El doctor Josep Maria Gil-Vernet Vila ha mort aquest matí a l'edat de 97 anys. 

Internacionalment reconegut, Gil-Vernet Vila va ser el primer metge que va dur a terme satisfactòriament el primer trasplantament d'òrgan de l'Estat, de ronyó. 

Fill de Salvador Gil i Vernet va néixer el 9 de desembre del 1922 i es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona el 1946. Seguidor de la línia d’investigació del seu pare en l'especialitat urològica, va fer nombrosos viatges a l'estranger i va portar a Catalunya les tècniques d’urologia més modernes. Va ser pioner en la utilització de còlon sigmoide en les enterocistoplàsties.

El desembre de 1965 va efectuar el primer trasplantament renal a Catalunya i el primer trasplantament mundial de testicle humà, ajudat per un equip de vint-i-cinc especialistes de l’hospital Clínic de Barcelona, i en col·laboració amb Laureà Fernández i Cruz, el primer trasplantament estatal de pàncrees i ronyó el febrer de 1983.

Gil-Vernet va ser nomenat per decret catedràtic d’urologia el 1971.

Múltiples aportacions a la investigació

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1947, es va doctorar amb la qualificació d'excel·lent cum laude per la Universitat de Madrid en 1951. La seva tesi doctoral tractava sobre la implantació d'urèters en l'intestí.

Deixeble directe del seu pare, es va especialitzar en urologia (1956). Va ser nomenat cap del Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i en 1972, a proposta del Dr. Estapé, llavors rector de la Universitat de Barcelona, va ser nomenat catedràtic numerari d'Urologia. A partir de 1973 va ser director de l'Escola Professional d'Urologia, adscrita a la càtedra i al Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

En complir 65 anys es va jubilar dels seus càrrecs a l'Hospital Clínic. Això no va significar la interrupció de la seva activitat professional: vint-i-cinc anys després continua treballant en la Clínica Teknon de Barcelona i en altres institucions sanitàries catalanes. Nomenat professor emèrit de la Universitat de Barcelona (1988), també ha estat docent de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1994 i va ser nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina el 3 de juny del 2008.

Gil-Vernet ha realitzat grans i valuoses aportacions en el camp de la cirurgia urològica, que han contribuït a millorar el pronòstic de nombroses afeccions, i ha contribuït al fet que l'especialitat sigui més eficaç i segura. Entre les seves aportacions, podem destacar les següents pràctiques: la substitució de la bufeta per segments d'intestí en el tractament de les neoplàsies i de la tuberculosi vesical (colocistoplastia), el desenvolupament de l'abordatge intrasinusal de la litiasi renal, la utilització de tota la via urinària del receptor en els trasplantaments renals, una nova via d'accés retroperitoneal als gots esplènics, la pràctica de la cirurgia renal sota hipotèrmia, el trasplantament ortotópico de ronyó, i la cirurgia renal extracorpòria en hipotèrmia per a les malalties vasculars, tumorals i congènites quan afecten el ronyó i a les vies urinàries.

A més, ha dissenyat i patentat instruments quirúrgics, així com un mètode radiològic en les operacions de ronyons litiàsics per a obtenir la tercera dimensió intraoperatoria. També va introduir les tècniques de microcirugía utilitzant la microscòpia intraoperatoria tant en urologia com en andrologia.

Una vegada jubilat, ha continuat contribuint en la millora de la cirurgia urològica com ho demostra el seu treball Cirurgia reconstructiva de la uretra en pacients paraplègics, usant colgajos escrotals amb doble circulació axial, aconseguint reconstruir amb èxit la uretra danyada.

Gil-Vernet ha estat també un innovador en el camp de la docència. Els seus cursos internacionals d'urologia han estat tot un èxit, amb més de 2.000 participants de tot el món en les seves últimes edicions. Aquests participants seguien en directe les intervencions quirúrgiques que es realitzaven a l'Hospital Clínic, des del Palau de Congressos de Barcelona.

És autor d'unes noranta pel·lícules sobre cirurgia urològica de gran qualitat i rigor científic, algunes de les quals han estat reconegudes amb la concessió de diferents premis internacionals, com la medalla d'or en el Primer Congrés Mundial de Cinema Científic i el primer premi Golden Eagle.