El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre el dret a vot per a les pròximes eleccions generals del 29N als fills i filles dels qui prèviament van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la coneguda com a llei de nets, que són al voltant de 190.000 persones, segons recull una resolució de l'alt tribunal espanyol, comunicada aquest dilluns. A diferència dels seus pares, nacionalitzats per una disposició de la llei de memòria democràtica de 2022 i als qui el Suprem va suspendre cautelarment el dret a vot tret que acreditessin que són descendents d'exiliats, els seus fills sí que podran votar el 29 de novembre, en descartar el tribunal la petició cautelar de Iustitia Europa i Vox. El govern espanyol va entregar al Tribunal Suprem la llista de les 163.355 persones nacionalitzades a través de la llei de nets, tal com va requerir-li el tribunal a petició de Vox.
En concret, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa ha denegat les mesures cautelars sol·licitades pels partits ultres amb relació al vot de fills de persones nacionalitzades per la denominada llei de nets. La decisió té el vot particular discrepant d'un dels sis magistrats que l'han adoptat, i el vot particular concurrent d'una magistrada, que coincideix amb la denegació acordada, però discrepa d'alguna de les argumentacions.
Associacions i particulars
D'altra banda, el Suprem ha rebutjat les al·legacions plantejades per diverses associacions i particulars, que s'han personat en els procediments en qualitat de codemandats, contra les mesures cautelars adoptades pel tribunal en les actuacions del 10 de setembre i 12 d'octubre amb relació a la inscripció en el Cens de Residents Absents a l'Estranger (CERA) de nacionalitzats per la llei de nets, que es mantenen en la seva integritat. Aquesta segona decisió té el vot particular d'una magistrada, que aposta per no privar-los del dret a vot.