Poc abans de les 10 del matí, la porta de l'edifici de La Maternitat a la Travessera de les Corts de Barcelona s'omplia de persones vestides amb una bata blanca, que, pancarta en mà, entraven al recinte per plantar-se davant la seu del Departament de Salut en el que és el primer dia de vaga de metges. Mentrestant, dels autobusos que aparcaven prop de la zona en baixaven també desenes de professionals de la sanitat vestits amb el seu uniforme i amb els guants posats, vinguts d'arreu del país per unir forces. Alguns dels metges aprofitaven els minuts de retard per anar a buscar esmorzar i d'altres ja començaven a xiular i fer soroll amb les botzines que els han proporcionat els organitzadors de la vaga. Molt pocs han anat a aquestes manifestacions sols, sinó que feien pinya amb altres companys dels seus respectius centres, ja siguin hospitals, centres d'atenció primària, així com de salut mental. Els psicòlegs, que han denunciat que la salut mental encara és considerada de segona, no han volgut quedar enrere en les seves reivindicacions i no han faltat a la cita.
Metges de totes les edats reivindiquen la mateixa causa
"Que per què venim? Doncs per això", diu la Mercè, una metgessa de l'atenció primària a Barcelona, mentre assenyala la seva pancarta, en la qual es pot llegir ben clarament: "Vocació no és explotació", un dels lemes que s'ha anat repetint durant la manifestació entre el Departament de Salut i l'estació de Sants. Des d'un primer moment ella i la seva amiga Conxi s'han mostrat convençudes que la protesta seria multitudinària, assenyalant que al seu CAP, menys els serveis mínims, tothom anava a la vaga. Una altra metgessa que s'ha remès a les seves pancartes ha estat la Rosa, pediatra a l'atenció primària. En aquestes, hi havia escrit: "Als CAP, que de pediatra no en falti cap" i "Consultes Pediàtriques desbordades, atenció deficitària".
Aquesta manifestació ha servit a molts metges no només per reivindicar el que consideren que són els seus drets com a professionals, sinó també per retrobar-se amb antics companys de facultat que feia molt temps que no veien. Així ho ha explicat la Júlia, que treballa en l'atenció domiciliària a Badalona i que ha anat a la protesta amb amigues que ha fet treballant a altres centres. Per ella, hi ha una de les frases que lluïen els treballadors que resumeix el perquè de la vaga: "Ho hem donat tot i no ens han donat res", ha lamentat, recordant que fins i tot, alguns dels seus companys han mort durant la pandèmia.
Metges citant Shakira
Mentre espera per sortir del recinte del Departament de Salut, la Carina, una metgessa resident a l'Hospital de Bellvitge, explica que aquest és el primer cop que es manifesta a Barcelona, però no a Madrid, on vivia abans i en els darrers mesos els metges també estan en peu de guerra contra el govern d'Isabel Díaz Ayuso i la seva gestió sanitària. Segons ella, ara mateix, la situació a l'atenció primària és pitjor a Madrid, però no ha dubtat a sortir al carrer per a millorar el sistema també a Catalunya. La Carina era segurament una de les manifestants més joves i han estat els de la seva generació qui han citat a Shakira a l'hora de demanar a Salut millors condicions per fer la seva feina: "Els sanitaris ni ploren ni facturen, emigren".
Aplaudits per alguns dels seus pacients
Avui els carrers de Barcelona s'han omplert de manifestants de totes les edats: tant els més joves, fins i tot estudiants de sisè de medicina o fills de professionals, com aquells que fa uns anys que s'han jubilat. Per això, per molts, aquesta no ha estat, ni de bon tros, la primera manifestació de la seva vida, com en el cas de l'Eulàlia, de Sabadell, que es descriu a ella mateixa com una "veterana" d'aquesta mena d'esdeveniments. Tot i que ha estat satisfeta per la resposta, amb més 9.000 facultatius al carrer, alhora ha considerat que hi faltava gent, en referència a la ciutadania: "és a ells a qui vertaderament els hi afecta tot plegat".
No gaire metres més enllà, hi havia la Marisa, una dona que al costat del seu marit aplaudia els sanitaris al seu pas per l'avinguda de Carles III. No sabia que es manifestaven, però quan els ha vist, ha volgut donar-los suport. A l'altra banda del carrer, un grup d'adolescents feia el mateix. En el seu cas, s'han definit com a futurs TES (Tècnics d'Emergències Sanitàries). Ells sí que sabien que hi havia manifestació, però no que passava per davant el seu centre educatiu: "Els aplaudeixo perquè estic fent pràctiques i ja sé pel que han de passar", ha resumit un noi de només 16 anys. A la plaça de Sants, un grup d'amigues esperava que passessin els sanitaris. La Rosa, que ha fet de portaveu, diu que elles mai no han estat metgesses, però si usuàries que no noten les mancances del sistema per l'esforç que fan els metges de dissimular-los i ha lamentat que molts hagin de marxar del país per tenir millors condicions laborals: "Els hauríem de valorar més", ha conclòs.