Científics de la Universitat Harvard han identificat una nova via prometedora per explicar i tractar l'Alzheimer, segons un estudi publicat a la revista Nature aquest dimecres. El fet és que fa temps que els neurocientífics es pregunten quina és la primera espurna que encén la malaltia, o per què hi ha persones amb canvis cerebrals similars als de l'Alzheimer mai desenvolupen demència... i ara els investigadors dels Estats Units poden haver trobat una resposta: la manca de liti al cervell, proporcionant així una nova teoria de la malaltia i una nova estratègia per al diagnòstic precoç, la prevenció i el tractament.
Es tracta del primer cop que es demostra que el liti es produeix de manera natural al cervell, que el protegeix de la neurodegeneració i que manté la funció de les principals cèl·lules cerebrals. Les troballes es basen en un seguit d'experiments en ratolins durant els últims deu anys, així com en anàlisis de teixit cerebral humà i mostres de sang d'individus en diverses etapes de la salut cognitiva. D'aquesta manera, els científics de Harvard han descobert que la pèrdua de liti en el cervell humà és un dels primers canvis que condueixen a l'Alzheimer, mentre que en ratolins va accelerar la malaltia i el deteriorament de la memòria. Aquesta reducció de liti provenia de la unió a les plaques amiloides i del deteriorament de l'absorció al cervell, coses que es poden evitar amb un nou compost de liti, segons han observat els investigadors en l'estudi amb ratolins.
Compostos de liti per tractar la malaltia
Cal saber que l'Alzheimer implica un seguit d'anomalies cerebrals, com ara agrupacions de la proteïna beta amiloide, embolics neurofibril·lars de la proteïna Tau i pèrdua d'una proteïna protectora anomenada REST. Malauradament, cap d'aquestes anomalies no expliquen la història de la malaltia, ja que hi ha persones que les pateixen i no mostren cap signe de deteriorament cognitiu. De fet, hi ha tractaments desenvolupats recentment que es dirigeixen a la meta amiloide que no reverteixen la pèrdua de memòria i només redueixen la taxa de deteriorament. Sigui com sigui, els autors de l'estudi insisteixen en la idea que el liti podria ser la baula que faltava. "La idea que la deficiència de liti podria ser una causa de l'Alzheimer és nova i suggereix un enfocament terapèutic diferent", ha dit l'autor principal, Bruce Yankner, professor a l'Institut Blavatnik de Harvard —que als 90 va demostrar per primera vegada que la beta amiloide és tòxica.
En aquest punt, la recerca genera esperances perquè algun dia es faci servir el liti per tractar la malaltia, en comptes de centrar-se en la beta amiloide o la proteïna Tau. I és que un dels principals descobriments és que, a mesura que la beta amiloide comença a formar dipòsits en les primeres etapes de la demència —en humans i en ratolins—, s'uneix al liti i redueix els seus nivells en el cervell. Com ja hem esmentat, els nivells baixos de liti donen lloc a la pèrdua de memòria en ratolins. Sabent això, els autors van identificar una mena de compostos de liti que poden evadir la captura de la beta amiloide —principalment, orotat de liti—, i que en ratolins va revertir la malaltia, va prevenir el dany a les cèl·lules cerebrals i va restaurar la memòria.
Els científics remarquen que les troballes s'han de confirmar en humans amb assajos clínics, tot i que ja suggereixen que mesurar els nivells de liti podria ajudar a detectar l'Alzheimer primerenc i que cal provar els compostos tant per al tractament com per a la prevenció. La realitat és que ja hi ha compostos de liti que es fan servir per al trastorn bipolar i el trastorn depressió major, però s'administren en concentracions tan altes que poden ser tòxiques (sobretot, en gent gran). L'equip de Harvard ha descobert que l'orotat de liti és eficaç a una mil·lèsima part de les dosis fetes servir fins ara, ja que els ratolins no van mostrar cap evidència de toxicitat. "Cal anar amb compte a l'hora d'extrapolar a partir de models de ratolí, i mai se sap fins que no ho proves en un assaig clínic controlat en humans. Però, fins ara, els resultats són encoratjadors", ha celebrat Yankner.
L'equip de Harvard va accedir a un banc de teixit cerebral humà per mesurar els nivells d'uns trenta metalls diferents en persones cognitivament sanes i amb Alzheimer avançat, i el liti va ser l'únic metall amb una diferència marcada entre els dos grups: alt en els teixits sans i baixos en els deteriorats. Aquesta observació coincidia amb estudis poblacionals anteriors, que mostraven que els nivells més alts de liti en el medi ambient —també a l'aigua potable— s'associaven amb taxes més baixes de demència. Ara, veien com aquest metall juga un paper essencial en la fisiologia cerebral: "El liti resulta ser com altres nutrients que obtenim del medi ambient, com el ferro i la vitamina C. És la primera vegada que algú demostra que existeix a un nivell natural que té un significat biològic sense administrar-lo com a fàrmac". Així, els científics van voler anar més enllà i demostrar en ratolins que la manca de liti està relacionada amb la malaltia i que, a més, la impulsa.
Els efectes del liti: "No he vist res semblant"
Els investigadors van alimentar ratolins sans amb una dieta baixa en liti i van veure com s'accelerava el procés d'envelliment, amb inflamació cerebral, pèrdua de connexions sinàptiques i deteriorament cognitiu. En els ratolins amb Alzheimer, la manca de liti va accelerar dràsticament la formació de plaques de beta amiloide i va activar cèl·lules inflamatòries al cervell, que també causa la pèrdua de sinapsi i impulsa tant el deteriorament cognitiu com la pèrdua de memòria. A més, els experiments van revelar que el liti alterava l'activitat de gens que se sap que augmenten o disminueixen el risc d'Alzheimer, com l'ApoE.
En aquesta línia, l'administració d'orotat de liti als ratolins va revertir el dany relacionat amb la malaltia i va restaurar la funció de memòria, fins i tot en ratolins més grans i amb malaltia avançada. També cal destacar que els nivells estables de liti va prevenir l'aparició de l'Alzheimer, fet que confirma que el liti alimenta el procés de la malaltia. "El que més m'impressiona del liti és l'efecte generalitzat que té sobre les diverses manifestacions de l'Alzheimer. Realment, no he vist res semblant en tots els meus anys treballant en aquesta malaltia", ha dit l'autor principal de l'estudi.
El liti, una via esperançadora contra l'Alzheimer
Ja hem dit que hi ha compostos de liti que poden ser tòxics, i ara la nova recerca explica per què: la beta amiloide els segresta abans que puguin funcionar. Però l'orotat de liti pot evitar-la, amb dosis molt baixes: "Una de les troballes més impactants va ser que hi ha haver efectes profunds amb aquesta dosi exquisidament baixa". Altres investigadors poden ara buscar més compostos que evadeixin l'amiloide i que puguin ser, fins i tot, més eficaços.
Els investigadors creuen que la detecció de liti mitjançant anàlisis de sang rutinàries podria servir algun dia per identificar les persones amb risc d'Alzheimer, que alhora es beneficiarien d'un tractament per prevenir o endarrerir la malaltia. Ara bé, Yankner adverteix que ningú no hauria de prendre compostos de liti pel seu compte, tot i l'optimisme amb l'orotat de liti. "La meva esperança és que el liti faci alguna cosa més fonamental que les teràpies antiamiloides o anti-Tau, no només disminuint sinó també revertint el deteriorament cognitiu i millorant la vida dels pacients", ha conclòs.