La velocitat amb què es propaga la variant òmicron ha estat un dels principals detonants de la nova onada de la covid que assola Europa, però també pot ser el punt d'inflexió en aquesta pandèmia. Segons el director de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Hans Kluge, la predominança de la variant òmicron al continent europeu pot apuntar al final de la pandèmia en el mateix. "És plausible que la regió s'estigui apropant al final de la pandèmia", ha declarat davant dels mitjans.
Kluge, tanmateix, ha estat prudent i ja afegit que la versatilitat del virus fa que la seva afirmació pugui quedar en paper mullat. "Un cop descendeixi l'onada d'òmicron, hi haurà durant força setmanes i mesos una immunitat global, sigui gràcies a la vacuna o perquè la gent serà immune a causa de la infecció i també de la disminució de l'estacionalitat", ha exposat.
Aquesta gran taxa d'immunitzats pot ser la millor oportunitat dels europeus per gripalitzar la covid. Tot i que, el director de l'OMS a Europa ha considerat que encara és d'hora per tractar al coronavirus com una malaltia endèmica i ha subratllat la importància de protegir als grups vulnerables i al personal sanitari.
50% de la població infectada
Les noves afirmacions de Kluge es mantenen en la línia de les que ja va fer fa dues setmanes, quan va advertir que el 50% de la població europea es contagiaria amb la variant òmicron en un període d'entre sis i vuit setmanes.
En aquella ocasió el directiu de l'OMS no es va centrar en com aquesta explosió de contagis per òmicron podia empènyer al continent fora de la pandèmia, sinó que va posar el focus en els problemes hospitalaris. Si bé una immunitat massiva facilitar tornar a la normalitat prepandèmia, també cal tenir en compte que el gran número de contagiats té un impacte molt dur en els sistemes sanitaris europeus. Per això, Kluge va recordar que les persones no vacunades tenen fins a 6 vegades més possibilitats d'haver de ser ingressades.
Revoltes contra les mesures
Des de l'inici de la pandèmia els diversos governs europeus han hagut de prendre mesures per contenir la malaltia. Confinaments, restriccions horàries, certificats de vacunació, són algunes de les restriccions més comunes arreu del continent. Tot i que són mesures compartides, hi ha ciutadans que mostren major rebuig.
França o Holanda han estat alguns dels països que han hagut d'enfrontar dures protestes violentes al carrer. El darrer país europeu que ha lidiat amb aquest problema ha estat Bèlgica, on el passat diumenge els manifestants contra les restriccions sanitaris van convertir la capital en una batalla campal.