Ja és aquí la setmana dels premis Nobel. Des d'aquest dilluns i fins al dia 12, cada dia s'anunciaran els guardonats. I, com és tradició, el primer que s'ha fet públic és el Nobel de Medicina o Fisiologia. Els escollits han estat Karl Deisseroth, Peter Hegemann i Georg Nagel, a qui l'Acadèmia els reconeix els seus descobriments "sobre els canals iònics activats per la llum i l'optogenètica". Bona part de la ciutadania desconeix aquesta tècnica, que consisteix a controlar i manipular les neurones a través de la llum. Aquesta tècnica s'ha emprat per estudiar trastorns i malalties neurològiques en models animals i també s'ha començat a provar en assajos clínics.
BREAKING NEWS The 2026 #NobelPrize in Physiology or Medicine has been awarded to Karl Deisseroth, Peter Hegemann and Georg Nagel “for their discoveries concerning light-gated ion channels and optogenetics.” https://t.co/pkDDEBWtkz
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 5, 2026
Concretament, els avenços dels científics premiats per l'Acadèmia sueca, dos alemanys i un estatunidenc, han permès emprar proteïnes sensibles a la llum per desactivar cèl·lules neuronals específiques amb moltíssima precisió. Tot plegat suposa un gran canvi en la neurociència, ja que permet estudiar com funcionen els circuits del cervell en determinades malalties on, fins ara, era tot una incògnita. Això limitava la recerca per a possibles tractaments. El perfil oficial dels premis ha compartit una imatge d'un dels guardonats, Deisseroth, quan se li ha comunicat aquest prestigiós reconeixement.
Congratulations to our first #NobelPrize laureate of 2026 🎉 Early this morning Karl Deisseroth found out he was awarded this year's Nobel Prize in Physiology or Medicine. He seems very happy with the news! https://t.co/r7NiZzHpdL
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 5, 2026
"Entendre com el cervell crea records, emocions i comportaments ha estat un somni per a molts científics", comença el comunicat de l'Acadèmia sobre aquest Premi Nobel, destacant que l'optogenètica ja es fa servir a "laboratoris d'arreu del món per a resoldre els secrets del cervell". Citant una carta de Virginia Wolff en la qual descriu el cervell com la "més inexplicable de les maquinàries", el jurat recorda que durant segles, els científics han intentat descobrir el "secret biològic" d'un òrgan que pesa menys d'un quilo i mig, però que s'encarrega de pràcticament tot.
"Emprant la llum, els investigadors poden activar o desactivar circuits neuronals específics en el cervell. Poden reactivar records, generar sensacions, induir comportaments i estudiar els tipus de neurones que intervenen en diferents trastorns psiquiàtrics i neurològics. La optogenètica està transformant la nostra concepció del cervell", resolen des de l'Acadèmia. Demà dimarts es farà públic el Nobel de Física i en els pròxims dies es coneixeran els de Química, Literatura, Pau i Ciències Econòmiques.