En canvi, si vas a un cinema, contagiaràs molta gent. La T és la transmissibilitat intrínseca. Això depèn del virus. En el cas de l'hantavirus, té una transmissibilitat baixa amb un valor d'1,2, mentre que la covid el tenia de 5. I la S és la susceptibilitat. És a dir, si la persona està vacunada o no. Com que no hi ha ningú vacunat, tothom és susceptible. Per tant, en aquest cas la D-O-T-S no ens és favorable perquè hi ha una duració que comença la infectivitat abans que es presentin els símptomes i dura durant tot el període gripal i fins i tot fins a la mort. És a dir, que la persona és contagiosa de vegades fins a 24 dies. La O, el nombre d'oportunitats en el cas del vaixell, és que moltes persones s'han exposat i el que hem de fer en el futur és controlar aquesta O i això estarà en aïllaments i quarantenes. I la transmissibilitat l'estem estudiant mitjançant tecnologia, que es diu genòmica, per veure si hi ha hagut algun canvi en les característiques de la variant que facin que s'adhereixi millor a l'organisme humà.

La gestió del brot és adequada? Per què Tenerife i no Cap Verd?
Segurament per la capacitat de gestió. Estem parlant d'un brot que té una dimensió mundial en la qual els països són peces participants i s'ha de gestionar de la millor manera possible. Cal evitar que hi hagi escapaments i també qualsevol possibilitat que el brot esdevingui una epidèmia més grossa. Tenerife és el primer accés a un país amb capacitats de gestió del brot que poden garantir que això no es descontroli a escala poblacional i també que pot donar suport individual. És a dir, que pot atendre totes les persones de la manera més oportuna i més ràpida possible.

Entén les reticències del govern canari a deixar fondejar el vaixell a les seves costes?
Comprenc que la por és humana, és una emoció humana. I si estem parlant d'un virus altament letal, la forma com reacciona cadascú és molt difícil de jutjar des de fora. Però, veritablement, des d'un punt de vista científic o de control d'infeccions, el que s'està fent és el més correcte possible. Sabem que arribaran a les Canàries, que el vaixell no arribarà a atracar, que les persones baixaran amb llanxes, que aniran amb transports individuals i els portaran directament a l'escala de l'avió. El precepte de la salut pública que una persona en quarantena o en aïllament no pot entrar en contacte amb la població i amb la comunitat es respecta. És a dir, que no passaran per cap espai públic. És una bona gestió de respectar l'aïllament i la quarantena.

Per la capacitat de transmissió de l’hantavirus i per les eines de control, no hauria d'haver-hi un risc epidèmic

El sistema de salut català està preparat per gestionar un brot d'hantavirus?
El primer que s'ha de fer en una situació així és incrementar la conscienciació. El personal sanitari tindrà un nivell de sospita més elevat davant d'una grip, també davant d’una persona que hagi tingut una potencial exposició a una malaltia més urgent com l'hantavirus. Aleshores, haurà d'estar més alerta per demanar proves de PCR o altres necessitats. El segon és si tenim la capacitat, com a agència de salut pública, de fer la recerca de contactes. És a dir, diagnostiques un cas i necessites trobar tots els contactes per aturar les cadenes de transmissió. I això existeix, s'està fent, es fa amb altres infeccions, infeccions de transmissió sexual, tuberculosi, etc. Però el que passa és que en les cadenes de contacte rarament es troba el 100% dels contactes. Varia segons la infecció, però molt sovint només trobem el 30, el 40, el 50% de les persones. El tercer és la capacitat de tractar potencials casos. Com que la malaltia és greu, necessitem unes cures intensives, i els sistemes intensius són meravellosos aquí a Catalunya. I per finalitzar, esperaríem que quan hi hagués un cas que s'ha escampat, que no es propagués de forma exponencial. Això és el que podem dir mitjançant el modelatge. Per la capacitat de transmissió de l’hantavirus i per les eines de control que tenim, en principi els models indiquen que no hauria d'haver-hi un risc epidèmic.

Què és el més perillós d’un virus, que la mortalitat sigui més alta o que pugui infectar més persones?
Les dues coses. El que al final vols evitar des del punt de vista de salut pública és la mort. És una multiplicació. Com més persones hi ha i com més mortalitat hi ha, igual hi ha més morts. I vols evitar les dues coses. En el cas de l’hantavirus, no sabem exactament el mecanisme de transmissió, i per això estem tan alerta. La situació ara com ara és que hi ha un focus infecciós al voltant del creuer amb una sèrie de persones que s'han infectat i unes altres que s'han exposat. En la seva gran majoria estan sota monitoratge i es duran a terme una sèrie de protocols que permetran controlar aquest focus, que és el més gran. A més d'aquest focus, però, hi ha hagut escapaments. És totalment incert, però la fórmula sembla indicar que la cadena s'hauria d'extingir per si sola, perquè les probabilitats que una cadena de transmissió sigui sostinguda en el temps o esdevingui més gran del que esperem són molt poques. Si fos el contrari, ho diria. Amb la covid passava tot el contrari. Sabíem que si arribaven només 3 casos a Barcelona, hi havia un 90% de possibilitat que hi hagués una epidèmia. 

Però encara no coneixem quina és la infecciositat d’aquesta variant d’hantavirus.
Les persones que podem gestionar dades i comprendre els paràmetres epidemiològics hem d'intentar analitzar la situació i dimensionar la magnitud del risc. S’està recollint la informació, però és cert que encara no tenim totes les dades possibles. Hi ha molta incertesa. Cal fixar-se en quina és la transmissió entre persones, la taxa d'atac. És a dir, quantes persones pot infectar una sola persona. Habitualment, a Xile i a l'Argentina les taxes d'atac eren més elevades en els contactes directes, en aquells que compartien llit. Fins a un 20% s'infectaven. També sabem que si una persona està molt malalta, que ha progressat a la mort, té un risc d'haver contagiat més elevat, perquè la seva excreció viral era molt alta, fins al 40%. En canvi, si una persona ha passat la malaltia sense morir, només té un 4% de possibilitat d'haver infectat.

Ens podem basar en els precedents de l’Amèrica Llatina?
Els protocols que s'haguessin utilitzat prèviament a l'Argentina o a Xile per fer aïllaments o quarantenes no són del tot aplicables en aquesta situació. Per exemple, de vegades les autoritats internacionals estan confiant en els protocols de l'Amèrica Llatina, però la situació actual és diferent i crec que s'hauria d'incorporar aquesta visió, que és una situació de més incertesa. Els protocols de control han de ser més estrictes. És a dir, a l'Amèrica Llatina gairebé tot el que s'havia donat eren esdeveniments de zoonosi, del rosegador a l’humà, amb molt poca transmissió humana posterior. Fins i tot quan la transmissió humana posterior era limitada i en entorns rurals, la quarantena de vegades es feia domiciliària o era més flexible. No hem de creure'ns al 100% els protocols que s'han utilitzat en un altre lloc perquè la situació d'ara és diferent.

No hem de creure'ns al 100% els protocols que s'han utilitzat en un altre lloc perquè la situació d'ara és diferent

La llarga incubació de l’hantavirus complica la traçabilitat de la seva transmissió?
El que complica la feina de la traçabilitat és sobretot el període d'infecciositat. Com més temps ets infecciós, estàs en contacte amb més persones i més temps has de tirar enrere. És a dir, que si tu, per exemple, diagnostiques avui una persona amb hantavirus, i aquesta persona fa set dies que està malalta, li has de preguntar per tots els contactes que ha tingut en els 10 dies previs. Poden arribar a ser molts contactes. I, a més a més, has de fer la recerca d'aquests contactes, que majoritàriament seran sans, perquè encara estan en període d'incubació. És un procés difícil, però que encara no s'ha descontrolat. Són pocs els casos que han escapat del control de les mesures de control d'infecció.

I pot descontrolar-se?
Ho veurem en els dies vinents. Hi ha mil variables potencials. Hi ha hagut dos escapaments. Un és el moment en què 30 persones van abandonar el creuer a l’illa de Santa Helena. L’altre és la senyora neerlandesa que va volar de Johannesburg i que va estar en contacte amb personal de vol i amb algunes persones que volien embarcar, però que ella no va embarcar. Aquesta senyora podria ser una superdisseminadora o no. I a Santa Helena, igual. Per tant, jo el que veig ara mateix són dos escapaments, i encara no sabem quina repercussió han tingut. És molt aviat per dir si hi haurà més casos fora del vaixell.

Hi ha moltes més infeccions entre l'humà i el rosegador

Estem preparats perquè els brots siguin més habituals?
El canvi climàtic té un efecte meteorològic i té un efecte epidèmic, perquè la desforestació i també el fenomen d’El Niño fan que els hàbitats dels rosegadors o d'altres mamífers com els ratpenats vagin disminuint o es vagin destruint i aleshores s'apropen a l'ésser humà. Hi ha moltes més infeccions entre l'humà i el rosegador. El rosegador és portador de molts virus; cada vegada s'accelera més la transmissió d'aquests virus. Hauríem d'estar més preparats. Més preparats què significa? Primer, tenir les eines diagnòstiques. Segon, crear les estructures i els protocols per aquests esdeveniments que són improbables, però que succeeixen. I tercer, tenir tractaments. Hi ha anticossos monoclonals contra l'hantavirus, però quan Trump va tallar tot el finançament per la recerca en infeccioses l'any passat, també va tallar el finançament pel monoclonal contra l'hantavirus. Si no, podríem tenir una teràpia. És feina del polític, però bé, ja ho sabem, la curta mirada...