Encara que pugui pensar-se justament el contrari, escoltar música amb un ritme ràpid a l'hora de fer exercici manté el ritme cardíac i la fatiga al mínim. Així queda de manifest en un nou estudi que analitza les propietats de la música mentre es realitza una activitat física.

I malgrat que els factors culturals, l'experiència de cada un o les preferències musicals poden afectar la forma en què percebem les cançons, existeixen certs atributs musicals bàsics que semblen provocar respostes similars en les persones de tot arreu del món. Aquests atributs tenen a veure amb el ritme, el tempo, la melodia i l'harmonia, al contrari que els efectes de les lletres i el gènere, que no són universals.

El nou estudi ha aparegut a la revista Frontiers in Psychology i analitza específicament la influència de tempos superiors –música més ràpida– en l'activitat física. Segons els investigadors, de diferents universitats europees, la relació entre el ritme de la música i la percepció de l'esforç durant les diferents demandes metabòliques encara no està clara, per la qual cosa van decidir investigar-la amb 19 dones voluntàries amb edats compreses entre 24 i 31 anys. Totes elles participaven regularment en activitats físiques entre tres i cinc vegades per setmana, des de feia almenys 1 any.
Els experts els van demanar que realitzessin diferents tipus d'exercici, com el de resistència, tipus treball en cinta i un entrenament d'alta intensitat com l'aixecament de pesos. Per establir una línia de base per a cada participant, els investigadors van calcular l'índex de massa corporal. També van anotar el grau d'experiència de cada un dels entrenament i la seva freqüència cardíaca màxima.

Les dones participants van completar dues sessions d'exercici diferents que van tenir lloc en dies diferents. Una sessió va implicar resistència i l'altra es va centrar en entrenament d'alta intensitat. Durant cada sessió, van realitzar una rutina quatre vegades. Cada vegada que ho feien, els investigadors van utilitzar un tipus de música diferent. Tres eren de música pop, mentre que la quarta no incloïa música. Les cançons pop que van escoltar les participants estaven en tres tempos diferents; sota: 90-110 batecs per minut (lpm), mitjà: 130-150 lpm i alt: 170-190 lpm.

Els investigadors van canviar aleatòriament l'ordre de les condicions musicals per aconseguir una representació equilibrada. En la sessió de resistència, les dones van caminar en una cinta de córrer a 6,5 quilòmetres per hora durant 10 minuts per assolir un estat d'esforç constant. En la sessió d'alta intensitat, van realitzar una prova màxima d'una repetició en una màquina de cames augmentant progressivament el pes.


Durant la prova es van registrar els nivells d'esforç i de freqüència cardíaca. L'efecte beneficiós de la música de més tempo va ser més pronunciat quan els participants participaven en exercicis de resistència.

A més, van comprovar que escoltar música d'alt tempo mentre es feia exercici es va traduir en una freqüència cardíaca més alta i un esforç percebut més baix en comparació amb la pràctica de l'exercici sense música. És a dir, van sentir que feien menys esforç, però no era així. Els experts creuen que això es deu que els moviments repetits a un tempo més gran semblen estar relacionats amb les fases entre els batecs, estimulant un bucle de retroalimentació.